Les dictadures subvencionen el diari ABC / Antoni Fontelles

23/2/2015

Una de les primeres lliçons de periodisme es que les noticies i manco els titulars han d’usar el condicional o futur hipotetic. No informe de res quan escric “El rei Felip VI podria estar en la llista Falciani” o “Antoni Fontelles podria ser ministre”. Tambe s’han d’identificar les fonts, excepte que hi haja alguna reserva especial (es dir, que poguera ser perjudicial per a qui te facilita material). S’han d'evitar expressions abstractes com “tot lo mon opinava…” o “els cientifics asseguren…”. A mes, s’ha de procurar donar “molla”, “contengut”, en el text i no valen referencies generiques a delits o atribucions de causalitat debil o inexistent.

Aço pareix que no ho han entes en ABC quan el periodiste Roberto Pérez escrigue (3-2-15) “Expertos laboralistas ven indicios de fraude a la Seguridad Social en Podemos” (titular) i “Errejón podría estar siendo retribuido como falso autónomo por el partido para no pagar las cotizaciones preceptivas” (subtitul). En el text parlen del dirigent del partit Juan Carlos Monedero i del presunt frau fiscal, sens imputacio formal encara; i tambe d’Íñigo Errejón del qual s’apunta que “Expertos en Derecho Laboral –incluido algún inspector de Trabajo- coincidieron” que podria ser un fals autonom… Com els centenars de millers d’assalariats que ara denominem “emprenedors” ¿no? La noticia es un “vullc pero no puc” molt provablement perque no se pot acusar sense delits provats o contrastats.

No estare content si no aporte mes eixemples d’este “nou periodisme”, ara, d’investigacio… En ABC (2-2-15) tenim en portada i ben gran: “PODEMOS S.A. / Numerosos cobros y facturas revelan que el partido de Pablo Iglesias es ya un lucrativo negocio para sus dirigentes”. Son dos pagines en reproduccions de factures, fotos dels caps i lo que cobren. ¡Perfecte, gran treball!, si no fora perque en cos quasi microscopic apareix “FUENTE: Podemos”. ¡Vaja! El gran descobriment està tot, tot, tret de la wep del partit que voste o yo podem consultar i decidir si es tan “important” com per a mereixer l’espai dedicat. Anem en els jornals, que si atenem al titular interior “Podemos ya es un negocio” intuirém, nomes intuir, que seran sucosos. ¡Decepcio! Els sous o cobraments mensuals van dels 2.500 euros als 1.643, 1.408, 1.200 o 704. El que s’emporta la palma es Íñigo Errejón perque a banda d’ell tambe està contractada la seua novia –“Errejón hace casa con Podemos y lo hace con su pareja”- que es la que percep el jornalaç de 704 euros… per a riure.

Lo que es de veres es el titular del meu articul. Certament el diari obte finançament d’una de les dictadures, reconegudes, que hi ha en lo mon: Guinea Equatorial. El dia 3-2-15, el periodic portava un encart de propaganda -pagat-, de 24 pagines, del mencionat païs africà. Naturalment, lloava les virtuts i les potencialitats d’aquell estat que es una “gran democracia” i que no els causa problemes morals-etics als propietaris. Recordem que en la llista Falciani, en el HSBC de Suïssa, apareix la familia Luca de Tena, del fundador del ABC, com a tenedors de contes corrents…

Tinc un atre eixemple de periodisme d’investigacio, sugerent i contundent. El dia 11-2-15, LA RAZÓN destacava en portada “Podemos recibió un pago al día durantre dos meses del banco de Monedero”. En interior titulava “Podemos recibió transferencias diarias durante dos meses del banco de Monedero” i detallava les aportacions i els contes. He posat els dos titulars perque s’incorre en els dos en ambigüetat per a fer creure que “el banc de Monedero” es el que està subvencionant a Podemos. Un error o confusio a on caigue tambe -la gran- Ana Rosa Quintana en el seu programa (11-2-15) i que li hague d’aclarir el dirigent podemita Luis Alegre, present en la tertulia. Continue i resumixc: en la noticia està prou clar que la coincidencia es que Monedero i Podemos tenen contes en el mateix banc. Si yo tinguera diners alli ¿podrien haver titular “en el banc de Fontelles”? S’imaginen que vaja i tambe tinga un conte el rei i estiga finançant a Podemos (¿?). Lo que s’insinua veladament es que hi ha una transferencia -per contigüitat espai-temporal- de diners entre els dos subjectes. Aclarixc que les dades… ¿preparats per a la sorpresa?... que “¿revela?” el periodic estan disponibles en el portal d’internet del partit.

La noticia servix per a enllaçar en el tema que els encanta: Podemos-Veneçuela. En la plana següent s’aprofita per a informar (¿?) “El ministro de Chávez de la <<lista Falciani>> autorizó el pago a Monedero. Nomes explicar que els contes que tenía el govern de Veneçuela eren oficials, coneguts i a nom dels carrecs politics que podien operar en ells.

Un ultim eixemple de cóm obnubila la fixacio obsessiva -crec que es tracta d’aço- en Podemos es el “afer” del curriculum de Juan Carlos Monedero en EL PAÍS. Este rotatiu publicà (28-1-15), en portada, “Monedero falseó la mayor parte de su currículo académico” i afegia “Profesores a los que cita como referencia niegan conocerle”. Fon una mostra de periodisme-fem, molt criticada i que obligà a respondre a la defensora del llector Lola Galán. En l’explicacio dels “errors” comesos (1-2-15), es recorre a: generalisar (les universitats consultades no tenien constancia), reduir la generalisacio (la noticia nomes acusava de tres falsetats), ampliar alguns errors de l’investigat (maximisar la diferencia entre professor contractat i visitant), ocultar (no destacar el desmentit de l’informacio fet per una de les universitats), excusar-se en que Monedero no contestà a les telefonades, culpar a uns atres (insuficiencia o deficiencia de les fonts), o jocs de paraules (recorrer a significats “debils” de falsejar). El raonament que mogue als autors de l’articul a furgar en el curriculum de Monedero es que “qui exagera una volta, pot fer-ho dos o mes”… ¿quína es la conseqüencia immediata? Que qui ha “exagerat” una volta pot haver-ho fet dos o mes ¿no?

Mes periodisme-fem es “El chavismo paga el lujo de Podemos” (ABC, 16-2-15; referit als allojaments de lux que tenien mentres estaven en Veneçuela); l’alcaldesa de Redueñas Mercedes Pérez, del PP, “la perlitas”,  a la que Pablo Iglesias suspengue tres voltes “por ser correcta en las formas, vestir normal y llevar perlas como adorno” (ABC, 17-2-15), o la “Exclusiva AR” del programa d’Ana Rosa Quintana (T5, 19-2-15) en la que un periodiste (¿?), en movil amagat, ana a la facultat de Ciencies Politiques de la Complutense de Madrid a mostrar a on va naixer Podemos ¡un gran document audiovisual i informatiu!...

Independentment de les acusacions falses que se’ls facen, el senyor Juan Carlos Monedero s’hauria de retirar per haver utilisat llegalment una empresa per a cobrar un treball personal, com continuen fent encara politics, periodistes i professionals lliberals ¿Es conscient del mal que li fa a Podemos el seu encabotament?

I una atra que tambe se n’hauria d’anar a casa es l’exdiputada de IU, Tania Sánchez, perque està clar que sens enriquir-se, l’obligacio era haver-se abstengut en la contractacio de l’empresa del seu germa en Rivas.

En cas contrari, estan donant municio als adversaris…

                                                                       Antoni Fontelles

Image www.elplural.com