El 4 de juliol de 2024, el llingüiste Leo Gimenez publicà en Valènciadiari l’articul Vullc i vullga igual que dic i diga a on l’adamiste ve a descobrir-nos la roda. Ara, que no abans, s’ha donat conte que els valencians parlem millor de lo que ens dien els seus, pero no suficientment be, perque per a alcançar l’Olimp llingüistic ya està el catala.

L’autor reconeix que els valencians utilisem predominantment la forma velarisada ‘vullc’ versus la forma ‘vull’. El motiu no el diu −per a variar−, pero es lo de sempre: l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) mana i els portaveus locals preferixen la forma convergent en la catalana (sumissio que es transmet a tots els ordens de la vida) que domina a la valenciana per l’undecim manament: Catalunya es una unitat de desti en lo universal. Esta era la maxima de Falange, nomes hem de canviar Catalunya per Espanya per a observar l’atra cara de la moneda despersonalisadora. Analisar els texts del senyor es estar en la pelicula Atrapado en el tiempo.

Li he dedicat varis articuls, mes dels que se mereix, i Toni Fontelles tambe ha escrit sobre els genuïnistes que son els pancatalanistes d’ahir i els valencianistes de hui. Es destacable el llibre El genuïnisme i l’autoodi: ideologia en el conflicte idiomatic valencià a on demostrà la mantafula d’una ciencia ideologica que te com a principi ordenador: supeditar el valencià al dictat catala. Manolo Gimeno en Valencia: llengua i patria: veritats historiques del conflicte identitari arreplegà els testimonis historics de totes les parts. Ademes, esta tradicio dels dialectolecs, que tenen un amor llimitadissim per lo propi, la documente historicament i amplament en el meu llibre El conflicte identitari: valencianisme i catalanisme des de principis del sigle XX fins a la democracia. En fi, els tres firmem, recentment, mes de mil pagines dedicades a demostrar l’autoodi del pancatalanisme.

La tercera via, els genuïnistes o els dialectolecs estan tallats pel mateix patro del pensament unic: el pancatalanisme. L’unitat de la llengua es el dogma de fe i punt… i seguit fins als Països Catalans. Pero aci cometen la falacia peticio de principi, perque no em poden demanar de principi que accepte la derivacio del valencià del catala perque està indemostrada com la volença per la quimera distopica. Per cert, no es pecat ni mor ningu si llig a Leopoldo Peñarroja per a descobrir els origens de la llengua valenciana.

La diferencia d’estos mollets en el sector mes radical, hard o unitariste es simple i exclusivament estrategica. Tots sabem que la pindola de la catalanitat es acida, pesada o gastrolesiva, per aço, els valencians no la tolerem gens be. Per a evitar l’oposicio historica i majoritaria lo que fan es embolicar-la en sucre de colors: de doblets o concessions per a acostar el model catalanisant lo maxim possible al valencià, pero, sempre evitant estirar el cordo umbilical per si es trenca o els criden a l’orde des de l’IEC.

L’inacceptable i anticientifica inseguritat llingüistica dels valencians (els unics ignorants en la seua llengua del mon) l’han creada tots els catalanistes i els pancatalanistes, tots, unitaristes i dialectolecs, tots, u darrere d’un atre. Des de Carles Salvador, Josep Giner o Manolo Sanchis fins als actuals tacticistes Abelard Saragossà, Josep Lacreu o Giménez, nomes han de llegir lo que dien fa 4 dies i d’autocritica actual als pecats de joventut madura res de res. Mes o manco com el revisionisme fusterià que havien de polir mantenint l’integritat de la joya.

El catalanisme i cia. violen u dels axiomes de la sociollingüistica internacional: el parlant es competent en el seu idioma. ¡Faltaria mes! Els ho faria copiar 100.000 voltes a ma fins que els ixquera una tendinitis.

Com sempre, Giménez utilisa una operacio de la mentira que es l’ocultacio com l’indeterminacio de l’agent: que si el ‘essencialisme’, que si el ‘noucentisme’, que si el valencià ‘de llibre’, que si ‘la culpa fue del chachacha’, etc. Lo mateix ocorre en el sintagma ‘llengua valenciana’: ‘la nostra llengua’, la ‘Academia Valenciana de la Llengua’, o lo que ocorre quan en lloc de citar la nacio valenciana o Valencia usen ‘a casa nostra’ o el catala ‘València’ en accent obert que cap compatriota usa ni s’ha utilisat mai.

Imagens: google.com, ACNV, RMB.