Les costums tradicionals de decembre i dels nadals (II)/ A.Cuadrado

25/12/2019

            En l'apartat culinari s'ha de dir que els dinars de Nadal en galls de “puchero” i titos farcits son una tradicio relativament moderna, sent la norma tradicional usar el porc per la qüestio de la matança. Els dos primers se començaren estenent en les ciutats mes metropolitanes quan encara hi havien corrals dins de les cases o galeries prou amples com per a tindre gabies.

            En molts llocs feen coincidir la mort del porc en Nadal, encara que no sempre el consum de carn en estos dies havia de provindre de la matança d'estos dies. Normalment s'aprofitava per a fer llonganices i botifarres, no unicament per al consum regular, sino tambe per a festes especifiques com la llonganiça de Pasqua. En Sueca era costum fer la paella en carn de porc.

            En la ciutat de Valencia Amades diu que era costum en el XIX torrar a l'ast carn de porc en embotit i en la carn treta s'havien de fer dos menjars: un dinar i un sopar, als quals s'havien de convidar a unes cinquanta persones.

            Una de les notes tipiques de decembre es l'exposicio de Belems. Es solia posar en el temps que va de santa Llucia a la nit de Nadal, i durava fins al dia de la Candelaria. Contaven en figuretes d'uns atres anys i noves comprades en els mercats i fires d'este mes, fent a voltes una barreja un tant estranya de materials, tamanys i estils. Havien dos tipos de belems basics: un seguint els païsages d'orient (o lo que l'imagineria popular pensava que era l'antiga Judea, en palmeres) i un atre en un ambient mediterraneu en tocs valencians com barraques i orchateres. Les escenes basiques eren: la cova o pessebre en la familia santa, els animals i l'angel dalt de tot anunciant el naiximent; fora de la cova estava la comitiva de pastors que anava a donar regals al chiquet, junt en els Reis Macs i els seus servents que seguixen l'estrela d'orient. Elements afegits eren el riu i el pont, que donava peu a l'aparicio d'un peixcador i una dona llavant la roba, els camps del voltant que afegien la figura del llaurador, llenyater i la dona que venia de la font i tambe dels animals mes proxims a nosatres com el porc, la cabra, la gallina i demes aus.

            La costum de posar belems naixque en Italia, està documentat que el primer belen fon un viu que posà sant Francesc d’Assis, des d’esta ciutat del nort s’estengue per tota la peninsula italiana fins a aplegar al sur napolita, zona que estava en mans de Carles III i anteriorment era de la Corona d’Arago.

            Es este rei Carles III el que l'importà a la peninsula hispanica en 1760, sent rei de Napols i Sicilia. En 1764 dedicà tota una sala del Palau Real a un immens belem, que manà construir a l’escultor valencià Josep Esteve Bonet (1741-1802), donada la seua gran fama, el qual contà en l'ajuda d'un atre artiste valencià: Josep Gines Marín, i l’imaginer murcia Francesc Salzillo, que estava aveat a fer escenes bibliques.

            Josep Esteve, pare del famos gravador Rafel Esteve, feu en les seues propies mans 180 figures de 50 centimetros d'alçada en un estil neoclassic, a on posà a balladors, hortans de Valencia, llauradors de Nules, ganaders de les comarques interiors valencianes, arrossers de Sueca , datilers d'Elig, torroners de Xixona i artesans de les diferents atres comarques valencianes, depenent de la seua riquea local.

            Este fon conegut com a “El Belem del Princip”, per ser regal del rei a son fill el futur Carles IV. En el pas del temps s’eixampla aplegant a tindre 6.000 figures, moltes d'elles importades d'Italia i d’uns atres terrissers peninsulars. En estar proxim el nadal, tota la familia real colaborava en la posada a punt del belem. Algunes de les figures de fanc o de porcellana demanaven ser vestides en rics robages, en lo qual la diversio era maxima.

            Esta costum real, en el pas del temps, s'estengue per totes bandes i es converti en costum de casi totes les llars el montat un belem, per lo qual, part de la paternitat belenistica te el nom de l’escultor valencià Josep Esteve Bonet, autor de les les figures mes velles del Belem del Princip.

            Posteriorment degut als acontenyiments politics i guerres, el Belem Real quedà molts anys oblidat i aparcat en els rebosts del Palau, fins a que fon descobert i recuperat en part en 1988, puix havien segut destruides o furtades numeroses peces, conseguint-se salvar al final a soles huitanta d'elles. Josep Esteve Bonet acabà sent nomenat escultor de cambra del rei en l’any 1790.

            Com a colofo direm que encara que tot lo mon pensa en els nadals com a festa religiosa, esta no ho es, ya que els seus origens es remonten a l'antiga Roma, a on es celebraven del 17 al 27 de decembre, aproximadament, les festes saturnals, en les quals s'intercanviaven regals. El dia 25 commemoraven la festa de la deesa Mitra, en la qual encenien fogueres per a desfer les tenebres del fosc hivern (solstici). D'estes tradicions ha begut l'iglesia catolica, que les ha adoptat per a ser d'esta manera mes agradable als practicants de les velles creences i guanyar adeptes. Aprofita tambe el fet que en la Biblia en cap dels dos evangelis que parlen de la nativitat se diu el dia en que Jesus naixque, per lo que se prengue el dia de la festa de Mitra com a convencio.