Les contradiccions

            Els que es queixen de no haver cobrat encara les ajudes i exigixen un estat mes prim, sense tant de funcionari... ¿cóm ho resolen? Ya ho se, contractant la tramitacio a una empresa amiga ¿no?

            Els que demanen, i es la seua recepta universal, l’eliminacio d’imposts son els que acte seguit, o abans, han exigit al govern ajudes per a pintaungles, per a paper del comu, per a bosses de fem, per a ulleres de sol, per a ampliar les terrasses, per a pintar balcons, per a repartir vals de comerç local, per a fundes de llit... i tambe per als sectors que estan perdent milmillonades: la pirotecnia, el turisme, la restauracio, el taxi, l’automocio, el comerç, les farmaceutiques, els jugadors de petanca, les agencies de viages, les companyies aerees, les navieres, les imprentes, les discoteques, les orquestes populars, els tallers mecanics, les netejadores de pisos, els corredors de borsa, les tendes d’electronica, els concessionaris d’automovils, els que fan miloches, el sector de la construccio, els llauradors, els exportadors agricoles, les gasolineres, els venedors de pardalets, els firers, els venedors ambulants, els sabaters, els pintors, els netejadors d’escales, les carniceries, els forns pasticeria, els repartidors de gas, els apicultors, els musics, els artistes, els caçadors, els reparadors d’ordenadors, els mensagers, els dentistes, els netejadors de finestres, els cordellers, els pintors de monuments, els orfebres, els esquiladors... i me’n deixe quatremil o cincmil mes.

            Els que no volen una economia planificada comunista bolivariana tenen unes oportunitats d’or que haurien d’aprofitar: els poden dir als treballadors de les tres plantes de Nissan en Barcelona, o als despachats de la Ford d’Almussafes (i que vagen preparant-se), que el mercat es aixina, nomes sobreviuen els mes adaptats i els mes forts... pur darwinisme economic. Tambe poden explicar-los-ho als que tiraran en Alu Ibérica –antiga Alcoa– (Corunya) i que estan demanant la ‘nacionalisacio’ de la fabrica. ¡Covarts!
Al mateix temps haurien pogut exigir que no se salvara als bancs i caixes en la crisis de 2008 i que ara es deixara morir en pau a Lufthansa (el govern alema li inyectarà 9.000 millons d’euros a canvi de res ¿?), o que s’afone Renault (a la que li inyectarà el govern frances 5.000 millons a canvi de ¿relocalisacio?)...

            Els neolliberals s’haurien d’amagar en la fossa de les Marianes...

            I per cert, tambe haurien d’exigir que s’eliminaren els ertos perque si una empresa no es viable, ¿per a qué he d’estar pagant yo (l’estat) la major part del salari?... ¿per a que es beneficie el propietari?.

            L’estat hauria d’aplicar la maxima de la ‘destruccio creativa’ i que s’afone tot per a que ixca una cosa nova ¿no?

Els dinerets (els 16.000 millons)

            I el rescat de l’estat –que no fa res– repartirà 16.000 millons (cert que son de tots) entre les autonomies i a on al remat tindra un pes significatiu la poblacio (a banda d’unes atres variables com l’incidencia de la pandemia). Com sempre, estan els disconformes que reclamen nomes per ad ells 5.000 millons (Catalunya, i que l’estat ‘llibere’ en distintes linees 10.000 millons mes per a la ‘asfixiada’ autonomia), o totes aquelles que ara protesten perque els toquen menys cacaus... que callaven quan nosatres, els valencians, aguantavem la ‘pluja’ d’agravis. I la Generalitat ha portat material sanitari en 28 avions (no tots exclusius) i en contenedors que vindran en 5 barcos... que ben pocs saben (ni els que miren al nort ni els que miren a ponent ni els que critiquen per criticar).

Els defensors de la llibertat

            Al final de la correguda s’han produit manifestacions contra la gestio del govern socialiste-comuniste-bolivaria i en defensa de la llibertat (en el segon aspecte es una idea importada d’Estats Units, pero alli els manifestants no protestaven contra, esta si, una nefasta gestio de Donald Trump).

            Els mes poregosos temen que nos reste llibertat la ‘nova normalitat’ (un eufemisme com qualsevol atre, per a denominar la situacio en restriccions que viurem mentres no hi haja tractament o vacuna). S’ha vist que l’estat d’alarma no impedia les protestes (un error prohibir-les en Catalunya i que la justicia rectificà), pero els participants han de saber que la majoria de ciutadans hem aguantat per solidaritat i per a poder eixir quan abans del confinament (¡ya vorem cóm ixen i quàn els seus admirats nortamericans!).

Imagens: Pixabay ( Benjamin Bellier )

Antoni Fontelles