Segons uns estudis recents efectuats per la Cambra de Comerç de Valencia les exportacions han creixcut en l'ultima decada, al passar de 15 mil a 23 mil millons les seues facturacions.

La crisis economica, la caiguda del consum i la poca demanda interna han obligat a moltes empreses valencianes a buscar negoci en l'exterior per a tractar de mantindre les seues sifres de negoci i garantisar la seua supervivencia. Des de l'inici de la crisis en 2008, el numero d'empreses que venen en l'exterior s'ha disparat i ha passat d'uns 15.000 a 23.000 millons d'euros, un 53% mes en cinc anys, segons les senyes difoses d'una forma triumfant pel conseller d'Economia, Maxim Buch. Lo que no diu el propi conseller es que eixe comportament es deu a la manca de politiques que espenten l'economia valenciana, puix des de fa mes de mig any el PP està immers en plena campanya electoral, i des de fa mes temps en una guerra contra els tribunals per a silenciar tots els casos de corrupcio.

Segons els calculs de la Conselleria d'Economia, el volum de vendes dels productes valencians superarà per primera volta els 25.000 millons d'euros durant l'eixercici de 2014. En els deu primers mesos, les exportacions de nostre territori han superat els 20.000 millons d'euros, lo que supon un increment del 5'8% respecte al mateix periodo de 2013, segons senyes difoses pel servici d'estudis de la Cambra de Comerç de Valencia.

Comparativament, les exportacions estatals han creixcut a soles un 2'1% en el mateix periodo, menys de la mitat de lo que han creixcut les valencianes. Per al president de la Cambra, Josep Vicent Morata, «es tracta d'una senya positiva que te a vore en l'increment del numero d'empreses valencianes que venen els seus productes en l'exterior. Junt en els sectors exportadors mes potents, com els vehiculs, s'obrin pas uns atres en enorme creiximent de vendes en l'exterior, com son productes quimics, calcer, electrodomestics i manufactures de ferro i acer».

Encara que s'ha incrementat l'exportacio, la taxa de creiximent valencià entre giner i octubre es inferior en un 13% del registrat en el mateix periodo de 2013. Esta moderacio s'explica en part per la ralentisacio del creiximent de les principals economies de la zona euro en 2014 (mercat al que se destina el 45% de les exportacions valencianes) ha afectat negativament a la demanda de productes valencians cap ad eixos mercats. Aixina ha quedat patent en el cas del sector de l'automovil. La factoria de FORD en Almussafes ha registrat mesos en caiguda de vendes respecte a l'eixercici anterior.

El sector que mes ha patit enguany ha segut l'agroalimentari. La campanya citricola ha segut especialment roïna per raons meteorologiques, pero s'ha vist afectada ademes en el segon semestre de l'any pel vet rus als productes europeus derivat de les sancions que l'Unio ha impost a Russia degut a la seua intervencio en el conflicte d'Ucrania.

La menor demanda exterior respecte a 2013 s'explica tambe per la notable caiguda del preu del petroleu des del mes de juny, que ha supost una caiguda dels ingressos dels països productors: Russia, Algeria, Mexic, que s'ha traduït en un retroces de les vendes de productes valencians en estos països.

En Russia, les mides de prohibicio d'aliments europeus i la caiguda del rublo han provocat un sensible retroces de les importacions.

Per ultim, el menor creiximent economic d'alguns països emergents com China, Brasil o Argentina, tambe s'ha traduït en una menor demanda exterior. Per a la Cambra de Comerç, el retroces en les vendes podria compensar-se en els proxims mesos de produir-se una recuperacio de les economies europees, espentades per la caiguda del preu del petroleu i la depreciacio del dolar, lo que favorirà les exportacions a dits mercats. Donat que no s'espera una apreciacio notable de l'euro, l'estudi preveu que les exportacions als mercats del dolar seguixquen mostrant un major dinamisme.

