Les vergonyes de la justicia espanyola i de Catar (I) / J. Masia

26/12/2022

Hi ha massa pocavergonya que actua al marge de la llei sense conseqüencies i per aço es reproduixen com a rovellons. En especial, algu que es protegit per tots els poders de l’estat i els mijos de comunicacio, es el cas de la monarquia bananera espanyola, qualsevol dictador somiaria en estes condicions tan especials, ¡reis i villans en el sigle XXI! Encara estem aixina… per a un racionaliste critic vore tant de vassallage resulta depriment i es que les manies, no les curen els meges. L’evolucio de l’especie està en entredit.

L’exercici de poder i la creença en l’impunitat infinita i el reforçament mediatic de lo illegitim, estupit o banal, unit als perduts feligresos desijosos de direccio son la fotografia de l’actualitat.

¡A les trincheres!

Iñaki Gabilondo nos avisà: “La justicia española no es ciega, es tuerta; ve muy bien con un ojo: el derecho”.

La renovacio del Tribunal Suprem (TS), mes que caducat recaducat, es impedida per la negativa del PP a perdre la seua majoria. Es un tema exclusivament de poder i control de les institucions, est es l’assunt central, tot lo demes es fullaraca, com els arguments del trifachito que son tipiques falacies de desviament de l’atencio. M. Rajoy, el gran desconegut per la justicia, feu una vintena de lleis omnibus −s’utilisa per a modificar o denegar varies lleis−, pero llavors, el Tribunal Constitucional (TC) digue en alguna ocasio que no era recomanable, pero ara les sanciona, una diferencia substancial, la rao: les esmenes no son homogenees, te rao perque aixina son totes les omnibus, pero hi ha un pero important: l’arbitrarietat. Es que tots els governs les han fetes, pero ara i no abans, el TC diu que hi ha un vici en el procediment. Resulta raonable pensar que hi ha hagut una intromissio perque la separacio de poders s’ha vist afectada, perque este tipo de tramitacio llegal, a on cap de tot, ha sigut una constant. Inclus la presidenta de Madrit-Espanya, Isabel D. Ayuso, la Quixota, i el Sancho Panza de VOX, n’han fet una en decembre que modifica nomes que 50 texts normatius. ¿A ón està el TC?, ¿per qué no prohibi el TC el procediment abans quan abusava el PP?, ¿es que no era igual d’inconstitucional que ara?, ¿es que l’anticonstitucionalitat depen de qui la faça?, ¿tambe el PP o els juges a proposta del PP son inviolables, com els reis, i poden fer lo que vullguen?

El caracter cautelarissim de l’esmena del PP davant del TC es perque provoca un mal irreparable (¿!), afecta nomes que a una minoria de diputats (88 de 350), casualment, als politics que els han colocat, la circularitat resulta graciosa, com inedita la velocitat de la llum en acceptar i resoldre una qüestio, quan de normal tarden anys en sentenciar. Olora a cremat. No hi ha be a protegir, perque les reformes tiraran avant, i manco quan els resultats poden ser mes greus, per lo que les mides “cautelarísimas” no tenen sentit, com tampoc obviar la recusacio, que es un tema a priori. El que fora fiscal i magistrat del TS José A. M. Pallín acusa al TC de prevaricacio perque: “se han saltado a la torera el artículo 56 de su Ley Orgánica en el que se establece clara y rotundamente que el recurso de amparo, como regla general, no suspenderá los efectos del acto o sentencia impugnados. Es cierto que a continuación establece la posibilidad disponer la suspensión total o parcial de sus efectos para que el recurso de amparo no pierda su finalidad, pero añade: siempre y cuando la suspensión no ocasione perturbación grave a un interés constitucionalmente protegido. ¿El funcionamiento autónomo de las Cámaras legislativas es o no un interés constitucionalmente protegido? Rotundamente sí.” (El Tribunal Constitucional ha prevaricado, Público, 20-12-2022).

Un efecte mes, indiscutible es que s’ha prohibit votar modificacio del codic penal, pero, al remat, el Senat l’ha poguda votar parcialment i aço esteticament queda molt lleig perque l’institucio alegava “indefensión”.

