L'aposta incondicional per Ucraïna no tenía massa rao de ser perque ni pertanyia a l’UE ni a l’OTAN. Els recorde nomes un cas sacnant: Bosnia Hercegovina. Esta variacio d’actuacio, criteris o principis (Groucho Marx afirmava que si no els agradava els que tenía, en tenía uns atres), mostra una escasa consistencia en els principis democratics europeus. Si, Europa es un estat fallit, Benjamin Netanyahu o els immigrants son bons eixemples d’inaccio o de negligencia.

La politica convertix lo impossible en possible. Molts pensaran en el gran pragmatic Pedro Sánchez (al que no li agrada ‘rearmament’ sino ‘defensa’ i ‘seguritat’ per a emmarcar a on vol el seu argumentari). Al mateix temps, molts atres oblidaran a u del seus fills de…, a José M. Aznar, ¿els recorde cóm es reunia en els terroristes que volien afonar a Espanya?, ¿els recorde la venda de la llengua valenciana per part d’Aznar a Jordi Pujol, l’acostament de presos terroristes d’ETA (als que els nomenà en neollengua com el ‘Moviment vasc d’alliberament’) o quan confessà parlar catala en l’intimitat?, ¿es pot ser mes patetic? Si, perque ha segut patetic abans i ara. Donar lliçons es de ser un pocavergonya.

Si, Donald Trump, l’intimissim aliat del PP i VOX, ha trastocat l’orde mundial, la resposta d’Europa ha de ser en trellat, en mesura: crear un eixercit propi, comprant a empreses europees les armes (en tot lo que aço implica d’autosuficiencia, inversio i venda d’armament per a matar civils), perque si damunt li les comprem a EEUU... tanquem la paradeta.

No urgix perque es altament improvable que Rusia s’anexione la Marbella de la mafia rusa a curt determini. Llegiran que els alemans reformaran la seua constitucio per a incomplir les autollimitacions (deute, inflacio i gast), en consonancia tots els països estaran exonerats de les condicions originals d’entrada en l’UE, com de facto ya les contravenien. Tot facilitats per als incomplidors de l’austeritat fiscal. Curios.

¡Vaja!, ya no n’hi ha PIGS (l’acronim en el que els països del nort, d’Europa batejaren als pobrets del sur). Paren atencio, ¿d’a ón eixirà la gran fotracada de diners?, i quan els diguen que no n’hi ha per a servicis socials i publics ya saben a on han d’enviar als neolliberals belicosos: ¡a pastar fanc!

Imagens: grupotortuga.com, hyenukchu.com.