La doble escala salarial: ¿Es ya normal lo anormal? /J. Masia

22/11/2014

Crec que podriem acceptar, de forma general, que si una persona fa el mateix treball que una atra ha de cobrar lo mateix. Sería irracional la diferencia de sous entre un home i una dona, la discriminacio trenca en el principi d'igualtat, tambe conegut com el principi de no Cañete -a on la superiotat intelectual de l'home sobre la dona es un fet indiscutible-.  

Una cosa diferent es que els departament de recursos humans desenrollen un sistema d'incentius a on es premien algunes variables de treball que es consideren essencials o importants (conegudes com Key Performance Indicators), per eixemple: l'eficacia, la rapidea, la calitat, l'atencio al client, etc). Preten ser neutral perque estos parametros no favorixen a un genero sobre un atre, es dir, l'home o la dona poden ser tan bons en atencio al client com en la capacitat de fabricar unes culleres per hora. 

En el fenomen de la doble escala salarial, les persones no cobren igual per fer lo mateix. Hem tengut temps per a acostumar-nos o digerir-ho en les classiques subcontrates i en l'externalisacio de servicis. Ultimament el desllenguat Felipe Gonzalez es vanaglorià de ser de la "casta" dels que han creat la sanitat publica, pero se li oblidà dir que tambe es de la "casta" del contracte fem, la precarietat laboral, les privatisacions impulsades per ell mateixa o del "molt avorriment" que li supon ser assessor de Gas Natural cobrant mes de 125.000 € anuals per no fer res, a soles tirar d'agenda de contactes (el capitalisme d'amics). D'aquella pols, estos fancs.

En Nissan, els nous treballadors cobren prou menys que els antics treballadors, ocorre lo mateix en el servici 010 de Madrit que ha inspirat est articul o el 112. En el servici privatisat i per tant precarisat -per a variar-, des de 1999 quan feren una folga indefinida conseguiren un aument de 180 € mensuals, que ara deneguen als nous treballadors per la mateixa faena. A mi m'agradaria que el 112 estiguera ben retribuit i en bones condicions laborals (com qualsevol atre treball) perque la vida en una emergencia depen d'ells, tambe la vida d'un lliberal.

La doble escala salarial es injustificable des d'un punt de vista llogic o racional. Inclus en l'administracio publica me contaven un cas a on els superiors plantejaven als funcionaris que si no es baixaven el sou o renunciaven a alguna paga haurien de tirar al personal laboral (com no es funcionari, es rig per l'estatut dels treballadors aixina que el poden despedir quan vullgen perque no te la plaça en propietat com el funcionari). Es un chantage emocional que provoca un enfrontament entre els treballadors, fomenta l'egoisme i trasllada la culpabilitat als que no tenen cap responsabilitat en la contractacio del personal. No hi ha per a on agarrar-ho.

La gran falsetat de la doble escala salarial es pervertir la llogica i l'etica, vol fer passar lo roïn com a bo i trenca en l'unitat dels treballadors (dividix i venceras). A dia de hui el que molta gent haja de patir esta immoralitat, perque no te cap atra opcio, no la convertix en una bona opcio. La llibertat, com la majoria pensa, no es resumix en: podem triar. Hem de poder triar entre bones opcions (el canvi de sentit per la paraula "bones" es substancial). Si no hi ha bones opcions la dignitat desapareix i traspassada esta, a soles queda un zombie. Inclus hi ha un acodit que ho reflexa perfectament, poden trobar-lo en el buscador com "Muerte o bolongo" i es donaran conte, a banda de riure's -es necessari-, de que les opcions han de ser bones per a ser lliure.

El gran Galeano escrivia: "¿Sera esta llibertat, la llibertat de triar entre eixes desgracies amenaçades, nostra unica llibertat possible? El mon al reves nos ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d'escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc de imaginar-lo: aixina practica el crim, i aixina el recomana. En la seua escola, escola del crim, son obligatories les classes d'impotencia, amnesia i resignacio".

No em lleve de damunt la perplexitat i l'indignacio de damunt quan volen passar la mentira per la veritat, la tergiversacio com la constant de la mateixa equacio de sempre, manipulen per a que la gent veja lo anormal com a normal i retorcen la realitat fins a l'infinit. Per aci no passe.

 http://www.elperiodicodevalencia.com/839/la-doble-escala-salarial-es-ya-normal-lo-anormal