Es curios que la solucio del govern al boicot del PP siga una majoria simple, que ara es el dimoni en la terra, pero no ho era quan José Mª Aznar o Mariano Rajoy l’aplicaven per a colocar als seus. ¡Maldita hemeroteca! José L. R. Zapatero es passà de talant i pujà la majoria qualificada a 3/5. ¡Ains, els sociolistos! Els fan la 13-14 i cauen una darrere d’una atra.

Yo crec, com molts constitucionalistes, que la potestat del TC està en declarar inconstitucional una llei, no lo que la precedix: el tramit o aprovacio. Si acceptem polp…, estariem fent un precrim i aço conduix a una llimitacio injustificable de l’activitat de la sobirania nacional, perque son dos coses distintes: tramitacio i llei aprovada, distincio que ocorregue de forma notoria en l’Estatut de Catalunya. Tambe es de veres que els populars feren una argucia llegal, un defecte de forma de tramitacio, que exonera al TC d’impedir el debat stricto sensu o entrar en el fondo la qüestio, perque si no sería un colp d’estat juridic indiscutible. Aço me recorda als lladres de guant blanc que s’escapen perque els seus advocats saben aprofitar-se del minim clavill o excusa per a traure redit, el famos: feta la llei, feta la trampa. I l’eixecutiu canviarà el “proyecte” de llei per “proposicio” de llei i aprovarà tot. De fet, el PP anuncia que no la recorrerà i ya vorem si obedixen els del TC o els neofascistes.

Com dia Super Rato: no se’n vagen encara, hi ha mes. Resulta curios que el recurs del PP ascendira ¡miraculosament! al ple a on els conservadors tenen majoria −a un progressiste tambe li fallà la cama esquerra i se n’ana a la dreta, com sol passar−, i no a la sala a on no la tenen i a on es tramiten els recursos d’ampar, com el del PP, pero ara no tocava, simplement perque els conservadors no guanyarien, ¡qué guilopos! Que l’admissio del recurs d’ampar tinguera prioritat sobre la recusacio es un sinsentit, perque de lo que es tracta es que u en un mandat caducat no vote res perque se n’ha d’anar a sa casa. Una atra vegada l’estetica i la dona del cesar per l’aire.

Controlar implica que estiguen els teus, com quan el senador popular, Ignaci Cosidó, es vanagloriava: “Controlaremos desde detrás la Sala Segunda” del TS. ¿Hi algu que no li parega mal aço, a ón consta la seua queixa o protesta?

Que el president del TC, Pedro González-Trevijano (en un sou de 160.728 anuals), i l’atre yoguret, Antonio Narváez Rodríguez (en 143.686 anuals), en mig any de mandat caducat (com un progressiste i un atre conservador mes), no a soles no s’abstenen si no que tampoc veuen la procedencia de la recusacio. Tenen un punt cego mes gran que el seu rostre, perque son juge i part, perque tenen interes particular i directe per a no favorir la renovacio i cobrar la fotracada d’euros. Un deu a Podemos per la recusacio, pero a ón està el PSOE, ¿alguna encomanda al fiscal general per a que actue contra les gavines togades? Si toca anar al tribunal europeu, ya tarden, per que com es creguen que “el cortijo es del señorito…” anem apanyats. Un dia es presenta alli u vestit de bufal en la manada cridant: “¡viva Cristo y España!” ¿Necessiten antecedents?

L’assunt central o de fondo l’he senyalat, pero tambe hi ha derivades interessants: la poca etica professional dels juges-okupes que no renuncien als seus carrecs, la causa es el prestigi i els cacaus, no hi ha una atra explicacio a que els mateixos juges es passen per l’arc del triumfo la mateixa Constitucio Espanyola (CE), es predica en l’eixemple. Si volen canviar el sistema de seleccio, que haura de passar per un sistema mixt, reforçant objectivament el merit i la capacitat, com es fa en la major part d’Europa, primer, un detallet de norres, han de complir la llei i despuix si no t’agrada la modifiques, aço si, si tens majoria i es tria un nou proces d’eleccio o sempre quedarà la trinchera. I lo millor de tot, ¿per a qué servix un tribunal de revisio politica quan la majoria de democracies tenen suficient en el TS, ¿per qué no tanquem este chiringuito?

Imagens: wikipedia, okdiario.com, eldiario.es.