La solucio senzilla, necessaria i contundent

            Durant molts anys m’ha preocupat la capacitat de desinformacio del mijos de comunicacio. He arreplegat milers de noticies, estudis i sentencies sobre l’assunt i te mala solucio, de fet, en diferents juges, ambits i llocs les sentencies son contradictories, pose per cas la condena de la jurisdiccio espanyola front a l’exoneracio europea en assunts com la cremada de bandera d’Espanya o les lletres de cançons.

             Es necessari partir d’un consens previ per a reforçar el tipo penal de la calumnia lo suficient per a que mentir resulte poc recomanable i car. Les sancions i penes han de ser dissuasories.

              En el mon judicial

              El millor remei que he trobat per a parar la desinformacio es ampliar el concepte de difamacio en el Codic Penal (CP), aumentar significativament els anys de preso i les quanties a indemnisar. I escric con-si-de-ra-ble-ment per a que provoque un efecte dissuasori que a dia de hui no provoca, de fet, l’estimula perque cada dia n’hi ha mes. ¿A qué esperen?

               En el paquet d’imputats per difamacio haurien d’apareixer, com a compliços necessaris, els directors de tertulies o diaris, al remat, ells aproven lo que es publíca. Considere insuficient l’art. 212 del CP: “sera responsable civil solidari la persona fisica o juridica propietaria del mig informatiu a través del qual s’haja propagada la calumnia o injuria.”. Hi massa rics filantrops en la dreta, per aço, la responsabilitat s’ha de saldar en el patrimoni personal del directiu. A partir d’aci, tot milloraria.

               Hauriem de fer força en una dimensio desconeguda, el regim disciplinari i sancionador dels juges, en multes contra els juges que admeten a tramit querelles i obrin diligencies basades en noticies de diari, practica que el mateix Tribunal Suprem (TS) ha rebujat en varies sentencies com inadmissibles. Pero resulta curiosa l’asimetria o l’ignorancia, accepten comentaris en tertulies o diaris, pero els tribunals no saben quí es “M. Rajoy” quan està apuntat en una prova documental validada. Esperpentic.

Un despistat conservador i amic de Rajoy, que contradiu sentencies fermes del TS, es el president interi del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, que considera raonable que el polemic juge Juan Carlos Peinado obriga diligencies contra Gómez perque d’ahi es pot derivar l’archiu, clar i de no acceptar-les l’inadmissio (https://judicial.elconfidencialdigital.com/articulo/jueces/presidente-interino-cgpj-apoya-magistrado-que-investiga-begona-gomez/20240430000000017018.html). Repetixc, el TS ha determinat en varies ocasions, des de fa una decada, que “No servix la mera aportacio de retalls de prensa o similars, sense mes constatacio o acreditacio” (https://www.eldiario.es/politica/supremo-prohibe-anos-abrir-causas-begona-gomez-basadas-noticias-periodisticas_1_11318014.html). ¿Qué es lo que no enten Peinado?

            Es tracta de saber diferenciar entre una noticia periodistica, un indici i una prova com establix el TS. Per aço, la seua admissio a tramit es convertix en propaganda politica, un cas de lawfare. Encara pot ser millor, pots redoblar l’aposta com feu el portaveu del Senat del PP, Ignacio Cosidó, quan afirmes que controles al TS, en concret, “la sala segunda des de darrere i presidint la sala 61” (https://www.publico.es/politica/whatsapp-controlaremos-sala-segunda-detras-portavoz-pp-destapa-whatsapp-falta-independencia-judicial.html). Ser del PP mola mazo i no passa res, ¡si senyor, en un parell! I els votants tan contents. Aço es corrupcio pura i dura.

             He fet propostes de millora de la Justicia en un atre articul https://www.accionacionalistavalenciana.com/quan-els-okupes-son-els-juges-j-masia. ACNV tambe les ha aportades en totes les coalicions en les que nos hem presentat a eleccions, Miquel Real tambe n’ha propost en https://www.accionacionalistavalenciana.com/propostes-de-reformes-llegislatives-i-anticorrupcio.

              En els mijos de comunicacio

              S’han de prohibir les subvencions i patrocinis de l’administracio publica ad aquells mijos que siguen reincidents. No te sentit que els diners de tots s’utilisen per a manipular o llavar el cervell a la gent ni polarisar a la societat gratuïtament. A banda dels directors, es podria analisar tambe la responsabilitat dels consells d’administracio, en este cas, aumentant les quanties, en proporcio al numero d’implicats.

             Aixina no eixira barat difondre mentires i el que ho faça s’ho pensarà dos vegades… en preso. Sería una mida de rapida aplicacio, raonable i que reforçaria el paper de l’imprescindible argumentacio en una causa penal i la consegüent i millor lliço pedagogica que rebria una societat: mentir no compensa.

Imagens: motorpasion.com, blogs.20minutos.es.