I com el nom es similar , ve be recordar el de fa vora cinquanta anys i els problemes que tingue. Fon l’intent mes serio d’estendre l’idea dels Països Catalans en democracia.

El primer Congrés de Cultura Catalana 1976-1977

Nomes aportare quatre cites. El que fon secretari general del Partit Comunista del País Valencià Antonio Palomares digue: “El concepte de Països Catalans, la catalanitat dels valencians, jo crec que objectivament no existeix, no s’accepta […] hi ha una no acceptació del concepte Països Catalans” (Palomares 1978: 110). Tambe donà alguna rao del rebuig i ocultacio dels actes: “voldria recordar allò que jo anomenaria la negativa experiència del Congrés de Cultura Catalana. Per pretendre associar-lo íntimament al concepte de cultura catalana, els seus organitzadors al País Valencià van haver de celebrar-lo clandestinament. I no per la supervivència de la dictadura, sinó perquè hi ha un cert nivell de llenguatge, d’acceptació o de rebuig de conceptes, segons les paraules que s’utilitzin” (Palomares 1978: 110).

En una atra ocasio posterior explicà l’expansionisme catala: “La burguesía catalana sueña desde el siglo XIX con crear un gran Estado catalán que recoja la industria y agricultura valencianas, el turismo mallorquín y la industria y cultura catalanas, lo que daría lugar a una de las grandes potencias europeas en pocos años [...] los intereses de la burguesía catalana no son los míos, ni los de trabajadores mallorquines, valencianos o catalanes” (Las Provincias 9-4-2006: 15).

La mala experiencia no nomes es produi aci, en el Regne de Valencia, sino tambe en el Rossello: “[la celebracio del congrés] que ha constituït segurament un moment positiu per al conjunt de la catalanitat, va servir ací [en el Rossello] més aviat d’element divisor de les forces d’índole i de característiques diverses que havien representat el catalanisme rossellonès, sense aconseguir de crear una nova dinàmica i sense ampliar les bases populars (propòsit explícit del Congrés)” (Verdaguer 1978: 113).

La pregunta

¿Per qué creuen que el pancatalanisme juga com vol el partit identitari-idiomatic? Perque en front no te contrincant (uns no poden obrir massa la boca per si el cap –el president ‘provisional’ del PP Alberto Núñez– necessita algun dia proxim a Junts per ad algun negoci, i els atres perque nomes els interessa la ‘qüestio valenciana’ de resma i per a traure uns vots, no s’ho creuen).

I prou, perque aço es com parlar-li a la paret.

PALOMARES, Antonio (1978), «Sobre el País Valencià», en Nous Horitzons, nums. 47-48, Barcelona, PSUC, pp. 105-112.

VERDEGUER, Pere (1978), «Una conjuntura cultural i política que s’encamina cap a una maduresa catalana», en Nous Horitzons, nums. 47-48, Barcelona, PSUC, pp. 113-121.

Per a saber mes, com que el catalanisme no me publicitarà i el ‘valencianisme oficial’ tampoc, els interessats trobaran en el següent llibre ampla documentacio i contraargumentacio.

FONTELLES, Antoni (2022), Els Països Catalans: entre l’entelequia i la materialisacio, Valencia, Institut d’Estudis Valencians.

Imagens: ACNV, google.es.