En la mateixa sentencia arrepleguen la jurisprudencia del Tribunal Suprem que no exigix a la victima una resistencia heroica –com si que es fea abans per a demostrar que existi violencia–, pero es este mateix motiu, la no resistencia, el que argumenta el juge en el vot particular per a absoldre als autors. Per a vore autentiques salvajades judicials poden consultar est enllaç

http://blogs.publico.es/otrasmiradas/13446/las-otras-sentencias-donde-no-hubo-violencia/ 

La part emotiva es inseparable de la ment racional com plantejaria Baruch Spinoza, al meu entendre en moltes mes ocasions de les que pensen, crec que fa falta una miqueta de dissociacio a l'estil de René Descartes, pero anem a completar el quadro en les emocions. El mensage de la sentencia transmes a les victimes es atroç: voste persona que va a ser violada, recorde que ha de provocar que li peguen i esgarren perque sino els violadors es poden eixir de rosetes.  

Imaginen qué es lo que poden pensar els que assumixen, entenen, justifiquen la violencia contra la dona, aixina coneixeran la perversa ment de criminal, els ajudare – sent fer-ho tan explicit, pero aixina pensen ells–, "no li feren mes mal perque era molt puta i com estava tan acostumada a rebre no l'esgarraren, tenía tot ben obert". L'absencia de colps i de "desgarro", nomes tenía una lesio genital, induiren al juge del vot particular a determinar que no hi hague violacio, tambe als atres juges que catalogaren el mateix acte com a "abus sexual" i no com a "agressio sexual". El dia 27-04-18, en el Facebook de ACNV poden llegir una entradeta que reproduixc a continuacio: "Francisco Javier Sabater: Uds entonces no comprenden que una tía guarra borracha que les invitó a todos esos cerdos y que a los dos días de empezar el juicio decía "hagas lo que hagas bájate las bragas", pueda haberles consentido nada. Pues sepan que es posible. Yo no te creo ANV.". Si aço ho diu en public imaginen qué pot dir en privat.

Mensage deixat per est individu

Si la denunciant volia practicar sexe grupal es provable, a pesar d'anar embriagada, que haguera exigit la practica en condons –pero no fon aixina–, ells, si foren raonables, tambe ho haurien d'haver fet; per cert, hi ha un cas pendent en Pozoblanco en els mateixos autors, poden consultar-lo en

  https://www.elespanol.com/espana/politica/20161202/175233477_0.html

Este relat nomes continuaria pel cami de la culpabilisacio de la victima, "damunt de puta, borracha, per aixo ho feu a pel". ¿Si passà "la millor nit de sa vida" per qué es ficà a plorar immediatament, fon auxiliada per una parella que cridà al 112 i els denuncià? Ademes li furtaren el movil ¿quín sentit te si fon una practica acceptada? 

La llinea roja juridica per a que es passe del delit "abus sexual" al delit "agressio sexual" o violacio es, segons el Codic Penal, que es donen dos condicions: l'us de la violencia o d'intimidacio, al considerar que fon un abus la pena de preso es la mitat. Afigen els juges "las acusaciones no han probado el empleo de medio físico alguno para doblegar la voluntad de la denunciante", yo els explicaria que la por doblega, el terror doblega, la coaccio doblega, les amenaces dobleguen, l'alcohol doblega, les drogues dobleguen, ser imbecil doblega, ser poc empatic doblega... 

Per si faltava res, el juge que redactà el vot particular no veu en el video desgrat ni oposicio de la victima, "Ni dolor ni asco, era excitación sexual... un jolgorio" –ella afirmà "no reaccioné" i fon la base del vot particular–. Els atres dos juges si veren alguna cosa mes, recorden que el tribunal estava compost de dos homens i un dona. Segons els rumors cada membre del tribunal representava una de les tres resolucions possibles: absolucio (el de vot particular), pena minima (la juge) i pena maxima (l'atre juge).  

Les raons juridiques pareixen alluntar-se dels meus coneiximents de sicologia i llogica i aço em fa sospitar que algu fa trampes, no es bona senyal. Els arguments cientifics han de tindre un valor mes que considerable, pero gracies a la sicologia se que les creences te permeten vore unes coses si i unes atres no. En tot cas, que es puguen derivar tres explicacions alternatives del video –en la sentencia n'aparegueren dos i contradictories– i del mateix articulat del Codic Penal en un tema tan sensible, me pareix que requerix una modificacio que tanque un significat lo mes univoc possible, mes que res per tindre una miqueta de seguritat juridica (art. 9.3. de la Constitucio Espanyola).  

Des d'aci el meu soport incondicional a la victima que ha desenrollat el tipic estres postraumatic que es pot donar darrere d'un fet imprevist i indesijable –no es desenrolla de forma gratuïta–, una atra rao sicologica a tindre en conte. Quan el raonament cientific entra en conflicte en la justicia, la justicia no es justa. Els classics grecs com Plato i Aristotil, entre uns atres mes, sabien perfectament la diferencia entre doxa (opinio) i episteme (ciencia). 

P. d. ACNV exigix una preparacio intensa i exclusiva dels juges que tracten la violencia de genero, que va des d'estudis especifics a la participacio en les organisacions de dones maltractades per a que escolten i empatisen en les victimes –no es lo mateix torejar que mirar el bou des de la barrera–.  

ACNV colaborà i participà en una campanya institucional contra la violencia de genero ¿quànts partits valencianistes se'n pujaren al pacte? Crec que ni u, ya me contaran per qué actuaren aixina, quan vagen a votar-los sería interessant que les dones valencianistes i homens sensibilisats –no me val en un miser tuit ni una pobra entradeta de Facebook com a molts– ho recordaren. Que prenguen nota dels que reflexionem i dels que no donen mes de si i no passen de "No es no". La justicia comença en casa.

Imagens: tocaments en sanfermines, EFE, sisecallaelcantor.blospot.com.es
                            captura Facebook de ACNV, archiu de ACNV

 J. Masia