La dignitat de l’esclau i les vergens ultrajades / per Antoni Fontelles
20/7/2020
Les planyedores, oficials i supostes, han començat la seua faena en coneixer-se que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Universitat de les Illes Balears han firmat un acort de cooperacio: “per a l’establiment d’un model normatiu comú que siga unitari i, a la vegada, respectuós amb la variació geogràfica de la llengua i que responga gradualment a les noves necessitats de la nostra comunitat lingüística” (7-7-2020, publicat el 16-7-2020).
Les mes osades, Lo Rat Penat, estudia demandar al president i als academics de la AVLl per prevaricacio i apunta que es una maniobra “para implantar el catalán en la CV, es un grave incumplimiento de las funciones y obligaciones que se encomiendan a esta institución y a sus académicos” (Las Provincias, 18-7-2020, edicio electronica), i “sigue una vez más la estrategia anexionista del nacionalismo catalán, encabezado por Torra, Puigdemont y sus satélites del tripartito que gobierna la CV” (Las Provincias, 18-7-2020).
Anem per parts, en la relacio d’anexionistes se li oblida u dels principals: Pujol... que PPactà en Eduardo ZaPPlana, del mateix PPartit que el PPresident de l’entitat, Enric Esteve, la creacio del ‘monstre’ que ara critiquen.
¿Ara s’entera LRP que estan implantant el catala en la CV? Primer ho feu el PSOE i continuà l’inestimable faena el seu PP.
¿Prevaricacio? ¿Per fer lo que pot fer llegalment?
I el desficaci (a banda de Ciudadanos i de Vox que no se si s’enteren) es el diPPutat populariste en les Corts Valencianes, Jorge Bellver, que afirma que “Es un paso más en el manifiesto intento de avanzar en la unidad de la lengua con una normativa única” (Las Provincias, 18-7-2020). Sr. Bellver ¿hi ha dos normatives actualment? N’es una, gracies al seu PPartit que votà favorablement la creacio de la AVLl i els seus sequaços nos arraconaren i nos arraconen ad alguns perque destorbavem i destorbem. ¿No s’ha llegit la llei de creacio que vostes aPProvaren? ¿No era voste regidor en l’Ajuntament de Valencia quan l’exalcaldesa –la gran valencianista Rita Barberá– s’oponia a la Normativa d’El Puig en els escrits municipals? No recorde be...
I entre les vergens ultrajades tenim a l’academic Abelard Saragossà, i als acolits: Àngel Calpe i Artur Ahuir (els dos que anaven a valencianisar l’entitat des de dins i a fer ni se sap), que han firmat un vot particular. Segons la prensa, “creen que se aparta de la letra y del espíritu de las leyes valencianas y de los acuerdos normativos de la Acadèmia Valenciana de la Llengua” (Las Provincias, 18-7-2020). I el que no s’entera o te necessitats fisiologiques perentories en determinades ocasions, Alfons Vila, n’ha fet u particular perque opina que l’acort subscrit pel president Ramon Ferrer –la promesa blava de l’historiografia valencianista–, llimita l’independencia i llibertat de la AVLl (Las Provincias, 18-7-2020). Confie que santa Llucia li conserve la vista, perque si no ho ha vist fins ara...
Els que llegirem la llei de creacio del 2 de setembre de 1998 sabem que deixa mijanament clar que el valencià no es una cosa distinta al catala i que es una simple qüestio de noms, alli li duen catala i aci li diém valencià (encara que tambe li podem dir catala, sense problemes). ¡Ah!, ¿que els ilustres academics Calpe, Ahuir i Vila no ho sabien?
Esta mateixa norma es la que determina qué pot fer l’institucio, segons l’articul 9, per a complir la seua missio, “Podra, tambe, l’Academia Valenciana de la Llengua tindre relacions horisontals en les diverses entitats normatives de les atres llengües de l’estat” (9.2.) i “Aixina mateix, tambe podra tindre acorts de colaboracio en uns atres organismes academics, cientifics i culturals” (9.3.). Per a que no hagen de llegir tota la –¡llarguissima!– llei.
Ad este respecte vaig escriure, “El primer punt –el 2– permet que esta academia tinga relacions verticals –de subordinacio– respecte a l’IEC. Aço per una rao fonamental, el modalisador «podra» implica que les relacions que establixca la AVLl no son «necessariament horisontals», sino que «poden ser horisontals». Es mes, com es un verp de possibilitat, no nega, ni exclou, que les relacions, si les establix, puguen ser de caracter vertical –de subordinacio– respecte a l‘organisme normatiu catala, perque es impensable que puga ser al reves.” (Fontelles, 1998, 136-137). ¡Fa mes de 20 anys!
I s’ha complit, ara ‘colaboraran’ i mes avant ya vorem qué passara (segons el president Ferrer... quan no faça falta, els dos organismes es juntaran en u, temps al temps, yo se cóm es pot fer). Pero es que abans, en 2018, sumissament, copiaren i aprovaren l’acort de modificacio ortografica que havia realisat l’IEC en 2016, per son conte, perque si no es donava la paradoxa de que ‘en la mateixa llengua’ hi havia grafies distintes: dóna, dónes, del verp donar, portava accent en ‘valencià’, ‘arítmia’ s’escrivia en una r intervocalica en valencià, mentres que en ‘catala’ ya eren normatius ‘dona, dones’ i ‘arrítmia’. ¿Que tampoc ho sabien les actuals planyedores?
Ya ho he dit i escrit, estes ‘rabotades’ son una qüestio intraparadigmatica i generada per la poca dignitat que no els queda als que protesten, pero fa be, fan punts de cara a la ‘reinsercio’ laboral i social, si canvien les tornes (que pot ser en un any). Es una qüestio de poder (lo de les formes i la transparencia es absolutament irrellevant, es parlar per no callar) (Fontelles, 2017). Als de l’IEC els aclarixc que els protestants son ‘academics’, per si no ho sabien... pero ells haurien de saber que no pinten fava i que la majoria de la AVLl sap perfectament lo que està fent.
Es mantenen en l’enganyabovos de model unic pero respectant les varietats, es la planificacio elastica, policentrica i convergent... que ad alguns nos es molt molt coneguda. Es tornaran a llimitar a acceptar lexic, per a us casola, per a anar per casa, pero el model resultant i el que lluirà i anira a l’estranger yo ya se quín es... es qüestio de temps, tot es qüestio de temps.
I els que tenen trellat estan marejats, perque no es qüestio de cervell o de senderi, es qüestio de poder i ells son un zero a l’esquerra, el que no val res.
¡Que continue l’espectacul! ¿Ara qué venen els lleons i els gladiadors o el berenar?
Antoni Fontelles
19-7-2020
Nota: aprofite per a anunciar que en breu eixira un llibre meu al carrer: El genuïnisme i l’autoodi, en el que tracte tot aço.
FONTELLES, A. (1998), «Construint realitats en paraules (El dictamen del Consell Valencià de Cultura i la Llei de Creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua)», en Revista de Filologia Valenciana, num. 5, Valencia, Accio Bibliografica Valenciana, pp. 97-161.
FONTELLES, A. (2017), «Cadascu a lo que li cou» I-VI, publicat en la uep d’Accio Nacionalista Valenciana (19-29 de juliol de 2017).
Foto: http://sinpalabraskaragon.blogspot.com/2009/11/comportamiento-se-sumisio...