De tradicio colpista

Abans de les ultimes eleccions generals, el PP llançà dos consignes: el vot per correu està manipulat i el govern es illegitim ademes d’immoral. I si es illegitim i immoral han de recuperar l’equilibri, l’orde i la justicia, objectius que favorixen l’univers simbolic del colp d’estat.

VOX ha afirmat que l’eixecutiu es pijor que el govern de Franco; José M. Aznar convidava a capgirar la situacio: qui puga fer, que faça. I no es nou: “Haviem d’acabar en Felipe González, eixa era la qüestio. Al pujar el llisto de la critica s’aplegà a tal extrem que en molts moments es roçà l’estabilitat del propi Estat. Aço es de veres. Tenía rao González quan denuncià eixe perill..., pero era l’unica forma de traure’l d’ahi", afirma Luis María Anson, ex director del periódic Abc i actual president de Televisa-España!” (https://elpais.com/diario/1998/02/17/espana/887670030_850215.html).

Pel mig, el gran patriota i exministre de Facenda del PP, Cristobal Montoro confesà una maldat, en 2010, a la diputada de Coalicio Canaria Ana Oramas, esta ho reconegue: “Montoro me digue: 'que caiga Espanya, que ya l’alçarém nosatres” (https://www.elplural.com/politica/montoro-me-dijo-que-caiga-espana-que-ya-la-levantaremos-nosotros_50573102). Pura empatia pels que mes patirien si caiguera Espanya. Per no parlar de les declaracions de militars o guardies civils amenaçant en derramar sanc o eliminar a la mitat de la poblacio espanyola, als rojos i als seus fills.

Minimes i maximes nocions llegals

El dret a l’informacio veraç es un dret fonamental (art. 20. d. de la Constitucio Espanyola), que se’ls passen per l’arc del triomf els fariseus que han fet de la llei de lleis un dogma, pero nomes quals els interessa. L’informacio, per tant, ha de ser objectiva i contrastable, assunt que reforça la pragmatica i l’etica.

Tambe prescriu que no pot hi haure censura previa (art. 20. 2). Hi ha, especialment en l’ultradreta, una confusio general: la llibertat d’expressio no ampara la llibertat de difamacio, qüestio tan evident com ignorada per la fachoesfera. Com la dreta viu d’atiar els instins animals son els que mes consumixen i difonen faules.

Les mides coercitives llegals seran intepretades pels mantafulers com atacs a la llibertat d’expressio, en Ecuador ya ocorregue i aci apuntarien a la rebelio contra la ya coneguda Espanya-Veneçuela. Pero si ho fan ells, es una atra cosa, la llei Sinde-Wert, liderada pel PP i el PSOE es un bon eixemple, tancava pagines uep sense autorisacio judicial en el vist i plau d’una Comissio de Propietat Intelectual. Crear lleis ex professo solen ser molt complicades i poden tindre repercusions que aumenten lo que pretenen reduir.

Hi ha un consens llegislatiu concretat en el Codic Penal (arts. 205-216), en el titul XI, delits contra l’honor, en el capitul I es definix la calumnia com la “imputacio d’un delit feta en coneiximent de la seua falsetat o temerari despreci cap a la veritat”. La pena es de preso de “sis mesos a dos anys o multa de dotze a 24 mesos, si se propagaren en publicitat i, en un atre cas, en multa de sis a 12 mesos”. Massa poc, quan es ment es volen conseguir uns beneficis que si son superiors a la sancio, llavors compensa mentir.

En el capitul II trobem l’art. 208: “Es injuria l’accio o expresio que lesionen la dignitat d’una atra persona, menyspreant la seua fama o atentant contra la seua propia estimacio […] Les injuries que consistixquen en l’imputacio de fets no es consideraran greus, salvo quan s’hagen realisat en coneiximent de la seua falsetat o temerari despreci cap a la veritat […] Les injuries greus fetes en publicitat es castigaran en la pena de multa de sis a catorze mesos i, en un atre caso, en la de tres a set mesos”. La difamacio en publicitat es considera mes greu i rep major pena (art. 209): “Les injuries greus fetes en publicitat es castigaran en la pena de multa de sis a catorze mesos i, en un atre cas, en la de tres a set mesos”. Afones la reputacio d’algu i no chafes ni la preso. Baratissim.

Hi hague un cas obvi, quan en els audios publicats, el seudoperiodiste Antonio G. Ferreras, de la Sexta, en l’inestimable ajuda de la policia politica del PP (totes les dictadures en tenen) escamparen la mentira sobre Podemos. En dol, publicitat, en informacio falsa i lesionant l’honor o reputacio, Ferreras li digue a l’excomisari José M. Villarejo (molt vinculat al PP) “Yo le dije: 'Eduardo [Inda, director de OK Diario], esto es muy serio, yo voy con ello, pero esto es muy delicado y es demasiado burdo”. Tosc pero efectiu. (https://www.youtube.com/watch?v=YqJjpscP-vI; https://www.eldiario.es/politica/audios-grabados-villarejo-ferreras-destapan-origen-noticias-cuenta-falsa-pablo-iglesias_1_9159425.html).

Imagens: unicef.es, mundojuridico.info.