Imposts, servicis i solidaritat (i II) / Antoni Fontelles

20/2/2019

            Els que defenem la necessitat dels imposts (i a mi m’han retengut durant casi tota ma vida professional mes d’una quinta part del jornal... i no me queixe), estem practicant la solidaritat activa intergeneracional en els majors que ya no gogen de la bona salut anterior, i grupal en aquells que sent jovens tenen patologies cares que de ninguna de les formes podrien costejar, si no fora un servici de tots i per a tots. 

            Lo inaudit es que molta d’esta gent –egoistes– que es beneficia de l’atencio publica (per sort, yo nomes l’he necessitada per a una malaltia cronica ‘barata’ i per a un parell d’ocasions en que he segut molt ben tractat), es queixa permanentment dels imposts, sense caure en el conte de que si l’hagueren d’operar del cor, per eixemple, i ho haguera de sufragar, provablement hauria d’hipotecar la casa (si pot). Ve al pel u dels centenars de casos que hi ha: el jove de Toris que te superobessitat –ha perdut 100 kg, pero en pesava 385–; un mege s’ha oferit a operar-lo de bades, pero l’estança en l’hospital costa 5000 euros cada tres dies ¿entenen lo del jubilat d’Alcorcón? (Levante-EMV, 5-12-18). 

            En esta mateixa ideologia neolliberal estan el FMI i l’OCDE que cada volta que obrin la boca es per a reclamar reformes estructurals (desregulacio laboral), que baixen els imposts (major insolidaritat) i que es favorixquen els plans privats de jubilacio (dels bancs) perque en no se quànts decenis les pensions seran insoportables (segons les seues previsions ya haurien d’haver quebrat els sistemes estatals, perque ho venen vaticinant des de 1980)... pero clar, es que tant u com l’atra son portaveus d’interessos economics i comercials de grans empreses i ho revisten de ‘expertea’ i de ‘ciencia’. 

            I per ultim, la gran falacia: la banca es queixa d’haver de carregar en la formalisacio notarial de l’hipoteca, els transportistes es queixen d’haver d’abonar peage per utilisar les autovies, els empresaris es queixen de pagar molt d’iva, les petroleres es queixen dels alts preus dels combustibles per les taxes que tenen... senyors, que al remat estos gravamens indirectes els ingressen els empresaris o les companyies, pero els abonem cada u dels ciutadans, cada u dels consumidors, perque els repercutixen en el producte final. En un agravant i es que paga igual l’iva del 4 % de la barra de pa el que cobra mil euros al mes que qui en percep sismil... i no es lo mateix, per aço s’ha de fer un poc de justicia redistributiva en la declaracio de la renda, perque si no l’injusticia sería incommensurable per als mes pobres. 

            Al remat de la correguda hi ha una correlacio directa entre un major esforç contributiu de la societat –obviament han de ser tots i en relacio a les seues possibilitats– i una major quantitat de prestacions de l’administracio –estatal, autonomica o local–. Nomes des de posicions egoistes i antipatiques (ideologies, per a ser mes exactes) es pot demanar la supressio casi absoluta dels imposts en la falacia de que aixina tenim mes llibertat i mes diners per a gastar... Esta solidaritat –llogica a totes les llums– es irrellevant per al ric, ell te tots els servicis de forma privada i pagar per a que el jubilat d’Alcorcón tinga mege en son poble i l’atenga li representa una carrega insofrible i injusta. 

            Passa en l’atencio sanitaria, en l’educacio, en la seguritat, en les infraestructures... en tot allo que siga susceptible de ser usat comunament i de lo qual tots nos podem beneficiar... provablement no siga hui, pero igual fon ahir, sera demà o sera ma filla. 

            Una atra qüestio es que hem d’exigir, i estar vigilants, per a que els diners que entreguem siguen correctament utilisats, distribuits i atenguen les necessitats de la poblacio, especialment dels que menys poden: es tant de sentit comu... 

 

P. d. 1 ¿Quànt nos costà als ciutadans la seguritat del partit entre el Boca i el River i quína ha segut la contribucio dels beneficiats? 

P. d. 2 ¿El ‘miniestat’ que pretenen els neolliberals defensors de la reduccio-supressio d’imposts es el que hauria acodit i sufragat el rescat del chiquet de Malaga? Hipocresia.

 

             Image: imposts, novatribuna.es

 

                                                                                 Antoni Fontelles