El titaro desnortat europeu

En una obra de teatre apareixen actors i la comparsa. Europa es la figurant de EEUU i ni està ni se l’espera des de fa molt de temps. Els anuncis d’un eixercit europeu o una inversio en defensa si no es llunt dels americans del nort es una boutade. Mes de lo mateix no es la solucio, es el problema.

Inmamuel Kant en La pau perpetua, llavor de l’actual ONU, arribà a la conclusio que nomes un poble de dimonis estaria exent de regles de convivencia. Hi ha mes sabiduria en este tractat que en la suma dels mediocres destarifats de l’administracio Trump mes el cervell atrofiat de la sumissa Ursula Von der Leyen. Impresentable que no parla per no ofendre ni senyalar les tropelies del seu ‘papito’, la que volia reduir el cost d’emissio a les empreses per contaminar l’ambient, la que volia finiquitar els principis del dret internacional per a adaptar-se al mon terrorific dels autoritaris liders de les grans potencies, nomes l’estupefaccio i les pressions la feren recular, afegia a l’estulticia i a l’immoralitat, l’impostura. Els conservadors son un pou sense fondo de vilees.

La presidenta ha de ser la principal garant perque fon elegida per les normes que ara no volia, ¡qué patetica! ¿S’han donat conte que els imbatibles sempre aporten els titulars mes destrellatats, per qué sera? Es un indicador del pensar rapit que promocionen, impulsiu, simple, emocional i reactiu sobre el pensar profunt; trien o lo primer o lo segon, no n’hi ha terme mig.

Reflexio en veu alta

He escrit i demostrat que el major problema mundial es la dreta extrema i l’extrema dreta defensors de les rebaixes fiscal per a crear un mon a on els pobres siguen cada vegada mes pobres, a on colapsen els servicis publics per falta d’inversio i la desvien a l’enriquiment privat, enfronten al penultim contra l’ultim, com a victima propiciatoria. Volen una societat de competicio, despreci, insults, odi i polarisacio que trenca la cohesio i fomenta la desesperança, l’incertea i l’inquietut, una distopia que yo no vullc.

He segut sempre un esceptic, per aço no me cregui la catalanitat dels valencians, he fet d’esta actitut un principi coherent i extensible, per aço no forme part de la rabera en practicament res i evidentment aço te un cost personal perque bona part del ‘valencianisme’ besa per a on chafen els neolliberals locals que es comporten com a perfectes pancaespanyolistes, qüestio que he demostrat en moltes pagines i per aço lo de l’entrecomillat.

¿Qui pot votar als que practiquen una ideologia antivalencianista?, ¿cóm te pots nomenar valencianiste o creure-t’ho si el pancatalanisme o l’espanyolisme atenten directament contra l’identitat valenciana?, ¿cóm poden votar a PP o Vox quan concentren les dos forces ideologiques antivalencianes?, llavors ¿per qué son valencianistes? ¡Que santa Llucia els conserve la vista!

Karl Marx predigue que el capitalisme s’autofagocitava perque tendia a l’autodestruccio. No esperen un model alternatiu de la dreta perque escampen al peu de la lletra el dogma de fe, el model dominant, irracional, caduc, egoiste i absurt. Per a buscar alternatives al capitalisme salvage poden consultar L’economia del be comu de Christian Felber. No es pecat i manco mortal.

Pensar requerix contrastar alternatives i si no es fa es adoctrinament, obediencia cega.

La dreta i l’extrema dreta nos duen inexorablement a l’infern a la normalisacio de l’insult, la mediocritat i l’immoralitat. La tebea del centre esquerra nos aboca a la desesperança i l’incertea per falta de valor.

El neolliberalisme provoca crisis sistemiques que −¡oh sorpresa!− cada vegada son mes habituals, extremes i lesives; en el caos consegüent sempre guanyen els mateixos: quan pijor, millor.

No vullc ni de llunt un mon trumpia en sumissos antiespanyols, com IDA o ‘Obiscal’ besadors oficials del cul de safanoria (Fontelles dixit). La frase celebre del sicopata fon: “Nos están llamando, besándome el trasero” (El País, 9-4-2025). Pert popularitat, pero espere que vaja perdent-ne mes, diferents enquestes, durant els ultims mesos, donen un ample interval d’aprovacio del 18 fins al 45 %.

La politica exterior es competencia exclusiva del govern, les mides dels autocrates atenten directament contra sectors com el primari, afins a la dreta, per tant, els ´cipayos´ van contra els interessos del seu propi païs, no son patriotes, son patrioters.

L’humoriste Ignatius Laffay ho resumi: "Nos estamos dando cuenta de que ser español es algo que le queda cada vez más grande a la derecha. Les regalamos las pulseritas y las banderitas, pero cuando empieza la fiesta de verdad no dan para más. El patriotismo de los fachas es pura fachada".

I una mes, els antiespanyols de la dreta extrema i l’extrema dreta qué han de dir d’est informe de PWC: ”La guerra en Irán amenaza con restar hasta un punto del PIB a la economía española” (El País, 22-3-2026). Si es que els seudoarguments neolliberals tenen mes forats que un formage gruyere.

Per contra, Sánchez mantingue la dignitat exigint el respecte a la llegalitat internacional i el respecte a la sobirania nacional. Tinc un dubte, ¿si lleven les bases americanes assaltaran la Moncloa?

Per als escolanets reclamar o eixigir contes als brofecs i aberrants liders es una impossibilitat cognitiva i moral perque pels seus fets els coneixereu. Si els juges no paren els peus a Trump, nomes queda l’activacio dels democrates per a tirar-lo o que li passen feretres per davant i els reba en gorra blanca MAGA i corbata roja. La realitat supera a la ficcio.

I qui es posicione contra el “No a la guerra” que tinga el valor de ser el primer que se’n vaja al front de batalla. No es pot anar a missa i repicar, ¿o si?

            Imagens: Instagram, X, Google..