Des d'Accio Nacionalista Valenciana optem per una politica activa de recuperacio de l'economia i no per una politica passiva en la qual son les propies empreses les que han de posar en marcha una politica de supervivencia. Les llinies politiques a aplicar en este cas, d'acort en el nostre programa politic, serien:

14. Activar i proyectar l’economia junt a la societat valenciana i no d’esquenes ad ella. Detindre les politiques de retallades dels servicis publics per la seua ineficacia, puix no han reduit el deficit, i per haver agudisat mes encara la recessio economica, especialment, en el nostre territori. Impulsar l’economia incrementant l’iniciativa i inversio publica, de manera responsable, eficaç i equanim. Incentivar nous proyectes empresarials a nivell municipal i comarcal, orientats a la participacio de les chicotetes i mijanes empreses, protegint d’esta manera el seu manteniment i desenroll. Congelar i, en la mida de lo possible, disminuir els preus dels carburants per a reactivar l’industria i el comerç.

15. Fomentar el creiximent i desenroll economic, especialment municipal. Establir iniciatives en cada zona que contribuixquen a la creacio de proyectes reals, i s’arrepleguen en informes a on s’hagen analisat, expost i determinat les distintes capacitats, oportunitats i potencials des d’una perspectiva economica, empresarial i industrial dels municipis, en la clara intencio de plantejar solucions en el menor determini possible, per a impulsar, dinamisar, fomentar i potenciar eixos proyectes que revitalisen el teixit productiu i empresarial de cada municipi o comarca, que servixquen, al mateix temps, per a combatre la desocupacio.

19. Dinamisar l’investigacio, ciencia i innovacio (I+D+i), com la millor manera d’inversio publica destinada a potenciar el futur industrial i tecnologic del Regne de Valencia. Depositar la confiança en els investigadors valencians es sempre garantia d’exit, com han demostrat en el nostre territori i a nivell internacional. Son les energies renovables, com la solar, les que han de ser impulsades i desenrollades en l’objectiu de, per una banda, reduir al minim la nostra dependencia energetica i, per una atra, protegir el nostre mig ambient front a proyectes energetics, com els pretrolifers, que situen en un alt risc a l’ecosistema maritim valencià.

20. Eliminar les barreres administratives per a la creacio d’empreses aumentant, d’eixa manera, l’eficencia en la gestio. Creacio d’una Oficina de Gestio Unica, destinada a centralisar tota l’informacio, assessorament i tramits que necessite qualsevol persona, tant fisica com juridica. Transformar instalacions publiques, sense cap o de minima utilisacio, per a la creacio de vivers d’empreses. Facilitar l’emplaçament en un lloc fisic de noves empreses reduint al maxim les traves administratives i tributaries, aixina com facilitar-les la contractacio de llinees telefoniques i d’internet, establint acorts en les companyies suministradores. Al mateix temps, defendre i propondre al govern de l’Estat: una nova regulacio del pagament de la quota d’autonom, adaptant-la als ingressos reals i no a les estimacions; que no s’haja d’abonar el IVA fins que no se cobre; l’excencio fiscal per als ingressos obtinguts a través de premis i reconeiximents a l’innovacio i investigacio.

21. Defendre i promoure el teixit industrial valencià front a la competencia desigual d’uns atres mercats que utilisen ma d’obra mes barata, factors de produccio de baixa calitat i que estan somesos a minims controls. Des de les institucions publiques valencianes, s’ha de donar ajuda i cobertura a les exportacions de les nostres empreses, front a l’inoperancia i abando dels governs de Madrit i Brusseles. L’Administracio valenciana s’ha de transformar en la millor promotora i agencia d’exportacio que puga tindre l’industria valenciana, i utilisar organismes publics per a dinamisar eixa labor de manera efectiva i no per a convertir-los en instruments malbaratadors de fondos publics, com ha segut fins a l’actual moment.

23. Representar en fermea, davant de l’Estat espanyol i l’Unio Europea, els interessos de l’agricultura i peixca valenciana, rebujant qualsevol acort o convenis europeus que els perjudiquen o discriminen. Fomentar la creacio de cooperatives agricoles i de peixca a nivell municipal i comarcal, recolzades per l’Administracio publica valenciana, per a que els llauradors i peixcadors puguen obtindre mes beneficis sense intermediaris i siguen mes competitius en uns atres mercats. Igualment impulsar el registre de Denominacions d’Orige per als productes valencians de cada zona que encara no ho son, puix d’esta manera li donaran mes prestigi i major rendiment comercial.