Ningu, mijanament inteligent i honrat, pensaria que els dos partits que manco practiquen el valencià anaren a favorir-lo. Obres son amors. El PP com VOX escriuen en l’hibrit catalanisant sense cap problema i el primer manté el toponim o quimera ‘València’, en pronunciacio catalana, en l’Ajuntament de Valencia, sense que l’ultradreta els aprete, ni tan sols una miqueta, perque els te igual.

Estos furtamantes convenceren ad alguns bajoques que ara si, que a l’enessima nos lliurarien de les garres del pancatalanisme i alguns trompellots pocavergonyes o enganyifers confabularen i escamparen el conte per tot arreu, pero com l’historia estava escrita, els seguidors del flautiste d’Hamelin caigueren pel barranc seguint la tonadilla. Quan t’enganyen una volta la culpa es de l’atre, quan te n’enganyen dos la culpa es teua i quan ho fan una fotracada de vegades, ¿per qué sera? Puix perque a la falta d’inteligencia i honradea es junta que son els teus fills de putes, com diria el politic Henry Kissinger.

La penultima del carronyers del PP es la subvencio de l’Ajuntament de Valencia a les “petites empreses” (Noticias Ciudadanas, 11-2-25), tambe poden recordar quan la vituperable i l’enganyabovos Maria J. Catalá parlava del seu “avi”, quan demanava perdo per parlar en valencià en un metin del PP o quan en la seua etapa de consellera d’Educacio regava en millons d’euros al pancatalanisme, que li agraia la seua gran faena de fer pancaclons, etc. L’alcaldesa fa honor al seu llinage.

Que si, que PP i VOX han donat 4 chavos a Lo Rat Penat, a la Real Academia de Cultura Valenciana i als satelits, pero no ho han fet per convenciment sino per a comprar el silenci dels guilopos i de pas impossibilitar l’alternativa politica. Clar i ras: l’inestimable colaboracio de LRP i la RACV en els pancaespanyolistes de PP i Vox es lo que impedix di-rec-ta-ment el resorgiment d’un partit valencianiste d’estricta obediencia valenciana. Obrir la boqueta chiconina, a voltes, no es suficient perque es una critica parcial, biaixada, bales de fogueig que no duen a mes lloc que continuar pegant la cabotada, necessitem un trencament de-fi-ni-tiu. Si algu no ho enten que torne a l’escoleta i si ho enten i no alça la veu fomenta en el covart mutisme el descens a l’infern. El filosof Arthur Schopenhauer afirmà que “No a soles som responsables de lo que fem, sino tambe de lo que acceptem sens objeccions”.

Si tot seguix igual o pijor, ¿de qué servix mantindre la cabotada o la sumissio? Es molt util per als conservadors, per a que res canvie i llavors consolida, encara mes, la fi: posar-se la soga al coll i penjar-se. Esta reflexio està per damunt de les possibilitats critiques de l’ecosistema en el que mes que viure, patixc. ¡Es que ni l’escolte ni la lligc! Si tot funcionara be no cal canviar d’estrategia, pero be nomes estan alguns regionalistes, residents en el minvant carchofar i per consegüent negatiu per a l’expansio del valencianisme.

Els fets historics demostraven que la dreta extrema i l’extremadreta quan estaven en el govern defenien lo contrari que quan estaven en l’oposicio (he escrit decenes d’articuls demostrant que son pancaespanyolistes) i ara tenim totes les malifetes que vullguen de la seua valencianofobia damunt la taula.

Massa gent confon fets i fe, encara que comencen per les mateixes lletres, no son lo mateix. El regionalisme o els valencianets son la quinta columna, els que s’acosten al valencianisme per a traure redit particular, la seua preocupacio parcial o identitat inconclosa, sempre depen d’unes cosmovisions superiors i no donen mes que per al felibrisme: una reivindicacio cultural folclorica-futbolera-festiva escarransida, incoherent i sempre carent de dimensio politica. Una discontinuitat entre la cultura i la politica que es irracional i irreal.

La nova reforma educativa del PP es un parany, està recorreguda al Tribunal Constitucional, i baix la frivola seudojustificacio de la llibertat educativa reduirà les hores en valencià i les llimitarà front a les de castella, perque mai podran ser superiors en un 20% a la llengua de l’imperi espanyol, a on no es ponia el Sol. Ademes, en les zones castellanoparlants la llengua vehicular sera el castella, fins al 80%, per contra el valencià nomes arribarà en el millor dels casos al 60%. La sociollingüstica mundial recomana capgirar la situacio glotofagica i potenciar la mes debil. ¿Hi ha algu que no observe la diferencia o l’incoherencia sempre en menyscapte de la nostra llengua propia? L’unica explicacio a assumir com a normal aço es la discriminacio que provoca l’egocentrisme i l’imperialisme castella que corren per les seues venes, son els que materialisen que hi ha llengües de primera i unes atres de segona, pura seudociencia llingüistica valencianofobica. La propaganda es dedica a atiar emocions interrompint la reflexio. L’ilusio cretina o la perdua del juï de realitat es de dimensions colossals, com votar a Donald Trump creent que sera una gran estadiste aplomat.

L'illa deserta del pancatalaniste Vicent Mompó, president de la Diputacio de Valencia, es posicionà a favor de que en la consulta educativa es trie l’hibrit catalanisant que impartixen en l’educacio, en la participacio directa de PP i de VOX. José María Llanos de VOX (X, 23-2-25) afirmà: “El Sr. Mompó, como demasiados dirigentes del PP, se ha equivocado de partido. Su sitio es Compromís o el PSOE de Sánchez. O el partido del “que no digan”, que es el ADN del PP. Es vergonzoso que habiendo conseguido libertad para los padres, entre VOX y PP, para elegir por fin la lengua vehicular de sus hijos, este señor se ponga a dar consejos, o lecciones. Cállate! La libertad no la regalas tú; es ADN de VOX.”. No sabia que la dictadura de Francisco Franco era llibertaria.

Que siga valencià o catala li te igual, ni mu, encara que es deixe caure per a captar panolis regionalistes per Lo Rat Penat o la Real Academia de Cultura Valenciana.

Imagens: levante-emv.com, elpais.com, voxespana.es.