Defenent lo indefendible, ya hi ha alguns establiments hostalers espanyols que inclouen en el conte final una ‘adicio’ economica singular injustificada: la propina. La simple anotacio es forçar al client i exigir-li allo que es voluntari.

 Fins ara, la costum implicita i no reglamentada, sense cantitat especifica, era que est afegito dinerari responia a la lliure voluntat del consumidor, tenint en conte diversos factors com la calitat del producte, l’atencio prestada, la rapidea del servici, la simpatia personal, els extres... elements que cadascu valorava i administrava conforme li pareixia.

 Esta rara ‘moda’ prove d’America del nort (Estats Units i Mexic) a on es obligatori abonar un suplement (entre el 10% i el 25% del total). I ya sabem que lo que es fa en el centre del mon pronte o tart aplega a la periferia, com quan la Comunitat de Madrit recomanava, en campanya institucional, donar-ne per a que els cambrers pogueren pagar “esos pequeños sueños” als fills (classes d’angles, activitats extraescolars, regals...) (El País, 16-12-2022).

 Per sort, en el nostre entorn proxim i en la majoria del planeta es inusual. Llamentablement hi ha llocs a on es casi imprescindible fer este dispendi perque el servici està exclos, el personal que nos aten viu d’ahi. M’ocorregue fa prou anys en u dels viages, en Miammar, el conductor del microbus que nos transportava cobrava de la propina final. Quan tornarem a Espanya ferem una queixa formal a l’empresa organisadora, era molt coneguda, ya que consideravem que era injust i indigne.

 Al remat, si es consolida el ‘vici’ i com sabem de la picaresca empresarial, el salari es retallarà i es completarà en una aportacio variable i de dificil control, perque eixos diners son ‘negres’ i no tributen. L’empresari reduirà la cotisacio a la Seguritat Social i a la llarga perjudicarà al treballador perque la jubilacio es vorà minvada

 Ya hi ha hagut algunes sentencies referides a que les propines no son substitut o complement del jornal i ademes corresponen a tot el personal (podria donar-se el cas que els cuiners o cuineres passaren la ma per la paret).

 El sentit de la propina no es pagar l’atencio correcta o el servici adequat, sino correspondre per la nostra part a un plus personal o de l’establiment i es opcional agrair-ho economicament o no. Ho dic des del punt de vista que en la meua professio, com en casi totes, no es costum i no he esperat mai esta compensacio.

Imagens: elpais.com, iesmiguelservet.es.