JOSEP ITURBI BÁGUENA / J.Morales
5/3/2021
Naixque en Valencia, el 28 de novembre de 1895 i falli en Els Angels (EEUU) el 28 de juny de 1980, a l'edat de 85 anys. Si s’ha de dir a un home que sempre portà en el seu cor a Valencia, fon el pianiste i director d'orquesta En Josep Iturbi.
Era el tercer fill de quatre germans d'una familia humil, la quarta germana sería tambe una gran pianista: Ampar Iturbi.
Son pare era empleat de la companyia francesa de gas Lebón i alternava el treball en afinar pianos. El chicotet Iturbi als quatre anys, com un joc, escomençà a tocar el piano que tenien en sa casa. Als 5 anys rep les primeres clases de piano de María Jordan, una professora de piano del seu mateix barri. Era nomes un chiquet quan escomençà a despuntar en l'orgue de l'iglesia de la Trinitat. Actua com pianiste als set anys per a ajudar a la seua familia en un cine prop de sa casa, en aquell temps el cine era mut i les escenes s'amenisaven en un pianiste; li donaven una pesseta per actuacio, eren sessions de dotze hores. Tambe aportava alguna cosa de diners donant clases de piano a uns atres chiquets, alguns li doblaven l'edat. Escomença a rebre classes de piano de forma mes seria. Sa germana Ampar al principi li acompanyava com a cantant, pero pronte decidix tocar el piano com el seu germa.
Josep i Ampar Iturbi
Als 14 anys termina els seus estudis en el conservatori de Valencia, el seu principal mestre fon Eduart López Chávarri. Per la seua mediacio conseguix una beca per a estudiar en el conservatori de Paris. Iturbi nomes te 16 anys, per lo que li acompanya son pare. Lloguen un chicotet apartament i conseguix un treball com a pianiste en un cafe per a ajudar-li en les seues despeses habituals.
Alli rep clases de la pianista polonesa Wanda Landowska, que utilisava a la perfeccio la tecnica d'utilisar la falange de cada dit, era una tecnica particular que copiaria en el futur el jove Iturbi. A l'any següent, en 17 anys, es gradua en la mes alta calificacio.
En 1914 esclata la primera guerra mundial, Iturbi retorna a Valencia, pero tira a faltar Paris i retorna pronte. Per a subsistir dona classes de piano i d'eixa manera coneix a una alumna dos anys major que ell, s'enamoren i es casen. Decidixen alluntar-se de la guerra i se traslladen a Zurich.
Alli rapidament el seu talent es reconegut com a pianiste i se li oferix la catedra de virtuosisme de piano en Ginebra. Era molt exigent en els seus alumnes suissos, tant es aixina que li apodaren “l'inquisidor espanyol”. Alli estigue vivint quatre anys, periodo en el qual naixque la seua unica filla. El numero de concerts havia aumentat paulatinament. La guerra acaba i el matrimoni decidix traslladar-se a Paris, a on tornen a llogar un apartament com a base per a les seues gires per Europa i America del Sur. En 1928 patix un gran reves: fallix la seua esposa Maria, el colp li afecta molt, tenia 33 anys i la seua esposa 35.
A l'any següent, 1929, decidix provar sort en EE.UU a on aplega en octubre. Eixe mateix mes debuta en un concert en Filadelfia, baix la batuta de Leopold Stokowski, l'exit fon apoteosic. El public america se rendix a la seua interpretacio com a virtuos del piano. L'exit fon tal que feu una gira per les principals aules de concerts durant els dos anys següents. Retorna a Paris pero es reclamat pel public estadounidenc i retorna en 1932. Debuta en el Carnegie Hall de New York, el ple fon total i l'exit tambe. La prensa li lloa com a un interpret en una ténica dominada nomes per ell. Pero ell es mes modest i respon “No soc el millor, pero tampoc el pijor”. En 1932 presenta com a novetat en els seus concerts un claveci, per a interpretar a Franz Liszt, un atre exit.
Iturbi i Jane Powell durant la filmacio de "Vacacions en Mexic" (1946)
A continuacio Mexic, a on decidix fundar la seua propia orquesta, al principi son nomes 40 musics, pero pronte aumenten a 110. En eixos anys volar portava cert risc, pero Iturbi ho fa en freqüencia, ha de donar molts concerts en numeroses ciutats, i en un d'eixos vols, l’onze d'abril de 1936, l'avio ha de realisar un aterrisage forços. Ell sobreviu, pero la seua ma esquerra es queda tocada, decidix continuar els seus concerts pendents i torna a volar.
Esclata la guerra civil espanyola i per la seua actitut alguns mijos estadounidencs li acusen de fasciste i de recolzar a Franco; en realitat mai es decantà, i posteriorment es disculparia alegant que els seus familiars seguien en el païs en distints llocs, i no volia originar-los dificultats. No tornà a casar-se, pero sempre tindria el soport de la seua secretaria Marian Seburny, la qual al fallir Iturbi fundà la fundacio que porta el seu nom.
A finals dels 40 tornà a la peninsula, passats diversos anys residint en Hollywood, a on compongue diversos temes de pelicules, interpretant-los en algunes d'elles i actuant personalment i en sa germana. En objecte de rellançar a l'Orquesta Municipal de Valencia, organisà una gran gira per diverses capitals nacionals i europees, sent dirigida per ell i obtenint un gran exit.
En l'any 1957, al produir-se la gran riuà de Valencia, organisa en Estats Units, junt en la seua germana i la gran cantant d'opera valenciana, ya retirada, Lucrecia Bori, un gran concert obtenint uns beneficis de 50.000 dolars, que foren otorgats als damnificats de Valencia.
El restant de la seua vida la passà en la seua mansio de Beverley Hills, en California, pero realisant diversos viages a la seua Valencia natal, i a Borriana, a on posseia una residencia entre tarongers. Falli en Els Angels (California), el 28 de juny de 1980.
La ciutat de Valencia per a unir els seus vinculs en el pianiste, donà el seu nom al Conservatori de la ciutat, a on es celebra anualment el certamen de piano “Concurs Internacional de piano Josep Iturbi”
La sala principal del Palau de la Musica porta el seu nom, i en un monolit en l'exterior del mateix estan presents les cares dels germans: Josep i Ampar Iturbi.
Imagens: lasprovincias.com, Wikipedia (Mutter, Bazzy11)
J.Morales