L'acossament escolar, un reflex de la societat en que vivim

12/5/2016

            Accio Nacionalista Valenciana, junt a AVANT Valencians, al costat de les persones.

            L'acossament escolar es el reflex d'una societat malalta, a on els valors de la dignitat de les persones no es tenen en conte. No es cosa nova d'ara, sino un mal "assumit" com part de les costums de la societat. Les bromes als novells en les universitats han arribat a obligar a intervindre a les forces de seguritat. Tambe esta classe d'abusos  eren habituals en la ya desapareguda "mili" (servici militar obligatori), a on els veterans feyen passar per tot tipo de vexacions als nouvinguts, pel simple fet de ser novells.

            Estos fets han passat sempre, pero es ara, quan per mig de les rets socials, inclus el cas mes recondit es fa public i avergonyix a la societat que ho permet. Com a resposta estan sorgint agrupacions que concienciades per les conseqüencies nefastes que produixen estos comportaments i algun cas extrem en resultat de mort que s'ha donat, per fi s'estan movilisant per a posar fi ad estes practiques, buscant un canvi en el comportament de la societat.

            A continuacio vos fem particips de cóm l'associacio  "no al acoso escolar" "noalacoso.org" expon el problema i les solucions que propon. Cert es que a l'introduir el text s'ha afegit alguna apreciacio que no n'estava en l'original el qual podeu consultar en esta direccio:  http://www.noalacoso.org/

 

            L'ACOSSAMENT ESCOLAR, tambe conegut baix la forma anglesa "bullying", es qualsevol actitut agressiva, intencionada i repetida, que ocorre sense motivacio evident, adoptada per u o mes estudiants contra un atre o uns atres companyers.

            Es una manera de maltracte psicologic, verbal o fisic, produit entre escolars de manera reiterada a lo llarc d'un temps determinat.

            La classe de violencia dominant es l'emocional, i es dona majoritariament en les aules i patis dels centres escolars, encara que pot traslladar-se tambe als carrers en les eixides dels centres educatius.

CLASSES D'ACOSSAMENT ·················································
FISIC
Espentons, patades, colps, tanes, agressiones en objectes...
VERBAL
Insults i malnoms, menyspreus publics, resaltar defectes fisics...
Es el mes habitual i en molts casos el pas previ als atres.
PSICOLOGIC
Mina l'autoestima i fomenta la sensacio de por i/o inseguritat.
SOCIAL
Preten aïllar al jove del restant de companyers. Es facil que l'acossament s'estenga ad aquells que mostren amistat en la victima.
CYBER-BULLYING
A través d'Internet, rets socials, correu electronic...

A QUÍ IMPLICA ·················································
El 'triangul' de l'acossament escolar lo formen les victimes, els agressors i els testics. Pero no s'ha d'oblidar que pares i educadors tambe estan implicats.

LES SEUES CONSEQÜENCIES ·········································
PER A LA VICTIMA
Deteriorament de l'autoestima, ansietat, depressio, fobia escolar en repercussions negatives en el deserroll de la personalitat, la socialisacio i la salut mental en general, arribant a extrems d'intents de suicidi. Tendencia a la violencia com a resposta a qualsevol signe d'acossament. Assimilacio de l'us de la violencia com a resposta als problemes.
PER A L'AGRESSOR
Les conductes d'acossament poden fer-se croniques i es tornen en una manera illegitima d'alcançar objectius. Poden inclus convertir-se en conductes delictives.
PER ALS TESTICS
Insensibilitat. Manca d'empatia. En ocasions per a evitar ser tambe acossats participen i es fan complices del fustigament. El cas mes greu d'este comportament el trobem quan es un dels educadors qui es fa compliç dels bochins, seguint-los el joc, en lloc de tallar la situacio.

SENYALS D'ACOSSAMENT
en classe, en l'escola, en casa...

SENYALS INDIVIDUALS ·········································

Els chiquets o jovens victimes del maltractament tendixen a presentar les següents senyals o indicis...

EN L'ESCOLA
En l'escola son objecte de burles, bromes desagradables, els posen malnoms i els usen com si foren els seus noms, els insulten, els molesten, acostumen a estar involucrats en discussions i baralles en les que es troben desamparats i casi sempre acaben perdent, en els jocs son els ultims en ser triats, en el pati solen quedar-se prop del professorat o en companyies molt llimitades, no tenen amics... o s'allunten d'ells per a evitar que l'acossament s'estenga a les seues amistats.

EN CLASSE
Tenen dificultats per a parlar, donen una impressio d'inseguritat i/o ansietat, tenen un aspecte contrariat i trist, presenten un deteriorament gradual del rendiment escolar...

EN CASA
Tornen a casa en la roba estropejada, en els llibres bruts o trencats,  han "perdut" objectes i/o diners, no volen anar a l'escola o demanen que els acompanyen, eviten determinats llocs, determinats dies o classes..., recorren camins illogics per a anar a l'escola, no son convidats a les cases d'uns atres, tenen malsons, trastorns psicosomatics, senyals de colps i arrapades, canvis de sobte d'humor...
 
SIGNES COLECTIUS ··········································
De vegades el maltractament apunta a grups concrets que presenten senyes diferencials etnics, culturals, per constitucio fisica (per tindre el cos gros), o d'un atre tipo (bullying raciste, sexiste, homofop...). Unes atres voltes existix un deteriorament generalisat del clima de convivencia a on l'abus de poder i maltractament son la forma habitual de relacio entre els alumnes.

