L’hipersensibilisacio de les minories: dones i gitanos (i II) / J. Masia
31/1/2025
Els excessos dominen l’escena. Hem llegit molts desgavells com el de l’expresident madrilenya, Esperanza Aguirre, quan afirmava que no arribava a final de mes. Anem a pijor perque les ayusades (eixides de to i prejuïns de l’actual presidenta de la comunitat de Madrit) son diaries. L’hiperbole es el recurs retoric per excelencia de la politica i el producte es la polarisacio.
Els gitanos pobres
Que una dissenyadora com Agatha Ruiz de la Prada diga que viu com ‘una gitana’, a banda de ser mentira perque no s’ho creu ningu es un prejuï de manual de primer de carrera de sicologia. I encara que siga una frase com la de ‘treballe com un negre’, ‘m’enganyen com a un chinenc’ o ‘no hi ha moros en la costa’ reflectixen prejuïns consolidats en el castella. El gitanos i cantants com Pitingo o Lolita Flores s’han manifestat en contra indicant que son: “comentarios muy desafortunados i racista”, el primer, i ella li contestà: “Te has pasado cien 100 pueblos, basta de racismo. Hay gente, desgraciadamente, que no puede vivir como tú porque no tienen trabajo, gitanos o payos”. Està clar que el comentari es indigne, una atra cosa es si la declarant es conscient (Huelva24, 20-1-25). En tot cas, senyalar-ho es sempre positiu per a la reflexio i la pedagogia colectiva. A vore si Agatha i cia. deprenen i els mijos de comunicacio paren els peus als brofecs, perque aço ultim es lo que mes molestà a Flores: “Lo peor es que nadie del programa le haya llamado la atención.”. S’ha naturalisat la grosseria, la pocavergonya, la mentira i l’exageracio.
La violencia de genero
Un juge te com a missio exclusiva dilucidar la veritat, pero aço no justifica presuposicions o comentaris que haurien de ser expressats en major correccio. Raone sobre el cas de l’actriu Elisa Mouliaá en l’expolitic de Sumar, Iñigo Errejón, el juge es referi a si li chuplà les mamelles, li tocà el cul (no sabia yo que en el registre formal del llenguage juridic-administratiu es recomanaven estes paraules) o li preguntava el perqué es trague el pene Errejón (per a referir-se a l’orgue masculi si que fon correcte, no li digue pardal, cacauet, canut o flauta), no ho se, a lo millor la trague a passejar per a jugar al parchis. Rebe tantes critiques el seu to cap a Mouiliaá que el CGPJ li ha obert un expedient que servirà per a norres i ell ha demanat ampar.
Hi ha una evident dificultat de prova en la victima i una falta de formacio en violencia de genero entre la judicatura. No hauriem d’oblidar al personage Errejón, des de la criptica o ridicula carta de dimissio, les seues declaracions sobre l’assunt i els casos sobre les seues adiccions, almenys moralment, el deixen per terra.
Es dificil entendre les reaccions de les dones someses, agredides o violades, perque tarden mes de 8 anys en denunciar, punt al que arriben a través de l’empoderament que els facilita el seu circul mes proxim, motivades per la consciencia de que els fills s’enteren o el soport de sicolecs o de siquiatres. Igual que per a construir un pont has de ser ser ingenier per a entendre-les hauries de ser sicolec per a fer una pericial. Com la majoria de la poblacio no te esta carrera, almenys una formacio en empatia, violencia de genero o llectures sobre el tema haurien de ser exigides als lliures opinadors que revictimisen a la victima per miseria intelectual i moral. ¡Manco logaritmes neperians i mes formacio en inteligencia emocional!
La violencia de genero està infrarepresentada, els motius de la tardança en denunciar son l’assuncio de la seua condicio de ser inferior, la dependencia economica, la por, la vergonya o perque pensen que no seran cregudes, raons de molt de pes i totes elles suficients, per si mateixa, per a ocultar el delit. Una vegada estan preparades han de reviure el trauma i aço mai es facil, mes encara quan el juge no enten que la busqueda de la veritat no està renyida en una argumentacio lo mes precisa i correcta possible i ajustada a la llogica i el registre formal que toca.
El valencianisme mes coherent com el simulacre, mes fluit, contradictori i desllavaçat del regionalisme han patit l’incomprensio, molts no entenien fer tanta força en la reclamacio llingüistica i/o politica i per aço han comprat el fals relat de la valenciania impossible del pancatalanisme (Compromís, PSOE, Podemos o Sumar) o la del pancaespanyolisme (PP i VOX) acriticament i el mal es incalculable en la cohesio, el manteniment de la cultura i la reivindicacio politica.
A fi de contes, hauriem de fer esforços per a entendre l’alteritat si volem progressar. El coneiximent es llibertari.
Imagens: jafep.com. elconfidencial.com.