La farsa del SMI (I) / J. Masia

29/12/2021

image de www.portaloaca.com

 

El neolliberalisme repetix el mantra: la pujada del SMI (salari minim interprofessional) nos durà a l'infern. Diu mes mentires que alena i alena mes que un porc. He escrit molt sobre esta seudociencia, recorde La refutacio de neolliberalisme (2014) i uns atres articuls que vinc publicant, des de fa anys, demostrant la mantafula.

 Traure a passejar la por –els mijos no poden fer-ho millor– activa el vot conservador, es dir, que tot es mantinga com està, front a l'inquietant possibilitat de perdre-ho tot... o millorar, perque allo de: qualsevol passat fon millor es simplement una falacia.

Els neolliberals son conservadors i de dretes. I un apunt, considerar als vells lliberals i filosofs com John Stuart o Adam Smith pares de la criatura actual es una astracanada que nomes podria fer algun debil mental o comissari politic drogat.

 Ciudadanos es considera lliberal –com PP i VOX– i està tan centrat que sempre coixeja de la cama dreta i cau de morros en l'estulticia mes soporifera. Corroboracio grafica de l'unitat del “trifachito” fon la manifestacio de la plaça de Colón, en la següent ya no compartiren foto de familia. Deprenen massa espai i per la seua inadaptacio moriran en braços de l'atractor popular. L'amor toxic en el PP tenía orige en la similitut del model de mon –ya saben, Deu els cria i l'ideologia els ajunta–. Els popularistes els assoten en public (veja's els casos de Madrit i Castella i Lleo), impudicament, demostrant un amor sadic i pornografic i encara demanen mes i mes. Dependre ya no es una opcio, son inasequibles al coneiximent, lo que provoca vergonya aliena.

¿Quí s'opongue en peça a la pujada del SMI? Poden imaginar-s'ho. Es calcula que aumentarà un 40 % al finalisar la llegislatura, ¡quasi res! Hi ha un refra poc conegut i manco aplicat: es de ben parit ser agrait. En l'inflacio disparada, el PP demana una reduccio del SMI , ¡si senyors!, els que els voten, que van en l'aigua al coll, a vore si estiren la pata.

 Sempre m'ha enujat, i molt (me passa com a Joaquín Sabina: "que me pongo muy nervioso, si me enfado"), que personages en menys empatia que un cudol, que van de llests i que disponen d'unes condicions extremadament ventajoses economicament, dictaminen sobre la vida de la gent, des de la torre mestra. En especial, dels que estan mes fotuts i arrimats al marge. Si hi haguera justicia divina es materialisaria aixina: ¿Vol aplicar-li ad algu unes condicions? Puix les ha de passar voste primer. Sería la fi del neolliberalisme.

 En la pobrea i la precarisacio de la gent no es juga. Ya vaig criticar la castanya governamental de l'IMV (ingres minim vital), un pedaç que ha servit a 800.000 familes quan les potencials n'eren molt superiors. A la grandiloqüencia propagandistica no la segui l'utilitat, ni l'extensio ni la quantia (485,97 €). Si el govern haguera segut valent hauria propost la renda universal... pero sempre quedarà qui mantinga que: mes val pedaç lleig que forat bonico. Pobre consol.