La dana de Valencia: gestio de catastrofes (i XI) J. Masia
29/11/2024
La Generalitat Valenciana deixarà en mans de Susana Camarero, vicepresidenta i consellera de Servicis Socials, Igualtat i Vivenda la reconstruccio. Quan vullguen que sapien que mes alla del turisme hi ha vida i activitats a potenciar, que el Sol i la plaja ya estan, lo que necessitem es ser un referent en I+D+I (acronim d’Investigacio, Desenroll i Innovacio).
Les ideologies son molt importants perque sobre elles es construixen les accions, un negacioniste del canvi climatic no atendra ni entendra be que els fenomens metereologics adversos son cada vegada mes habituals i intensos; un neolliberal acerrim rebuja la precaucio i arriscarà la vida de les persones per a mantindre les empreses obertes. Mazón en una reunio, en empresaris davant, mostrà la molestia per la “exagerada” reaccio de l’Universitat de Valencia, que despuix de l’avis roig d’AEMET a les 7:36 hores del mati del 29 envià a tot lo mon a sa casa (ElDiario, 11-11-2024).
Hi ha una diferencia substancial en la reaccio davant del mateix fenomen, i fenomen nomes hi ha que u, pero dos idees diferents en resultats oposts. ¿Endevinen quína es la bona? Lo de Mazón fon l’intent del cantant de la refutacio de la matematica mundial, passarà a l’historia per refutar l’estadistica: perque no encertar-ne ni una, te merit.
L’atra perque en mes 200 morts a les esquenes i al no dimitir ha soterrat la disquisicio moral insertada en la societat i en el debat public que exigia que hi havia responsabilitats politiques, a banda de les judicials. Si mes de 200 morts no son causa de dimissio ¿qué ho sera? Puix, obviament norres. Aço es el foment directe d’un mal eixemple pedagogic per als menuts perque l’irresponsabilitat mereix un reprovament.
Al remat, hem de ser conscients de les llimitacions intelectuals, dels mijos insuficients, de la complexitat, de l’espai i el temps, de ser actiu en la prevencio…, tot suma en l’enteniment de la catastrofe, pero, al mateix temps, hem de ser contundents, com el fenomen natural excepcional, contra saquejos i mentires (Fontelles ha fet articuls sobre la qüestio). Aço implica revisar del codic penal per a introduir com agravant en situacions de crisis la necessaria pena de d’entrada en preso perque aixina es podrien controlar els efectes colaterals de la proxima riuada.
S’ha de fer entendre que mentir, no compensa. Hui en dia son molts els likes, la colla de borregos que els mantenen difonent les enganyifes, els grups economics que els paguen les desfetes, ho fan perque els es lucratiu, es un negoci al que no traslladen les virtuts d’una ideologia convergent i/o cosubstancial: catolica, apostolica i romana. Quan entren en preso ya no sera rendable i els seus amics ya no els podran ajudar. Conte contat i ya s’ha acabat en les faules.
Es historica la tendencia de l’extrema dreta d’aprofitar coyuntures negatives per a impondre les seues solucions simplistes a problemes complexos. L’ultradreta s’ha dedicat a atiar les emocions, els instints animals: l’ira, la por, la desconfiança, l’antipolitica i el desassossec, experiencies inadequades, perque vol traure profit de l’embolic. Com el fi justifica els mijos utilisa immoralment al poble inoculant actituts i accions que empijoren considerablement la vida de les persones, la reconstruccio, el progrés, la llibertat, la diversitat i la calitat de la democracia. La filosofa i experta en l’estudi del mal, Hannah Arendt escrigue que "Mentir constantemente no tiene como objetivo hacer que la gente crea una mentira, sino garantizar que ya nadie crea en nada. Un pueblo que ya no puede distinguir entre la verdad y la mentira no puede distinguir entre el bien y el mal. Y un pueblo así, privado del poder de pensar y juzgar, está, sin saberlo ni quererlo, completamente sometido al imperio de la mentira. Con gente así, puedes hacer lo que quieras."
Pensar es mes dificil que obedir, per aço molts obedixen i pocs pensen. Al que obedix li donen la soma (la droga del Mon feliç d’Aldous Huxley) i al que pensa, el pal, per aço pensar per tu mateixa es un cami hostil, pero, crec o vullc creure que acaba per recompensar-te, almenys moralment.
Fernando Pessoa, en Libro del desasosiego, escrigue "En la vida de hoy, el mundo pertenece por entero a los estúpidos, a los insensibles y a los agitadores. El derecho a vivir y a triunfar se consigue hoy casi por los mismos métodos con que se conquista el internamiento en un manicomio: por la incapacidad de pensar, por la deshonestidad y por la hiperexcitación".
Imagens: uv.es, eldiario.es
Escrit el 17-11-2024.