La sociollingüistica dona sorpreses algunes voltes. N’ha botat una en l’ultima enquesta sobre l’us del valencià de la Conselleria d’Educació (correspon a 2021 encara que els resultats es publicaren a finals de 2022). En resum, l’investigacio diu que l’idioma valencià es coneix mes pero s’usa menys.

      Segons les dades i respecte a l’anterior de 2015, han aumentat els que saben escriure la llengua (+6%, un 40.8%), els que poden llegir-la (+5%, un 57.2%) i els que l’entenen (+3%, un 75.8%). Les sifres es mantenen per a l’habilitat oral (50%, parlen be o molt be) i puja el coneiximent en les zones castellanoparlants, especialment per l’efecte del sistema educatiu. Podem afirmar que els valencians, originaris o forasters, han millorat la competencia instrumental, les capacitats actives i passives. 

      I ara be la contrapartida. Es dona la paradoxa que parlar-la en casa i en amics ha baixat significativament (-8%, de 2015 a 2021). Es molta gent. 

      Les causes son complexes. Poden hi haure problemes en la penalisacio publica en alguns ambits administratius (hi ha denuncies en sanitat o en les forces de seguritat), pero no explica el retroces mencionat. I no concorden tampoc les sifres en l’exit multitudinari que tenen bandes i grups que usen ‘la nostra llengua’ en la seua musica. I tampoc quadra en que un 82% dels preguntats opina que el valencià s’hauria d’usar igual o mes que ara.

      Es dificil averiguar per qué pert usuaris l’ambit mes intim, el familiar i l’amical. Es una intuicio, pero ha d’estar relacionat en l’actitut. ¿Es una conducta patent derivada de la latent inseguritat llingüistica (viva encara) implantada durant decenis en el sistema docent valencià?. Ho dic perque el retroces es dona en el mon mes emotiu (casa i amics), el mes perjudicat per l’infravaloracio oficial de la parla habitual dels natius (als no natius els te igual). Es tambe el mes afectat per les diferencies de model, el coloquial o informal i el mes formal (i a voltes mes extravagant) de l’educacio. Es la separacio (diglossia) que hi ha entre el model ‘casola’ en implicacions emocionals clares (se sent com a propi) i la desvinculacio que produix el model ensenyat (se sent com alié). Me fa l’impressio que l’inseguritat instalada interve dificultant l’us intrafamilar (per desacoplament generacional) i entre amics (per por a ‘parlar mal’ o al qué pensaran els atres). 

      Ara ya no mos tenen als ‘anticatalanistes’ ni a la ‘Batalla de Valencia’ com a excusa. Porten 40 anys controlant l’educacio (en el PP, en el PSOE i en Compromís). Quan estava Unio Valenciana els defensors de l’us de la llengua valenciana tenien un aliat, pero era l’enemic a aniquilar. Ara tenen al PP (que li importa una fava) i a Vox (que li importa dos faves). 

      A mi me dol esta situacio, pero yo he complit i complixc, en exces, en la meua part aliquota de promocio i us, intern i extern, encara que siga dissident normatiu.

      Imagens: facebook, aperells/facebook.