Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, fill del llingüiste Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), ha descobert les ameriques o la llei de la gravetat, per al cas te igual.

         Com a epilec de l’obra El valencianisme de Sanchis Guarner (2022), d’Abelard Saragossà, escriu unes pagines (“El fracàs permanent”) i es mostra preocupat per la deriva de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

         ¿Quína es la causa d’este desassossec?. No es atra que el “Acord de Cooperació per una Normativa Inclusiva i Unitària”, firmat en juliol de 2020 per l’IEC, la AVLl i una comissio tecnica de l’Universitat de les Illes Balears (de ‘paquet’, es irrellevant perque no te competencies en la materia). Resulta que en este document es reconeix l’unitat de la llengua (catalana) i s’aposta per la colaboracio. Pero les apariencies enganyen.

         El mege Sanchis-Guarner llig entre ralles i “poc a poc sembla palés que no hi ha «relacions horitzontals» entre les tres entitats, sinó que «l’Institut d’Estudis Catalans, a través de la seua Secció Filològica, és [...] per al conjunt de la llengua catalana el referent normatiu». Com es reconeix la unitat de la llengua («assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana») sembla quedar clar que s’assumeix que el «referent normatiu» de la llengua que es parla a una gran part del País Valencià és l’IEC.” (p. 268; els parentesis quadrats estan en l’original). ¡Estic atabalat i desconcertat pel descobriment!

         He de fer un poc de memoria per a que la gent s’aclarixca. El festeig entre les dos entitats s’oficialisà en un primer acort de cooperacio (decembre de 2019, IEC; giner de 2020, AVLl) i en un protocol (juliol de 2020). El document original ixque de la Secció Filològica de l’IEC i es passà ‘a la firma’ dels atres dos ‘secundaris’ (AVLl i Universitat de les Illes Balears).

Lo que ara critíca Sanchis-Guarner, en la boca chicoteta i engolint-se les paraules, es lo mateix que l’autor del llibre i academic, Saragossà, ya va denunciar en el digital Valenciadiari.com (17-7-2020). Es mes, es presentaren dos vots particulars contra l’acort (u firmat per Abelard Saragossà, Artur Ahuir i Àngel Calpe i un atre per Alfons Vila). ¿No li ho ha dit?, ¡quína mala sort!. Per si li resulta d’interes, escrigui extensament sobre la qüestio (notes 1 i 2).

         ¿I a ón es manifesta la suposta sumissio de la AVLl a l’IEC?. Puix, com fila tan prim, “Un dels símptomes és que per l’AVL signa el president i per l’IEC no ho fa el seu igual, sinó una simple Presidenta d’una Secció. A mi, això em sembla una humiliació greu” (p. 269). Estic baquejant-me de risa des de que ho vaig llegir (fa dies).

         Desconec est aspecte, perque totes les referencies de l’event, periodistiques i d’agencia, donen com a firmants dels documents als presidents, tant de l’IEC com de la AVLl.

El mege Sanchis-Guarner, u dels impulsors de la AVLl, hauria de saber que no, el problema no naix d’estos acorts mencionats. L’orige està en la voluntaria genuflexio inicial a l’IEC. Com digue, en unes atres paraules, l’expresident Ramon Ferrer, en 2017, l’institucio ‘nostra’ naixia per un buit pero quan estiga ple (que ya està) no fara falta. Pero el nostre doctor no ho pot vore perque afirma: “En l’Acadèmia s’han ajuntat diverses sensibilitats, s’ha treballat molt i bé, i jo pensava que havíem assolit la normalitat. Així és com hem arribat ací.” (p. 268). ¿Quínes sensibilitats?, ¿els catalanistes durs i molls i els colaboracionistes del ‘valencianisme oficial’?, ¿que s’ha treballat molt i be? –se li obliden els ‘cacaus’–, ¿vol dir sempre i en tot moment remant cap a la convergencia... catalana? (que hi haja 700 o 800 paraules ‘autorisades’ no vol dir res).

Toni Fontelles