Ya tenim aci la novetat que PP i VOX plantegen com a revalencianisacio del llenguage administratiu per a acostar l’hibrit catalanisant al valencià del carrer. Tot es una faula mes, canvien per a norres canviar, perque l’AVL acceptava alguns valencianismes i al mateix temps tots els catalanismes, per lo tant, es fa dins del marc catalanisant de la nefasta, inutil i cara societat interposta de l’Institut d’Estudis Catalans. De fet, el PP ha declarat publicament que seguix estrictament la norma de la AVL.

Que quede clar: voste pot parlar perfectament catala i la JQCV, l’EOI o les universitats l’aprovaran, pero si parla apichat el suspendran.

Es necessari llegir i aço es fa molt poc, els regionalistes ho fan manco encara. Repetixc, no han aprovat res nou perque tot es vell. No cal remetre al principi del temps, en obrir la gramatica (2006) o el diccionari (2014) de la AVL observaran que els valencianismes estaven introduits, aixina que es una mantafula per a vendre que el govern pancaespanyoliste es valencianiste. Cada dia que amaneix el numero de panolis creix.

La nova llei de llibertat educativa de l’eixecutiu favorix el castella, no podia ser d’una atra manera perque son coherents en el seu ideari. El doblepensar els presenta com estafadors que enganyen sistematicament: neguen lo que practiquen (castellanisme o espanyolisme) i s’autocataloguen indegudament (afirmen ser valencianistes quan fan pancatalanisme). L’estocada es doble i per aço i unes atres coses, que vinc denunciant sistematicament, son pancaespanyolistes, la simbiosis creada condensa la força de choc de dos identitats antivalencianes i valencianofobiques (pancatalanisme i espanyolisme). ¿A ón s’oculten els furtamantes que escamparen la vinguda dels redentors que acabarien en el pancatalanisme i favoririen al valencianisme?

Un plat de llentilles a 4 associacions no a soles no representa al valencianisme, que es molt mes que elles, sino que ademes intenta blanquejar la realitat de les politiques glotofobiques i glotofagiques contra el valencià. L’inteligencia i la visio de futur passen de llarc en estes associacions que callen mes que parlen i que volen pa per a hui i fam per a dema. Esta actitut es la que genera una fam mes repartida, que es concreta en ultima instancia en l’impossibilitat d’un proyecte politic per violar constantment els principis de autonomia i consistencia. A Unio Valenciana li tallaren el cap i ara no deixen creixer brots perque els envolten de males herbes metastasiques.

El govern valencià està compost per una colla de mentirosos que ademes per mentir reben honors, distincions i fotos de familia en la RACV i LRP. Ho he dit en moltes ocasions: hi ha valencianets i valencianistes, els ultims lligen, tenen capacitat critica, valor i honor. Els valencianets aparenten tindre alguna virtut i els ultims son una especie en extincio. Des de 1999, els creadors i liquidadors (PP, Las Provincias, RACV i LRP) construixen un valencianisme populariste (un oximoron) per a major gloria del PP (lo que impossibilita ipso facto l’existencia del valencianisme politic). Ademes, exclouen necessariament als valencianistes que no poden, per llogica i factualment, donar soport als antagonistes: els pancatalanistes, els espanyolistes o al sincretisme pancaespanyoliste.

Se’ls ha de reconeixer la capacitat de mesclar l’oli i l’aigua, pero pot ser, que alguns facen trampa i d’oli tinguen poc mes d’un centilitro. I com son tan devots, creuen en algun pardalet mortal en propietats divines que multiplica els pans i els peixos. ¿A ón para la compuncio, la necessaria consciencia del mal fet? I no sera perque no els ho explicat varies vegades.

Els criteris 3.0. exponen que “L’ús de paraules desconegudes per als nostres interlocutors no sols no transmeten cap informació, sinó que produïxen un efecte pertorbador global en el missatge”, ¡Catarroja descoberta! Traduccio: el planificador utopic i els comissaris politics son els responsables de la desafeccio i l’inseguritat en el valencianoparlant. No es un tema minso, es un debat prohibit en public. Es la conspiracio del silenci.

La periollesta Leila El Moudni Guerrero estava escarotada perque “El Gobierno de Mazón busca alejarse del estándar culto del valenciano con los nuevos criterios lingüísticos de la administración” (Eldiario.es, 29-4-2024). La portaveu del Consell, Ruth Merino, que cada vegada que parla puja el pa, presentà la tercera versio dels criteris per “acercarse al valenciano de la calle”. Una revisio de cultismes o vulgarismes li faría falta a la politica i a l’ignorant i atrevida redactora.

Els valencianismes son tan cults com qualsevol atre cultisme i n’hi ha dels nostres despreciats simplement per motius extracientifics com no coincidir en els catalans, motiu pel quals son menyspreats i injustament se’ls denomina vulgarismes. Fent una gracia fan una desgracia ‘campechana’ i glotofobica.

Imagens: valenciaplaza.com, valenciaplaza.com, larazon.es.