Per aço, el destarifo d’enviar tot l’eixercit es topetava el mur de la realitat: no haguera entrat ningu mes, la rao que ho explica es el coll de botella que es coneix ben be en les cadenes de suministrament empresarial i en el managament o direccio d’empreses. Per ultim, i no manco important sino crucial es la llogistica, el repos i l’avituallament del personal no es fa de la nit al mati. I quanta mes gent, mes dificil es fa i la solucio es pot convertir en un problema, com escriuria el sicolec Paul Watzlawick.

En la II GM, els aliats entraren en un front espectacular per a sortejar i superar les defenses nazis en les plages de Normandia (6-7-1944), pero immediatament tenien un segon punt critic: proveir-les fins a arribar a Alemanya i un atre que era facilitar l’acces, d’aço s’encarregarien els sapadors (els ingeniers encarregats de l’eixercit que fan ponts i camins). I no, tots els militars disponibles no anaren ad este front. I si, els sapadors de diferents unitats (BRI X, EZAPAC i BRILAT) arribaren a Valencia.

He apuntat el problema cognitiu, ideologic i semantic del terme coordinar, que no implica en absolut tindre bombers propis o policia propia. Si estiguera creat des del minut 1 podria haver actuat, pero si el CECOPI −que no te bombers ni policia propia− s’ha de pensar, despuix constituir; es convocà a les 15 h. i a les 17 h. es reuni, es dir, estava operatiu, i despuix ha d’informar a l’informal president, absent fins a les 19 o 19:30, de cóm estava la situacio, perdent un temps vital i mai millor dit. L’organisme ha d’estar treballant abans perque si no es impossible fer prevencio, perque arribarém tart sempre, es tracta d’entendre l’espai i el temps. Per al govern del PP i soportat per VOX, aço els sona a una exotica i misteriosa nau de lo desconegut i insondable que conduix Íker Jiménez en el Cuarto Milenio.

Els sistemes complexos necessiten persones que l’entenguen, hi ha un punt optim en la gestio de recursos, que per definicio i necessitat han de ser llimitats i tot lo que es deriva, pero no podem desfallir fins arribar al punt optim. U dels principis del pensament complex d’Edgard Morin es la diallogica, es un metodo que supera la fragmentacio i fomenta el pensament holistic. No es pot entendre una empresa sense treballadors, no es pot entendre la prevencio si hi ha alguna variable que deixes en segon lloc, desprecies o ignores, al remat, no pots gestionar be sino estas damunt i vigilar activament la situacio.

Reconstruccio

En esta fase hem de reparar, son fonamentals la proteccio (sicologica) i les ajudes economiques als colectius afectats. Tornarà una atra volta el ‘massa tart‘: que no arriben en quantia suficient, que en son poques, que tenen problemes burocratics o d’acces a internet per a persones majors. Aci la pregunta fonamental es ¿cóm van a tornar les ajudes particulars o empresaris sense capacitat d’endeutament? Si no es considera aço el mal al teixit productiu sera molt important. ¿Les autoritats me podrien explicar per qué en el rescat bancari (2008) els regalaren a fondo perdut millers de millons d’euros? ¿Quína es la diferencia? Que son persones i bancs.

La prevencio, la gestio i la reconstruccio no la pot liderar una persona poc empatica i mes interessada en la llibertat de l’apertura de bars que en la seguritat i l’acompanyament de les victimes (aço tambe va per IDA i els 7.291 morts de yayos en residencies a l'esquena).

La consellera de Turisme del PP, Nuria Montes, tambe coneguda con N’empatia 2024, afirmava que “Aquí no se va a permitir, no se va a entregar cuerpos a familias”, hores mes tart, es retractà per les paraules: “faltas de empatía y sensibilidad”; l’excusa de malpagadora fon que el seu unic objectiu era explicar que els protocols prevists s’eixecutarien “con rigurosidad” (ElPaís, 1-11-2024). Li respondre en una intervencio llimitada, comet una falacia non sequitur: de l’aplicacio de protocols no es deriva llogicament convertir-se en un ser en manco empatia que un cudol.

Ho entendran millor si dic que es advocada i empresaria, en un perfil de la consellera escrivien que “el espíritu empresarial corría por las venas” (Ondacero, 19-7-2023). Si apliques els coneiximents empresarials: lo que entra en una empresa es un input i lo que ix es un output, es facil que l’empatia ni estiga ni se l’espere. A l’economiste i escritor José L. Sampedro li encantà una pintada en la seua facultat a on dia “La economía es gente, no curvas” que havia realisat una alumna seua, Bibiana Medialdea, que mes tart sería profesora d’Economia, en la Complutense. El catedratic i les seues millors alumnes sabien de les carencies de la disciplina que impartia i la pintada advertia de les distorsions que creava en els alumnes neolliberals.

Imagens: hoy.es, edatv.news.