La conclusio es clara i la dictà el president moderat del PP, Alberto Feijóo, que fa força en vincular immigracio i delinqüencia, en el context que tractem digue: “Tenemos derecho a salir a la calle con seguridad” (elDiario.es, 22-7-2024).

Visità, a finals de setembre, a la presidenta italiana Giorgia Meloni, que igual rep a VOX que al PP, per a que li contara la brillant gestio migratoria, que es basa en externalisar-la a uns atres països de dubtosa tradicio en la defensa dels drets humans i dificultar l’activitat de les oeneges. Tot decorat i revestit de la bondadosa ‘guerra global contra els traficants’ (ElPaís, 9-9-2024). El tapo que ha creat en el Mediterraneu es el que redirigix directament a la ruta de Canaries els fluixos de poblacio estrangera. La dreta extrema i l’extrema dreta espanyola ignoren que la maravillosa solucio italiana es el problema espanyol. Pero clar, quan pijor per a Sánchez…

L’atra presidenta, Isabel D. Ayuso (IDA), en la seua magnifica inteligencia es capaç de diferenciar entre dos tipos d’immigrants: els de Latinoamerica i els de l’est d’Europa perque son "emprendedores que desean vivir de su trabajo", els considera de la mateixa cultura perque parlen castella, per contra, els restants son "mantenidos que buscan vivir de las subvenciones".

Uns mesos abans, se li creuà la neurona i vinculà, sense cap prova l’immigracio i el brot de ronya en Alcala de Henares(elDiario, 17-1-2034). Inclus la periodista Susana Griso, en una entrevista, li recriminava que participara de la faula dels 250.000 mauritans i li recomanava davant de les seues afirmacions gratuïtes que “Habría que hacer un pacto de Estado al respecto, presidenta. Más allá de demonizar la inmigración” (verTele, 2-9-2024). I aço que Griso es fan d’IDA, pero s’estava destarifant i hi havia de dur-la al corralet de la moderacio.

En la novela 1984, George Orwell nos descriu cóm el partit unic obliga a doblepensar, que en neollengua es afirmar dos idees contradictories i creure que les dos son de veres. Pero, un atre dia s’alça accidentalment en el peu esquerre i diu lo contrari, ella defen la migracio (Público, 2-9-2024)… alguna.

IDA veu la palla en l’ull alie, pero no la biga en el seu, declarà: “Desde Madrid diremos no al nacionalismo, no a la xenofobia y no a lo que está sucediendo en Cataluña" i acusa de que "Le están dando la vuelta tanto a lo que está sucediendo que ya estamos a dos tardes de que Bildu nos llame terroristas" (TeleMadrid, 14-9-2023) i ho diu la regina de la fruita.

Com escrigue el magistrat emerit del Tribunal Suprem (TS), Jose M. Martín, tenim dreta extrema i extrema dreta. El PP ha decidit recuperar als fills que se n’han anat de casa, parlant-los en el mateix idioma. En l’agravant de que els desgavells tolerats i compartits es fan en seu parlamentaria, lo que implica major difusio i envalentona als carpetovetonics mes rancis en observar el seu discurs present en el mont Olimp.

Als populars en la seua creuada conservadora i neolliberal els acompanyen els atres partits a la dreta i els necessaris mijos de desinformacio o propagandistes que escampen sempre el caos, com una secta milenarista pronostiquen tots els dies la fi del mon, difonen rumors i el pensament catastrofic es connatural com l’aire que respiren.

En el triangul del foc es necessiten tres components: el combustible: l’estranger, el comburent de l’actitut negativa i finalment l’energia d’activacio, la faula o el fet que encen la flama. Una atra forma d’explicar-ho es que les actituts es componen de tres parts: l’emotiva (por, odi, ansietat, oix), la cognitiva (racisme o xenofobia) i la conductual (evitar el contacte, insultar, discriminar, progroms). Com les actituts tendixen a l’accio, "El racismo es la mayor amenaza para el hombre, lo máximo del odio por el mínimo de razón." (Abraham Joshua Heschel).

