L’hipersensibilisacio de les minories: dones i gitanos (I) / J. Masia

29/1/2025

            L’atencio es selectiva i les minories patixen conductes prejuïcioses. Si el grau d’implicacio d’una persona o colectiu en qualsevol tema es baix, la reaccio d’uns atres li podra pareixer exagerada. Paren atencio, no parle de l’assunt o concepte en si, està clar que objectivament n’hi ha alguns que son mes importants, sino de l’aspecte relacional que es la causa i marca l’intensitat de la reaccio i es mes dificil d’escondrinyar. I com pensar costa temps, diners, sanc, suor i llagrimes puix ya tenim l’embolic que es materialisa en la falta d’empatia.

Quan u analisa un tema, la distancia marca l’intensitat de la reaccio. Tot lo mon, es a dir, tot lo mon es pusilanim quan defen lo que li afecta, per aço, l’equidistancia es mes coyuntural que estructural. Es mes facil revisar objectivament o opinar, sense banyar-te, sobre una qüestio per la que no tens massa o gens d’interes. Pero quan a lo que penses se li suma l’emocio, la filiacio i els sentiments la cosa canvía substancialment, llavors, tot lo mon es torna pusilanim o radical. Aixina que, en general i exceptuant casos extrems de minories anomiques com el terrorisme, tots som radicals en lo que nos interessa i neutrals, equanims o moderats en lo que nos importa ben poc. El trage de centrat, que vist molt, sol ser un parany. Espai en els que es presenten com a neutrals, condescendents, purs, distants perque se’ls ha de requerir arguments o concloure que adopten eixa postura perque els importa un pito de lo que parlen. Al remat, sense estudis de llogica, sicologia, llingüistica o etica mes la necessaria honradea es dificil detectar la mentira i es impossible denunciar-la.

La denuncia es vida per al colectiu damnificat, es la mostra de la seua existencia que es vehicula en la creacio de conflicte, pot escarotar, pero es llegitim, es la forma que tenen de defendre la seua dignitat o els seus interessos. Revisar els nostre punts de vista no es beure cicuta. Podemos optà per la ‘feminisacio’ del llenguage, molts no entengueren que no es tractava de llingüistica sino de l’exposicio o la visualisacio d’una discriminacio que es consolida en la llengua; busquen el significat de ‘zorro’ i ‘zorra’ en la RAE.

Una societat monolitica no a soles es conservadora, avorrida i involutiva sino que ademes deixa fora tendencies, drets, emocions, pensaments que quan provenen de les minories creen societats mes respectuoses i que estan a favor de l’espirit del temps, es a dir, les minories son les principals causants del canvi social. Sindicats, ecologistes i feministes han creat les democracies actuals, el canvi no han vingut des de dalt sino des de baix.

Bona part de la societat, en concret els reaccionaris s’han opost i han lluitat contra els alvanços: l’abort, la llibertat sexual, la lliure expressio, el paper de la dona, els drets civils o laborals i la defensa dels drets humans. El mur o bloc espanyolissim que han tengut enfront ha segut el franquisme sociologic de la dreta espanyola en l’inestimable ajuda de la dreta periferica del PNV o CiU que els ha donat estabilitat per a que governaren; son els que un dia son terroristes i a l’atre son sants.

El pensament i l’accio depenen del grau d’implicacio. Se faría estrany vore en una manifestacio a favor de la sanitat publica a Juan Roig. No sorprenen en absolut determinades actituts publiques, pero si la grosseria en la que es manifesten, per eixemple la de bona part de la judicatura, marcadament conservadora. El nou representant, pero no l’ultim, de les brofegades es el juge de l’Audiencia Nacional, Eloy Velasco, referint-se a la exministra i eurodiputada, Irene Montero, despectivament, com a “cajera de supermercado” quan raonava sobre el consentiment i la llei coneguda com: nomes si, es si. Yo el recusaria per dir estupidees i per ser un classiste.

Repte a qualsevol a que es lligga el brillant curriculum de Montero que cap critic te; em tocà fer-ho fa una parell d’anys front al major acossament ultra de l’historia moderna, tambe per part de la policia politica inventora de mentires del PP, com es fa en les millors dictadures, contra ella i el seu partit, sobre tot quan dubtaven de la valua personal i condicionaven el seu exit a ser dona de Pablo Iglesias (lo d’Ana Botella si que es un atre cantar).

Imagens: ruizhealytimes.com, diariocritico.com.