L’enquesta escolar sobre la llengua (II) / J. Masia
18/3/2025
Hi ha una absurda referencia a l’obligacio del valencià, ¡¿algu m’ha preguntat a mi si volia ser escolarisat en castella?! No, ¿fon una obligacio? Evidentment. El castella es un idioma impost i obligat a dependre i aço es una realitat indiscutible de primer orde. Com es una creença assumida es naturalisa, com el nacionalisme banal espanyol, com si fora un fenomen no agentiu, que ocorre perque si, sens intervencio humana. Pero esta creença es mes falsa que un billet de 1.000 € i per aço no es sosté mes que en falacies.
Estos nacionalistes i imperialistes castellans que proyecten en uns atres nacionalismes, coneguts com a periferics, la seua image impudorosa, tenen la mirada bruta i selectiva perque observen nitidament la palla nacionalista en l’ull de l’atre, pero no la biga ultra en els seus ulls.
La doble cara de la mateixa moneda es l’actitut positiva a favor del castella i la negativa cap al valencià, creen una disputa destarifada, artificial i permanent entre llengües, que en el fondo es identitaria. Qüestio que pocs reconeixen per incapacitat intelectual o interes espuri.
No hi ha cap espanyoliste que conega la llegislacio internacional o nacional en defensa de l’idioma propi dels valencians, tampoc li interessa, son conscients analfabets funcionals. Per contra, el pancatalanisme, mes ilustrat i coneixedor, acaba en la mateixa meta: l’ignorancia i la discriminacio. Els drets que reclamen son nomes per ad ells, els valencians no podem gojar-los pel dictat de l’infalibilitat papal o el dogma pancaeclesiastic de la AVL-IEC.
El punt cego de l’espanyolisme, de marcada tendencia confirmatoria, acusa, sense cap vergonya, als valencianistes d’impondre la seua llengua, pero fer com fan, no es pecat, ¿o si?
No hi ha normativa inventada (per bruixeria) com tampoc llengua que no siga imposta. El castella no està gravat en el adn ni yo ni mos pares votaren la meua llengua vehicular, es mes que provable que esta experiencia li haja passat a mes d’u. Es interessant la resposta prejuïciosa al perqué hi ha llengües impostes i els motius pels quals les atres no ho poden ser. I en tot cas, el valencià mai s’impondra per la força militar, pedigri que el castella no te.
Està clar que hi ha gent que goja mes de la seua condicio d’esclau si li ho expliquen d’una atra manera, per eixemple: la seua contribucio a la societat passa per ser un element funcional que replique tot l’ideari conservador, per ad aço no s’ensenya la capacitat critica i es estimulat a base d’atiar les seues emocions. Fomenten un pensament rapit, de poca profunditat, minso front a la sobreestimulacio emotiva que es concreta en l’odi i la repulsio de l’alteritat. El futur està escrit perque l’ideologia de la desigualtat acaba en l’exclusio: “España una, y no cincuenta y una”. Els hem de contestar: Espanya es cinquantauna, i no una.
Qüestions sociollingüistiques
¿Per qué les valencianes i els valencians s’han de examinar de la seua llengua per a obtindre el C2, es complica l’assunt, mentres que en castella no es demana este requisit i per tant es facilita? Es una discriminacio llinguistica institucionalisada. ¿No observa ningu l’incogruencia?, ¿per ser quotidia es normal?
¿Per qué el PP i VOX impedixen la llibertat dels valencians en el nom de la llibertat? No nos deixen la llibertat de decidir si volem les normes catalanes de l’Institut d’Estudis Catalans, les que ensenyen ells, o les valencianes de les normes d’El Puig. ¿Per qué el catalanisme i el pancatalanisme son mes que fervorosos defensors del dret a decidir pero este nomes s’aplica ad ells? ¿Per qué no prediquen en l’eixemple ‘els democrates de tota la vida’?, ¿drets exclusius que s’arroguen nomes per ad ells mentres que els deneguen als atres? ¡Curiosa forma d’entendre els valors democratics! Si no tens llibertat estas condenat i qui la llimita es un censor. ¡I quína casualitat!, tots a una tenim al PP i VOX de la maneta del pancatalanisme ocultant el debat, censurant i ensenyant catala. ¿No s’ha donat conte ningu de la convergencia d’interessos del pancatalanisme i l’espanyolisme?
Si aci no es parla angles, ¿per qué no som territori exent? ¡Ah!, clar perque l’angles es un idioma de futur, es bo coneixer unes atres llengües perque que amplien la ment, les possibilitats laborals i no se quantes coses mes. Perdo, pero, ¿si som un territori a on es parla valencià per qué ha d’haver zones d’exencio, reconegudes incomprensiblement per a mi, en la mateixa llei d’us? L'angles que no es parla no l'excloem, pero l'idioma nostre, que si es parla, l'excloem. Politica llingüistica molt llogica: l'autoodi. ¿El manteniment de la nostra cultura, l’idiosincrasia, la riquea llingüistica no son bens o instruments comuns a protegir? ¿Un si i uns atres no? ¿En virtut de quín gran principi o valor, que se m’escapa, s’aplica la distincio o preferencia i es justifica la desinformacio?
Imagens: ACNV, elmundo.es.