L'immigracio / J. Masia
20/10/2017
Es un tema complex, poliedric i que desperta els 'instints mes basics'. Nomes em concentrare en alguns punts.
La cooperacio internacional en orige es la clau, basica; els retalls han provocat l'exodo de persones fugint de condicions politiques, socials, ambientals o economiques desfavorables. No li peguen mes voltes, no volen furtar-nos res, es que malviuen i busquen un futur millor com fariem qualsevol de nosatres. A cap huma li agradaria abandonar la seua terra obligat o vore's forçat a fer un viage de quilometros en condicions llamentables i caure en mans de mafies. Menys encara patir l'odi a l'estranger.
La crisis no ha afectat a soles a occident sino tambe a orient, el saqueig ha segut mundial. Primer menjar despuix filosofar; darrere de la primavera arap hi hague un impuls democratic, pero sobretot convergi en una denuncia de les condicions basiques de supervivencia. En Chicago s'especula en una bossa el preu dels aliments basics com l'arros i el blat, en el tercer mon la cistella de la compra arriba a ser el 50% del sou, les fluctuacions que provoquen les aus de rapinya financera maten a persones, per aixo de l'atra part del mon vingueren les revoltes socials.
L'historia nos demostraria que l'intervencio de les grans potencies en les colonies forma part de l'analisis del problema actual. La transigencia occidental en regims totalitaris es el pa de cada dia, que li ho pregunten al PP i a Obiang. L'utilisacio dels fanatics religiosos a mans del sherif global es una constant que se li tornà en contra el 11S. Tot el mon sap que Sadam Hussein fon ajudat pels EEUU en la guerra Iran-URSS, tot el mon sap que Bin Laden fon ajudat pels EEUU en la guerra d'Afganistan contra la URSS. Si volen vore fotos de terroristes en Ronald Reagan o el senador, i exlider republicà, John McCain, consulten l'enllaç.
Quasi es podria dir que no hi ha hagut violacio dels drets humans sense que EEUU haja estat pel mig de forma directa o indirecta. Que li ho pregunten al 'cono sur' en la 'Operacio Condor'. Aixina Russia no sera l'unica roïna de la pelicula.
Clar que s'ha de combatre el terrorisme, vinga d'a on vinga, i aço no es incompatible en demostrar empatia pels que patixen, igual que abans uns atres feren en els nostres antecesors, sense anar mes llunt en l'exodo de republicans que escaparen de la dictadura. D'igual manera que nos agradaria que nos tractaren si fugirem d'una guerra, hem d'ajudar-los. Menys fotos i menys politiques de cara a la galeria i mes quefer. Esta critica tambe es extensible −si la prensa aporta informacio veraç− als països proxims a Siria que se desentenen d'oferir asil als seus veïns, com recomanaria el seu deure moral, pero el cinisme no es exclusiu del mon occidental.
Llancem una hipotesis atrevida i raonable: els governs volen atentats terroristes. Si no fora aixina ¿per a qué el govern neolliberal de Cameron en el Regne Unit –a on l'actual primera ministra Theresa May era la ministra d'Interior– retallà 20.000 policies en ple auge dels atentats de DAESH?, ¿creuen que reduint policies estariem mes segurs, quín imbecil pot pensar aço –a banda dels neolliberals retalladors de lo public–? ¿si creem que la reduccio de policies no ajuda a la seguretat, llavors aumentarà la provabilitat d'atentats, no? ¿si no es aixina cóm resoldrien vostes la 'aparent dilema'?
El confrontament es busca i l'enemic es tria i es construix. Es racisme institucional pur i dur les declaracions de dirigents del PP de que se nos colen terroristes en els refugiats o si les oeneges son les responsables de les morts en la mar. ¡Cóm si els fera falta entrar per la porta de darrere passant penuries! Els terroristes son europeus, o han residit, o han entrat i eixit del primer mon pels aeroports o fronteres quan han volgut.
Es violacio de les lleis internacionals, renunciar a admetre a refugiats, i en acabant ampliar la quota per la pressio social i per la classica sumissio mariana a les ordens d'Angela Merkel, es la millor mostra de la pobrea moral d'alguns.
A vore si comencem a ficar-li el nom correcte a les coses i alguns es lleven les orelleres ideologiques i demostren ser mes humans, encara que nomes siga per estetica; la xenofobia queda 'lleja' en ple sigle XXI. I en una minoria com la valencianista, mes sensible a les pobres condicions materials, hauria de ser no sols un principi sino tambe una obligacio alluntar-se d'estupides posicions essencialistes que demostren impudicament i publicament alguns. Pero mentres la conjuntura podria favorir l'empatia, l'ignorancia, les llimitacions intelectuals i l'insensibilitat moral no els permeten anar mes alla.
Imagens: Instint basic, NSFW, pinterest.com
Chiquet immigrant mort, losandes.com.ar
J. Masia