L’immigrant es la victima propiciatoria per excelencia de l’historic i ben documentat nacionalisme espanyol excloent que nega la seua propia existencia; en un doblepensar acusa al nacionalisme de ser roïn, aço si, si es el periferic perque si es el central (castellà) es bo per naturalea. Ells practiquen, tots els dies a totes hores i sin descansar, el nacionalisme banal (Michael Billig) que es el cotidia, l’habitual i per aço passa desapercebut, en moltes ocasions, perque està assumit com que tots els dies ix i es pon el Sol.

La negacio es un mecanisme de defensa espanyolissim per a ocultar lo que es considera roïn, implica rebujar la seua propia condicio de nacionalistes perque ells son patriotes, mentres que tots els atres son despreciables nacionalistes o terroristes. L’hegemonia ideologica del castellanisme o espanyolisme deriva en supremacia, en una proyeccio de lo que son que reflectixen en l’atre. Els fets descobrixen els paranys dels directors de cine, pero al remat, estos son mes importants que les etiquetes interessades. La negacio de la realitat es una caracteristica central en la seua ideologia: neguen drets a colectius LGTBI sense que diguen ni mu els que tenen dins que son indiferents; estan en contra de fets cientifics com el canvi climatic; mantenen la desigualtat favorint politiques a favor dels rics votant en contra de l’aument del sou minim o la revalorisacio de les pensions, per posar alguns eixemples cridaners.

Sempre pensen que quan pijor, millor per ad ells. Per eixemple, Ana Oramas, diputada i lider de Coalicio Canaria, denuncià les paraules que li digue Cristobal Montero, exministre de Facenda, el senyor volia que rescataren a Espanya en 2010: “que caiga España, que ya la levantaremos nosotros”. ¿I estos son els constitucionalistes? Patriotica i espanyolissima declaracio del personage que amnistià illegalment a rics, segons sentencia del Tribunal Constitucional que la declarà nula i inconstitucional (elPlural, 31-5-2012). Si els merits serviren per a trobar treball, esta gavina havia d’estar mendicant en la porta d’una iglesia en Filipinas.

Els postulats racistes estan acceptats per bona part de la poblacio que respon com un eixercit de clons a la crida, quanta mes por, desigualtat i precarietat millor atencio als postulats de l’intolerancia. L’intransigent obedix a un patro mes conductiu que cognitiu, es estimul i reaccio, el organisme no apareix mes que com deposit o plataforma fisica a on es produix un proces input-output, no hi ha processament de l’informacio sino resposta emotiva o visceral. Hi ha una cosificacio perque es tracta a les persones com a objectes, com altaveus o paperetes electorals i als immigrants com a resort.

Es de sobra conegut l’efecte de l’insistencia en el llavat de cervell. A base de repetir els comentaris mil vegades, lo fals es torna realitat: son els milacres de mallar i mallar.

La polarisacio construida en fins perversos no discrimina orige, perque els fascistes reclamen que els espanyol que vullguen immigrants els fiquen en sa casa. ¡Vaja! Als garants de les lleis i l’orde no els importa ser illegals o alegals fent estes propostes falaces, ¿per qué no soporten ells a la casa real? La seua volubilitat −hui soc llegaliste i dema no− rebenta un sistema de creences inconsistent i incoherent que es manté pel doblepensar i el crimental.

Les democracies no s’han dotat d’estrategies per a parar als intolerants que s’aprofiten d’elles per a medrar. Les armes de l’insult, la mentira o l’odi no son llibertat d’expressio son calumnies, injuries i atenten contra el principi constitucional, pragmatic i etic de rebre informacio veraç. Els republicans han reconegut que lo de que els haitians mengen gossos i gats en Springfield es una faula −les autoritats locals ho desmentiren−, l’efecte es que han “disparado el número de amenazas contra esa comunidad” (ElMundo, 11-9-2024). Son especialistes en el galop de Gish o l'ametralladora de falacies.

Imagens: es.euronews.com, muhimu.es.