En abdos casos sempre representa un boicot al desenroll de les activitats en l'aula, al treball dels atres companyers i al treball del professorat. Afecta al compliment de les finalitats, les relacions i els processos d'ensenyança - aprenentage en el seu nivell mes basic.
L'aparicio freqüent de pintades insultant a alumnes o grups d'alumnes, l'us habitual de malnoms, baixos resultats academics i dificultats d'atencio generalisada, situacions d'exclusio social, distanciament cap als adults, manca de capacitat de gestio i resolucio de conflictes, entre uns atres, son indicadors d'estes situacions.

QUÉ FER
Qué fer si eres victima, familiar o amic

SI ERES VICTIMA ··················································
Denuncia la teua situacio i a la persona o persones que t'acossen davant del teu centre escolar i familiars. NO TE CALLES. La direccio del teu centre te l'obligacio d'atendre i investigar les teues queixes, i iniciar els protocols oportuns per a que cesse l'acossament del que eres victima.

NO TE CALLES. El teu entorn familiar te donarà la confiança i seguritat necessaries per a enfrontar-te a la situacio, i conseguir que cesse l'acossament del que eres vIctima.

NO TE CALLES. También pots posar-te en contacte en la nostra Associacio (no al acoso) o accedir als nostre servici d'ATENCIO PERSONAL.

LO MES IMPORTANT
Actuacio immediata, no deixant creixer el problema.
No deixar mai desamparada a la victima.
Una actuacio rapida i en fermea talla l'acossament de raïl, garantisant la seguritat obligada dels alumnes en el centre.

Recorda, DAVANT DE L'ACOSSAMENT, TOLERANCIA ZERO.

SI ERES FAMILIAR ···············································
Ton fill o ta filla pot ser victima, agressor o observador d'una situacio d'acossament. Denuncia la situacio del teu familiar i a la persona o persones que l'acossen davant del seu centre escolar. NO TE CALLES. La direccio del centre te l'obligacio d'atendre i investigar les vostres queixes, i donar inici als protocols oportuns pe a  que cesse l'acossament del que es victima el teu familiar.

SI TON FILL /A ES VICTIMA
Mostra-li confiança i no li lleves importancia a l'assunt, deixa-li que parle i t'ho explique tot: des de quan, quíns, perqué, qué es lo que li fan o diuen... Posa'l en coneiximent del centre escolar, pero mai intentes parlar  en els agressors directament ni en sos pares. Si la resposta del centre es insuficient, contacta en les institucions necessaries.

SI TON FILL /A ES TESTIC
Fes-lo entendre que s'ha de posar en el lloc de la victima, trencant la llei del silenci i alertant als professors de lo que ha vist, perque aço no li convertirà en "mosco", tot lo contrari. Que no ha de tindre por a cap represalia per part de l'agressor, perque en el moment enque este no es senta apoyat pel restant, deixarà d'actuar. S'ha de fer-li entendre que "l'unio fa la força", i que sempre ha d'estar del costat de la victima, donant-li soport.
 

SI TON FILL / A ES L'AGRESSOR / A

Mostra-li confiança i intenta averiguar el per qué actua aixina. Fes-li entendre que el respecte cap als demes es la clau de la convivencia, i que l'acossament es inacceptable. Intenta que no torne a ocorrer, fent que pense en cóm es sentiria si li ho feren ad ell.

Treballa l'empatia. I per supost no li "rigues la gracia". Posa'l en coneiximent del centre escolar per a treballar conjuntament i ajudar-li.


            L'associacio "no al acoso" oferix assistencia debades, en assessorament orientacio i ajuda per a fer front a l'acossament, tant als acossats com als demes jovens implicats, com a families, docents i centres educatius. Recocorda no estas a soles. L'associacio posa a la teua disposicio una atencio personal d'un qualificat equip de psicolecs, advocats, educadors... tots ells voluntaris i en ganes d'ajudar-te. Hi ha eixides, deixa't ajudar.

            L'associacio insistix en que el millor metodo per a combatre l'acossament es la prevencio promocionant en les escoles el respecte mutu i la colaboracio entre els alumnes. S'oferixen a assessorar als centres escolars en programes eficaços de convivencia i prevencio de l'acossament escolar.

 

            Amagar baix de l'estora els problemes no va a fer que estos desapareguen, al contrari s'ha d'actuar en prontitut per a evitar que problemes menors passen a ser grans problemes, en seqüeles per a tota una vida, per manca d'una intervencio a temps.

            Indubtablement es prioritaria una llabor de prevencio que detecte i evite a temps este tipo d'actituts. Vigilar en atencio per a detectar un cas incipient d'acossament es tant responsabilitat dels educadors com dels pares. Una volta detectat s'ha d'actuar en rapidea, demanant explicacions als educadors del centre si es que tenen coneiximent dels fets i no els han tallat, o fer-los saber la situacio per a que actuen en diligencia. Si la resposta del centre no es l'adequada o no arriba a donar solucions satisfactories no s'ha de dubtar en acodir a instancies superiors i posar-lo en coneiximent de les autoritats que corresponga per a que intervinguen.

            Un gran pas sería educar en casa als chiquets, des de chiconinos, en el respecte i la tolerancia cap als demes, fent valdre els valors de la llibertat, valors que posen de relleu l'importancia de respectar les llibertats individuals de cadascu. Sense oblidar que educar en la tolerancia no implica donar tot per bo, sino ensenyar tambe quínes coses s'han de tolerar i quínes no. Davant de la violencia i l'acossament ¡TOLERANCIA ZERO!

            Un atre pas necessari es llegislar per a donar força a les mides que es demanden per posar fi acabar d'una volta en l'acossament. Accio Nacionalista Valenciana i AVANT es comprometen a promoure la llegislacio necessaria pera combatre l'acossament.

 

Imagens i video: noalacoso.org

Miquel Real