La valencianofobia i els seudoarguments (i II)/ Per J. Masia
15/7/2022
L’ultim grup es nomena ‘Valencians’ i comenten una atra noticia, en este enllaç https://www.facebook.com/groups/343743722335631/?multi_permalinks=5355905517786068&hoisted_section_header_type=recently_seen
Els opinants reflectixen perfectament l’argument espanyoliste tipic, la reaccio es al titular: “Los médicos valencianos irán a la huelga si Puig y Compromís imponen el catalán como en Baleares” (Okdiario, https://okdiario.com/comunidad-valenciana/medicos-valencianos-iran-huelga-si-puig-compromis-imponen-catalan-9353945
En un perfil en la bandera d’Espanya, ¡cóm no!, Isabel Hernandez. Basta ya de transformar España en la torre de Babel !!!!!
Amparo Martínez Gilabert. Cuando entren los míos OS pondrán las pilas.
Totes les opinions estan en pagines que son valencianistes (ACNV i Valencià Normes del Puig), si be la tercera podria ser considerada, en el millor dels casos, i vist lo vist, com espanyolista o regionalista, en este tipo de grups tan generics entra de tot. Sempre he defes una politica de tolerancia zero en el franquisme o fascisme perque si no actuem com altaveus de les seues idees com quan els cedixen el balconet de la RACV. En els intolerants s’ha de ser intolerant.
Si en les dos primeres pagines son capaços d’entrar, insultar i dir tot lo que se’ls ocorrega imaginen qué diran en grups estrictament espanyolistes o en l'intimitat, no tinc estomac per a fer la prova. Els recorde que es coneixen varis uasaps d’alts carrecs de l’eixercit espanyol que inclus criden directament al genocidi de la mitat dels espanyols: “El antiguo general de división del Ejército del Aire, Francisco Beca Casanova, cree que se queda corto ‘fusilando a 26 millones de españoles’ y asegura que Franco fue una figura clave para ‘la paz y el progreso’ (Público, 2/12/2020). Si fora una excepcio pensaria que l’home no està molt be del cap, pero quan es repetix… es l’ideologia d’una manada gran perque no falta manifest firmat per 200 joyes militars retrogrades i etcetera. El franquisme sociologic està ben viu i ara alimentat, sense vergonya, en mijos i seu parlamentaria.
L’efecte es sempre el mateix, el monollingüe no sap parlar una atra llengua i el que claudica sempre ha de ser el billingüe −¡es una forma de castigar la sabiduria d’u a costa de l’ignorancia de l’atre!−. El desti educatiu inexorable del billingüe valencià, que parla valencià i castella, es: ¡calla valencianoparlant i parla en cristia! ¡Qué simples son els diglossics d’extrema dreta! Uns atres invertixen la realitat i acusen o advertixen als valencianoparlants de ser supremacistes com els catalans, pero cometen una adicio —fan creure que existix una cosa que no existix— i una falacia de desviament d’atencio perque mai entren a valorar estes discriminacions perque els tenen igual. Pero, si la discriminacio es produira contra el castella no dubtarien en salvar l’anima de l’impiu cremant-lo en el sant foc purificador inquisitorial, en qualsevol lloc del gran i vast imperi espanyol a no es ponia el Sol. He dit.
M’he referit en moltes ocasions a que firmaria ya tindre la mitat de la consciencia nacional que te Catalunya perque nomes des d’una actitut positiva i reivindicativa mantenen la seua cultura. Si molts entengueren aço, un atre gall nos cantaria i no seriem l’ultima mona en finançacio i els mes despreciats. Als regnicoles nos volen subdits i obedients vilans, ¡desperta ferro!
Les llengües no son un problema, son el principal instrument per a fer-nos entendre i compendre el mon, son riquea a mantindre i fomentar perque la diversitat es l’estat huma per excelencia. L’esquerra ha demostrat tindre mes sensibilitat per les llengües periferiques, pero tan poca com la dreta, llamentablement, en el cas valencià. O fem politica o acabarém en un museu d’etnologia d’Arkansas.
Les autoritats i els juges haurien de preocupar-se de fer lleis i implementar-les, respectivament, per a acabar en els prejuïns i les accions lesives, es tracta de que siguen garants dels drets llingüistics de les minories minorisades. El fenomen de la discriminacio llingüistica es molt greu, mes encara ara, quan l’extrema dreta espanyolista impon un relat: un païs en blanc i negre que fa que molts traguen pit: “con Franco estas cosas no pasaban y se vivia mejor”. L’escritor Thomas Mann nos advertia: “permetau-me que vos diga una veritat: si el fascisme aplega alguna vegada a America, vindra en nom de la llibertat”.
Entre tots els divergents hem d’impedir que les ideologies etnocentriques acaben per utilisar els idiomes com armes, en l’objectiu de conseguir fins bastarts com l’etnocidi o la subjugacio. La llibertat es genera i es practíca en la diversitat, no en l’uniformisme.
J. Masia
Imagens: archiu.