Josep Cano Coloma, l’alcalde que salvà a la Mare de Deu / per J.Morales

2/4/2020

            Josep Cano Coloma (Valencia 1902-1967) era advocat de professio. En les Corts de 1931 fon diputat pel Partit Republicà Radical i anteriorment havia segut regidor en Valencia, en el periodo març 1936-febrer 1937; i fon elegit alcalde de Valencia, apenes un any, com a representant d’Esquerra Republicana. En este curt periodo de temps foren quan succeiren els següents fets.

            El 21 de Juliol de 1936 una gentada, enfurida pel colp militar del 18 de Juliol, s'estava reunint en la plaça de la Mare de Deu, i diversos exaltats llançaven arengues per a que entraren a la Basilica de la Mare de Deu i la cremaren. Havia un grup de guardies civils i alguns milicians que intentaven posar orde a aquells exaltats, eren molt pocs per a parar aquell viver de gent, i es llavors quan sorgi la figura de l'alcalde Cano Coloma. Este junt al rector de l'Universitat el Dr. Peset Aleixandre i l'arquitecte Francesc Xavier Goerlich, intentaren per tots els mijos evitar que se cremara la Basilica en la Mare de Deu dins; la catedral i els Sants Joans junt a unes atres iglesies ya havien segut incendiades.

            A l'alcalde, segons el seu propi relat, li cridaren de l'Ajuntament sobre les deu del mati per a informar-li de lo que estava succeint, rapidament des de l'emissora de Radio Valencia llançà un mensage als ciutadans i els demanà que guardaren la calma, que som una ciutat mediterranea i que aquells fets eren un descredit per a tots, i molt mes si se danyava a la Mare de Deu dels Desamparats.

            A les dotze li tornaren a avisar des de l'Ajuntament que la gent estava a les portes de la basilica. Junt al Dr. Peset, al que trobà en un atre coche pel cami, aplegaren com pogueren a la plaça de la Mare de Deu i veren que de la Basilica eixia fum no molt intens, s'estaven cremant cadires. Els bombers que alli estaven no podien entrar junt a alguns membres de la guardia civil. L'orde de Cano Coloma es tallant als bombers: “tireu aigua en les manegues i a dins,” i estos junt als membres de la guardia civil buidaren la Basilica.

            “Salvem a la Mare de Deu, apaguem el foc i deixem un piquet per a que ningu entre”

            S’ha de fer constar que des de les primeres hores un grup de guardies civils a cavall comandades pel capità Uribarri, intentaven com podien que no se cremaren mes iglesies; pero eren pocs davant d’aquella colla d'exaltats. Una volta controlada la situacio ordenà al tinent Lluïs Sevilla que alçara acta de lo succeit i de les joyes de la Mare de Deu escampades per terra que havien arreplegat. Moltes de les joyes que portava la Mare de Deu havien desaparegut, inclus el chiquet havia segut espoliat junt en la ma de la Mare de Deu.

            Les joyes arreplegades es guardaren en caixes de purs i una volta arreplegades en l'acta foren donades a les sis de la vesprada al deca del Colege Notarial.

 

Estat en que quedà la Mare de Deu en 1936

            Eixa mateixa nit, per orde de l'alcalde Cano Coloma, en la discrecio que se pogue, un grup de bombers carregaren a la Mare de Deu en un camio de repartiment i la traslladaren a l'Ajuntament, a on sería ubicada en un fals mur baix del bust del rei En Jaume i entre el Llibre del Consulat del Mar i la Senyera, a on quedà amagada lo que quedà de la guerra.

            Passat un cert temps, deixat de ser alcalde i trobant-se en Barcelona fon detingut pel Servici d'Informacio Militar(SIM) de la Republica; se li acusava d'ajudar als sublevats, fon empresonat i abans de terminar la guerra civil fon lliberat.

            Esta li durà molt poc, en terminar la guerra se trobava en Valencia i al poc temps fon detingut per l'eixercit de Franco, compareixent davant d’un tribunal de guerra i esta volta baix l'acusacio de “auxili a la rebelio”. La sentencia li fon comunicada el 28 de setembre de 1939, fon condenat a vint anys de preso, la pena la compli al principi en Valencia, posteriorment fon traslladat a Andalusia i passat un temps a Guipuzcoa d'a on se fugà en 1943.

            Decidi traslladar-se en secret a la seua ciutat, Valencia, a on s'amagà com a “talp” de guerra, d'esta manera vixque set anys. Estant amagat se li jujà novament, esta volta pel TERM, “Tribunal de Repressio a la Francmaçoneria i el Comunisme”. Cano Coloma havia pertanygut a la Lliga Francmaçonica de Valencia; el juï es declarà en suspens al no estar l'acusat present.

            En 1950 es decretà una anmistia parcial, estava set anys amagat i decidi presentar-se, pero el TERM reobri el cas per francmaço i esta volta la condena fon de dotze anys i un dia, de reclusio menor, ademes de cinc anys d'inhabilitacio de la seua professio d'advocat. Passats uns mesos se li alçà parcialment la pena d'inhabilitacio i se li permete que complira l'arrest en el seu domicili.

            Josep Cano Coloma i Vicent Peset Aleixandre foren dos homens valencians, republicans, que en valentia i exponent la seua integritat fisica, donaren la cara per a salvar de l'image de la Mare de Deu dels Desamparats de ser destruida per uns exaltats. Cano Coloma fon perseguit per les dos faccions i el Dr. Peset terminà sent fusilat pels vencedors, pero esta es una atra historia.

Inauguracio de l'avinguda Mexic per l'alcalde Cano Coloma

Imagens:Remenber Valencia, lapidasrotuladorasenvalencia.blogspot.com

J.Morales