Les creences i el black face / J. Masia

9/1/2023

En moltes ocasions no entenem les reivindicacions de les persones, unes atres vegades, encara que les compartim no creem necessari o llogic la fermea que mostren alguns en la seua consistencia. Al remat, es tracta de la proximitat o lluntania de la creença: quan mes central siga en les nostres vides mes radicals serem en la seua defensa, quan manco, mes flexibles, dialogants o bons claudicants perque simplement es pensa que no importa lo suficient com per a fer casus belli.

 La poblacio en general es tan tolerant o intolerant en un tema com qualsevol dels seus membres perque la radicalitat està en funcio de l’importancia o rellevancia personal. Quan mes prop el sentes mes contundent seras reclamant-lo perque forma part de la teua personalitat, es un pilo de la teua cosmovisio, de lo que eres.

 Observem diariament defenses a ultrança i passotisme en identiques proporcions. La societat es dividix i es fragmenta per una falta d’empatia o sensibilitat a les reivindicacions intergrupals. No podem exigir la mateixa participacio, fervor o comprensio, perque simplement cadascu es d’un pare i una mare, pero sobre tot, perque tenim uns poders −el pensament dominant o mainstream− que fomenten l’individualisme, l’egoisme i una participacio activa nomes a l’hora de consumir. Recordem lo de primer viure i despuix filosofar… son mals temps per a la filosofia.

 En la relacio del valencianisme i la societat tenim un bon eixemple de lo escrit. La creacio de la AVLl rebe la bendicio de casi tots els mijos de comunicacio, alineats com en la millor de totes les dictadures, que es dedicaren a mallar que la societat pantalla de l’IEC era la solucio, la pau o el paraïs en la terra. Ademes, els academics de la RACV, en el pusilanim Xavier Casp al front de la colla, la llegitimaren entrant i botaren foc als opositors per ser radicals i malvats. Repetir una mentira mil voltes te efectes practics i crea realitats per a molts, per aço, podria ser normal −les enquestes no pregunten i oculten l’assunt− que hi haja una determinada cantitat de gent que pense que el tema llingüistic -que realment es identitari- està resolt o no cal tocar-lo (no fa molt un valencianiste m’ho digue davant de la meua sorpresa i indignacio). Als que no volen participar en la farsa mediatica de l’ilusio d’unanimitat se nos ninguneja o etiqueta com a extremistes per no doblegar-nos al poder del pancatalaniste ent normatiu. Yo he defes abans i ara lo mateix. Este canvi de perspectiva del poder i els mijos, obedia a unes condicions a on, principalment, els diaris locals (Levante i Las Provincias) es plegaren a les forces vives i casposes del Cap i Casal, sempre subsidiaries de les ordens de l’eix Madrit-Barcelona. Al remat, el control del BOE crea realitats.

 L’extrema dreta te un codic moral que entra en conflicte permanent en els drets humans, civics i socials, en especial, de les minories, pero no sempre es aixina. Recordem quan militars retirats d’alt ranc del glorios eixercit espanyol donaren la seua opinio-genocidi en un chat que es feu public i en el que participava Santiago Abascal, alli clamaven per un remei: eliminar a la mitat de la roja poblacio del seu païs, menuts inclosos, per acabar en la plaga de raïl. He dit en moltes ocasions que els governs d’ultradreta i les accions terroristes xenofobes son un indicador lo suficientment greu per a que la gent reflexione. Evitar la reflexio te posiciona prop de l’univers ultra, per activa o per passiva.

 Tots els anys, tenim polemiques sobre l’eleccio del rei mac Baltasar, alguns mes sensibilisats trien a negres en les cavalgates per a representar-lo, mentres que en uns atres llocs elegixen a blancs pintats. Com els negres tenien un vet en el cine, els blancs es pintaven de negre i exageraven les caracteristiques fisiques i conductuals, d’aci prove la rao reivindicativa contra el black face. Els colectius mes sensibilisats reclamen que com tenim la suficient poblacio negra, Baltasar hauria de ser personificat per un membre d’este colectiu o etnia. Ara la polemica ya està oberta de nou, les raons son entenibles, com les del colectiu feministe que demana igualtat de tractament, argument llegalment i moralment impecable.

 L’enteniment passa per reconeixer que diferents colectius treballen pel be comu o per qüestions, que si be no nos importen massa, podem reconeixer objectivament que algu s’ha d’encarregar de resoldre-les -es de ben parit, ser agrait-, perque nosatres no les atenem per falta d’entusiasme o temps. Els drets llaborals, civils, la defensa del consumidor o de l’ambient, la pobrea en el mon, la falta d’alimentacio, la lluita contra els oligopolis, la defensa de la cultura o etnia, etc., ¿no son temes interessants? ¿Podem dedicar-nos a tots? ¿No hauriem d’agrair als que dediquen sa vida a una causa noble? ¿Llegir el Marca, vore Netflix, jugar en la PS4 i acodir als centres comercials els dumenges, en lloc de la substituida iglesia, es el paradigma del bon ciutada eixemplar? ¿Perqué no deixar el nostre gra d’arena per a fer una societat millor? Quan nomes u es mira el melic utilisa la societat com a instrument extractiu de beneficis o com a desti de frustracions. Del parasitisme hem de passar a l’activisme.

 Les orelleres ideologiques i morals son les que creen obstaculs per a l’enteniment. Hi ha persones en 60 anys que no han passat d’un desenroll moral poc mes que primari, pre-convencional, a on l’escasea o falta de reflexio social i etica es directament proporcional a l’escasea d’una inteligencia emocional que d’existir jau en el Kola Superdeep Borehole -el forat mes profundo fet per l’home en Russia de 12,2 km de profunditat-.

 Conec que en l’infern s’està calentet, pero, si u vol estar alli que no nos duga a tots darrere. Si no som una part de la solucio, es que som el problema i llavors: o aportes o t’apartes.

Imagens; youtube.com, rinconpsicologia.com.