Els explicare qué es lo que ha de fer el valencianisme: s’ha d’opondre a tota la catalanisacio al mateix temps que a tota la castellanisacio, no val votar el castella. Quan estava en l’universitat, en Taula d’Estudiants Valencians, es propongueren les llinees en valencià en la meua facultat. Yo era claustral i un companyo juntal, despuix de reflexionar el sindicat s’abstingue. No podiem fomentar l’us del catala, pero tampoc que es mantinguera el predomini del castella. El vot coherent d’un valencianiste es l’abstencio, deixant negre sobre blanc, que si fora valencià tindrien el nostre soport. Ni uns ni els atres, mosatros. Per cert, ¿quàn va descobrir el pancatalansime que hi ha acientifics llicenciats? Que no els interesse no els fa desapareixer, encara que la censura s’encarrega de simular-ho.

No cal que els conte que mes del 95 % dels mijos de comunicacio s’expressen en castella i que el granet d’arena de la televisio autonomica es poca cosa i ademes en conte de valencianisar es dedica a catalanisar. Nomes han de recordar el mes gran destrellat que cometeren els destarifats censors pancatalanistes quan subtitularen en catala a un valencianoparlant. Insuperable. Aço es reescritura orwelliana i nomes una decicdda accio positiva a favor del valencià realisada per un partit politic que s’ho crega (eliminen a tots els que n’hi ha) podria, a llarc determini, canviar el paradigma dominant.

Si faltava algu en la conjura de necis aparegue el nou director Vicente Ordaz d’À Punt, excap d’informatius de la COPE, es un valencianofop de manual: “yo llevo a mis hijos a una escuela internacional para que no pierda el tiempo con el valenciano” (À Punt directe, juny de 2020). Qui espere d’est individu alguna cosa profitosa per a la llengua valenciana es un estupit que ha d’esperar sentat.

Este trapatroles en una entrevista i com fan tots els purs, manifestà que la televisio i la gestio han de quedar llunt de la deshonrosa politica que nomes fon virtuosa quan el triaren, ara demanà als impurs politics que el colocaren que el deixen treballar com un ser de llum i lo primer que feu es anunciar mes castella en la televisio valenciana: sobre bony, torony (elDiario, 3-2-25). D’esta casta hi ha alguns mes com els abans impurs elegits politicament i convertits de la nit al mati, en els ara immaculats, eunucs i vergens i sobre tot molt cientifics academics de la AVLl. I entre miges tenen al vicepresident Gan Pampols. Una manipulacio basica.

Ordaz, com tots, trauen profit de l’embolic i de la cada vegada mes escasa inteligencia i etica colectiva, quan afirmen que la politica es bruta… fins que l’elegixen com a director i a continuacio te la pocavergonya de distanciar-se per a no tornar a tacar-se, creu que el seu vestit està impolut i despuix oblida als teixidors i el material dels fils. ¡Quín nivell, Maribel! L’especie va a l’extincio. Nomes falta que li canvie el nom per À Punto. En el Païs Vasc o Catalunya aço no passaria i per aço seran sempre dignes del meu reconeiximent i enveja, per contra, aci pot ocorrer qualsevol cosa… pero de les roïnes. Clar, que si vius en una comunitat eres un vulgar comunitari i d’esta pols estos fancs.

Lo que no pot ser, no pot ser i ademes es impossible. Mentres estigam en mans dels que desprecien la nostra personalitat i la nostra llengua ya sabem lo que nos espera, l’alternativa botanica es en la qüestio identitaria una atra emboscada. Es com l’acodit: mort o bolongo.

¿Cóm hem anat a parar els valencians ad este fangar? L’autoodi s’ensenya en l’escola, en les universitats i per consegüent s’instala en la societat, l’adoctrinament te com a objectiu general llavar el cervell per a que es produixca el canvi cultural. L’objectiu concret es millorar un producte defectuos de fabrica: la coneguda anomalia valenciana. Si considerar-se valencià es lo natural, l’artifici actua en sentit contrari: reompli i sagella una tara.

El pancatalanisme de l’esquerra i el pancaespanyolisme de la dreta sumat a la desidia dels bohemis o passotes participen, en major o menor mida, en crear un problema existencial: l’insuficiencia metafisica de ser valencià. La vacuïtat creada necessita embotir-se d’unes atres filiacions superiors (castellana i catalana) per a ser perfecte.

El fals dilema es quan nos obliguen a triar entre ser catalans o castellans, puix no, yo soc valencià i perque soc valencià no necessite cap atra identitat per a sentir-me digne i orgullos.

Imagens: lalfas.es, google.es. archiu ACNV.