Hi ha un argument impossible d’entendre per a un valencianet: es necessari tindre forces politiques nacionalistes propies en l’Estat Espanyol. Te igual la llengua, els fets o la tecnica pedagogica en la que s’explique, una cosa es no compartir-ho, pero es que ¡ni entendre la conveniencia!, es la ceguera que imponen els pensaments unics que determinen els llimits de lo pensable. Simplement es impossible, perque la seua estreta cosmovisio, la falta de curiositat i de ferramentes critiques junt a la voluntat activa de mantindre’s en l’inopia, els estabilisa i dona orde al mon de dos dimensions en el que viu.

En el seu deliri creti aposten per pancaespanyolistes (PP i VOX) que diuen ser valencianistes, com ells, pero s’autoenganyen i enganyen, la realitat els condena a ser esclaus dels furtamantes en ser compliços necessaris de l’expansio del funest pancaespanyolisme. Ser del PP i valencianiste es un oximoron, les proves afonen uns quants superpetrolers. Ya saben que no hi ha mes cego que el que no vol vore.

El context

El PSOE i Sumar tenen grans lletraferits que escriuen les gestes del gran conquistador Pedro Sánchez, que contra totes les prediccions dels endevinadors es fa fort en Moncloa. Pero la realitat es una atra cosa, el nacionalisme catala ha fet un chantage diafan als socialistes fins fer-los passar per un estret aro, desdir-se i fer el ridicul les vegades que faça falta i mes. Totes les parts implicades han venut un relat imaginari, pose nomes un cas paradigmatic, el de Josep Vendrell de Sumar (bona part de Podemos i els Comuns es posicionaren en el soberanisme), que ment quan afirma que l’acort sobre la finançacio catalana es bona per a tots. La negociacio es bona per a Catalunya, per a ningu mes. Tanta mentira no suma, resta. Temps al temps.

Fa anys que resolgui la rao de l’esquerra catalana i la seguidista-convergent espanyola en defendre singularitats com liderar l’antiquat i quimeric proyecte nacionaliste dretos i burgues dels PPCC. Alli, primer son catalanistes, en acabant, cures, drag queens o liders de CCOO. Es la seua educacio, com la valenciana que senyala que parles malament i eres un ser incomplet que necessita referents exteriors per a completar-se, en fi, eres un execrable divergent a vaporisar si no t’omplis, per alçançar la plenitut, d’aire de ponent o tramontana.

L’esquerra no resol o explica cóm afecta el privilegi defes a la solidaritat o l’empatia i tampoc el motiu ultim del privilegi, que no es tan natural com la mel.

Que tu no vullgues compartir la teua riquea es raonable fins a cert punt en el que invadixes principis etics que posats en una balança valen mes per una qüestio de calitat. Tot ric sap, sobre tot en alguns països o zones de maxima desigualtat, que es important colaborar en el be comu. En la selva no hi ha imposts i el primer en caure sería l’egoiste, perque els animals no ho son, mes encara els que viuen en manada.

La particularitat catalana està inexplicada i es una falacia: la peticio de principi perque no accepte els concerts especials vasc, navarro o catala. ¿Per quín dret exclusiu?, ¿per quína brillant rao desconeguda o silenciada que enlluerna a uns atres? Valore mes als que en lloc de frases grandiloqüents es basen en calculs per a fer les seues afirmacions.

Imagens: google.es, okdiario.com.