Continuant en est any 2003, se fa el II Congres de la Llengua Valenciana, al que acodixen importants filolecs, no sols valencians, sino alguns personages reconeguts a nivell mundial com Hans Niederehe i Philippe Blanchet i historiadors com Ricardo de la Cierva, investigadors com Gimeno, Lanuza, Peñarroja. El director J. Masia va convidar en varies ocasions a la RACV, tant oficialment com particularment, per a que participara en un proyecte en pro de la nostra llengua. La RACV no nomes no va acodir, sino que en una de les respostes a les diverses convidades, varen dir que si anaven, ells serien els que dirien qué i cóm fer-ho, que no se'ls podia qüestionar lo que digueren i que s'acceptaria nomes lo que ells propongueren, sabent de bestreta que no anaven a anar. L'actual cap de la seccio de llengua, senyor Voro Lopez, en aquells temps secretari de la RACV, va enviar cartes a les associacions per a boicotejar el congrés. Eixa carta per sort, es feu publica i desmontà totes les mentires de la RACV (font: Masia, J. (2003). Cronica d'una mort anunciada: RACV vs II Congres de llengua valenciana. En El Palleter, 22-12-2003 ). 

            En l'actualitat, la RACV ha tret una “nova gramatica” per a fer desapareixer els noms dels que feren la gramatica valenciana i assentar la nova accentuacio, encara que lo que han publicat es un copia i apega del 80 %. LA RACV nomes fa que incloure paraules arcaiques i barbarismes com a bones o directament catalanismes a banda dels mentats canvis d'accentuacio. 

            La promesa de Zaplana a Pujol d'acabar en el problema valencià que suponia una normativa divergent en les directrius de l'Institut d'Estudis Catalans es va complir i Lo Rat Penat i la RACV foren els instruments utilisats, junt a la creacio de la AVLl. 

            A dia de hui, podem constatar que: 

            Es viola la maxima de la sociollingüistica d'aplicacio en les llengües en perill d'absorcio: maximisar les diferencies i minimisar les coincidencies. Es trencà el consens entre les entitats valencianistes i uns quants valencianistes per motius personals i egoistes ajudaren a fer desapareixer a UV. 

            La RACV inclou en el diccionari d'us arcaismes en llengua valenciana que son paraules d'us normal en el catala, ademes procedixen a arredonir la confusio canviant la ya dubtosa nomenclatura. Per a dir que eren arcaismes posaven Ant., per a passar, mes tart, a significar lo que correspon a l'abreviatura. Si vos doneu conte es tracta d'una accio feta en dos passos. Primer posen Ant. en significat d'arcaic, per a en acabant, eliminar arcaic i posar directament antic, antiquat. No es lo mateix antic que antiquat, una paraula antiga pot ser correcta i d'us en l'actualitat i una paraula antiquada, indica que hi ha una mes encertada en l'actualitat, pero no comporta el significat d'arcaic que supon la supressio d'us de la forma antiga. ¿Es poden imaginar quí utilisa la mateixa abreviatura "ant."? La AVLl. 

            ¿Els valencianistes hem de seguir la normativa resultant d'estes maniobres? ¿Son conscients de que encaminen a la desaparicio de la llengua valenciana per violar la maxima sociollingüistica i crear la divisio en el valencianisme? ¿El valencianisme ha d'anar al costat del PP com fa la RACV i LRP? 

            Des de l'INEV es manté una resistencia activa defenent la normativa diacritica consensuada que es la que nos havia unit sempre, acceptada per tot el valencianisme. La divisio creada servi a interessos personals i tingue repercusions nefastes, mentres la RACV i LRP seguixen defenent lo indefenible. 

            Partits com ACNV defenen, promouen i difonen eixa normativa... Eix es l'unic cami de la dignitat per a la pervivencia de la llengua valenciana.

            Image: logo INEV (Institut d'Estudis Valencians), archiu ACNV

J. Mir
J. Masia