La mateixa GVA nos ilustra en uns eixemples de valencianismos callejeros en la nota de prensa: “Els criteris pretenen acostar el valencià de la ciutadania a l’Administració, al mateix temps que s’aposta per un llenguatge apropiat per a les comunicacions formals. Entre altres aspectes, s’insta a utilitzar termes d’utilització més freqüents i comuns, com les formes ‘acostar’ davant d’‘apropar’, ‘arreplegar’ abans que ‘recollir’, ‘carrera’ abans que ‘cursa’, ‘eixir’ abans que ‘sortir’, ‘ferramenta’ abans que ‘eina’, ‘faena’ abans que ‘feina’, ‘gasto’ abans que ‘despesa’ o ‘pròxim’ abans que ‘proper’.

A més, es recomana l’ús dels demostratius simples ‘este/a/os/es’ en compte d’‘aquest/a/os/es’ i dels verbs incoatius amb la forma -ix i no -eix.

A més, els nous criteris recomanen usar la locució adverbial ‘a on’ per a indicar el lloc on s’està o on es dirigix. Per a referir-se al dia en què ens trobem s’ha d’usar preferentment la variant ‘hui’.

D’altra banda, entre altres exemples, es permet l’ús de l’article neutre ‘lo’ en escrits poc formals i comunicacions orals, i la preposició ‘per a’ s’usa amb complements que indiquen finalitat o destí, tal com recomanen les gramàtiques de l’AVL.”. Es dir, la discrepancia GVA vs AVL es reduix a quatre cosetes: l’orde de prioritat de la forma prioritaria catalana sobre la secundaria valenciana −les dos arreplegades en una normativa catalanista policentrica, convergent i flexible−; algunes formes velarisades dels verps; el coloquialissim articul ‘lo’ i poca cosa mes. ¡La valencianisacio tira d’esquenes!

L’alcanç es ample: “Estos nous criteris lingüístics, a més de ser aplicables en l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic instrumental, també s’usaran en les activitats que compten amb la col·laboració o finançament de la Generalitat mitjançant subvenció, contracte, conveni, patrocini o altres figures jurídiques, quan així s’establisca en les normes reglamentàries, bases o clàusules.”

¿Retiraran la finançacio, convenis o patrocinis a les universitats valencianes que escriuen en perfecte catala? No, com no tenen valor es una atra pallassada.

Els tentaculs de la AVL no haurien d’afectar a empreses privades com Mercadona o Consum que sense cap obligacio llegal escriuen en catala.

Com el tema m’avorrix, els remet a la revisio d’articuls de ACNV i els llibres de Toni Fontelles (El genuïnisme i l’autoodi) i els meus (El conflicte identitari), en tot cas, deixe un apunt ben significatiu i mes que simbolic. Com es natural el pancatalanisme de l’aca valenciana de la llengua seguix mantenint la censura de l’articul neutre ‘lo’ perque el consideren massa vulgar, del carrer, pero, ¡quína llastima!, es antiquissim i està en els texts dels vulgarissims classics valencians, com en l’obra magna del sigle d’or valencià, nomenat Tirant lo Blanch (en el titul representa al masculi) i que perdurarà mes que la valencianofobia dels seudoarguments cientifics exposts. Tampoc s’escapa de la proscripcio la ‘ch’ a pesar del seu innegable pedigri autocton. Les fobies de Fabra no les curaven els meges.

Ho escriuen ben claret: “Conve evitar” escriure “lo que establix l’article” perque la “solució preferible” es “el que establix l’article”, lo mateixet ocorre en els plurals acabats en “-os”: “textos” millor que “texts”… Algunes concessions mes (acceptades ya des de 2006 o 2014), per als salvages surenys catalans, de flexio verbal i un poc de lexic (una decima part de les 543 aprovades per Amadeu Fabregat en RTVV, en 1990) i s’acabà la bufonada.

Totes les recomanacions son superficials o, pel contrari, tenen la profunditat necessaria per a fomentar la convergencia, en cap moment rocen el dogma de la sacrosanta ortografia catalana que estudien els valencians. Esta es el nucleu del paradigma catalaniste i el servils academics i politics que patim mai, mai la tocaran, no tenen valentia. Es el mateix cami de sempre: endolcir la pindola, embolicar-la per a que te la menges.

No hi ha tercera via possible sino fulanos que volen cobrar sous d’academics i rebre un tractament ilustrissim, no obstant, com la tortada no dona per a tots, voran com s’activen en la proxima renovacio les cheerleaders de la AVL. En Albacete s’han acabat les navaixes.

Els aprofitats trauen profit de l’embolic sens esforç gracies a la propaganda que consumix la clec. Al homo sapiens se li presupon alguna cosa mes que aplaudir i pegar la cabotada. Ara, lo que està clar es que n’hi ha massa dels que deslluixen l’especie.

Imagens: esdiario.com, levante-emv.com, noticiasciudadanas.com.