Europa ¿quína Europa?

            En acabant es llamenten que apareixen els ‘populismes’. ¿Qué esperen dels dirigents racistes holandesos i dels seus cosins germans alemans? O dels austriacs o dels finalndesos... els que no han volgut crear ni activar els mecanismes economics comunitaris... que si volem, que demanem el rescat... estavem parlant de vides humanes... pero ad ells els te igual. Ya li tingue igual, especialment, a Alemania en el 2008... I com a gran favor als estats, se suspen l’equilibri presupostari.

            La millor definicio fon la del primer ministre portugues: repugnant.

            Se n’ha anat, finalment, l’antieuropeu Regne Unit, pero els que queden tenen un ‘europeisme epidermic’ o nominal... i a voltes ni aço.

            A lo millor es moment de plantejar una Unio Europea Mediterranea, perque està mes que clar que la ‘merda’ sempre aplega als mateixos i sempre son els mateixos els que es giren d’esquena.

            A destacar que algunes institucions comunitaries no han actuat com els seus governants. El Banc Central Europeu ha anunciat una disponibilitat de 750.000 millons d’euros (¡pero que els invertixquen en els estats, comprant deute, no en els bancs!) i el president del Parlament Europeu ha censurat la ‘miopia’ d’alguns països. I la presidenta de la Comissio Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat un subsidi public per a que les empreses no tiren al carrer a la gent (1-4-2020).

            Gracies per l’ajuda de la Republica Checa, Luxemburc, Letonia, Japo, China, Turquia...

Relats i metarrelats

            Per estrategia sicologica, el govern no podia aplicar tota la contundencia possible el primer dia. Quan un alumne comet la primera falta, el professor no el castiga en el maxim rigor. La llei es flexible i ponderada en molts delits. En una terapia no es sol aplicar la dosis maxima del farmac a l’inici del tractament (hi ha ocasions especials en que si... no es la norma).

            Si el dia 13-3-2020 l’eixecutiu haguera tirat totes les ‘bombes’... segur que ara l’estarien criticant per inaccio, perque ya no tindria res mes que ‘tirar’.

            El relat que ha intentat construir i vendre el govern es que s’ha anat de menys a mes, en una progressio llogica. Al principi havia de vore cóm es comportava aci el coronavirus (nomes hi havia l’experiencia de China i Italia). Ara, en vista de l’evolucio de China, Italia o Espanya es mes irracional el comportament del Regne Unit o d’Estats Units o de Bielorrussia o de Mexic.

            Per la seua banda, els governs autonomics han ordenat el seu relat que es mou entre la ‘llealtat’ i la ‘reivindicacio’ dels interessos dels seus ciutadans. No hem d’oblidar que si l’eixecutiu central es responsable de passivitat, ells no ho son manco, perque es seua la competencia en sanitat.

            L’oposicio (PP, Vox, C’s, nacionalistes, independentistes i companyia) està en son dret d’articular un discurs de defensa dels ciutadans (cosa que pressupon que l’eixecutiu no ho fa), pero s’ha vist rapidament que quan han tocat certes arees economiques... mal. Es mes, en alguns casos estan dirigint autonomies i pareix que no ho han fet molt millor, ni han previst lo que venía. Front a la diligencia de Galicia o de la Comunitat Valenciana, ¿que ha fet la de Madrit?, ¡reclamar insistentment al govern central!. I no sera perque –justament– no ha rebut ajuda de totes les bandes (ministeris, eixercit i oeneges).

            En el capitul dels metarrelats està la lluita Estats Units-China per a atribuir-se o distribuir-se els papers de bo i roïn. El resultat sera incert i dependra molt de quí trobe un tractament efectiu.

            Al principi China era el roïn perque fon l’orige de la pandemia (i no pot dir que actuà correctament des de que conegue el problema) i aixina li ho recorda el president nortamerica Trump quan califica la malaltia com ‘virus chinenc’ (igual que el grip espanyol de 1918, que no era espanyol). Pero en el pas de les semanes China s’ha refet i està colaborant materialment en els països mes damnificats, cosa que millorarà la seua image. Al mateix temps, Estats Units, per culpa dels maxims dirigents, i per la renuencia a actuar, es previsible que es convertixca en el principal problema una volta desaparega d’aci.

Imagens: Pixabay (Ivabalk)

Antoni Fontelles