En l'acte convocat pel GAV (Grup d'Accio Valencianista) i secundat per ACNV (Accio Nacionalista Valenciana) Miquel Ramón Martí feu una crida a l'unitat del valencianisme politic, en llinea en la defensa que està fent ACNV de fer una unica plataforma electoral, tot baix un nom comu.

            Com tots els anys el GAV organisà un acte d'homenage als Maulets, en commemoracio de la batalla d'Almansa, fita en la que els valencians perguerem els nostres Furs, i passarem de ser un poble conscienciat i compromes en les nostres llibertats a ser considerats meninfots i un poble que se deixa doblegar a la voluntat dels que manen.

            Aixina i tot, en la segona republica els milicians valencians tambe lluitaren per les llibertats nacionals del poble valencià, acodint al camp de batalla darrere de la nostra Real Senyera. Llavors ningu s'esglayava al vore els cartells cridant a secundar a les milicies confeccionats en estrelades, i tal cosa mai supongue la substitucio de la Real Senyera com a ensenya dels valencians. Les dos convixqueren en el temps, cadascuna complint les seues funcions.

Dirigents de ACNV acompanyaren al GAV en l'acte d'homenage als Maulets

            Va ser passada la guerra i com a conseqüencia de la doctrina franquista quan l'estrelada valenciana caigue en desgracia, per ser simbol dels republicans, i tambe la Real Senyera la qual, ademes de ser capturada i mostrada com a boti de guerra en el desfile de "la victoria", tractaren de relegar-la i substituir-la per les quatre barres.

            Els colpistes, agraits als catalans per la seua traïcio a la republica, al passar-se al bando insurgent, potenciaren el pancatalanisme en terres valencianes. Foren els falangistes els qui tragueren, per primera volta, a passejar el fals peno de la conquista en substitucio de la Real Senyera un 9 d'octubre passada la guerra.

            Inexplicablement, i subvencionats per la dreta catalana, l'esquerra valenciana de la postguerra i l'incipient democracia abraçà les politiques franquistes d'apologia del pancatalanisme...

            El poble valencià feu un heroic treball de resistencia i lluita per a impedir l'imposicio de les quatre barres com a senyera dels valencians. Llastima que una volta conseguit aço, baixaren els braços, entregant-se al PP i deixant en les seues mans la recuperacio de la llengua valenciana. Estos es quedaren en el nom i permeteren que buidaren de contengut a l'idioma parlat majoritariament en la nacio valenciana. Oficialisaren el catala com a llengua dels valencians baix la premissa de que li digueren "valencià" a canvi dels vots de CIU per a investir a Aznar com a president de l'estat.

            Trampa en la que moltissims valencians, analfabets, atenent al "nom" de la llengua que s'ensenya en els coleges, caigueren. ¡Arribant, inclus,a creure que era correcte lo que els ensenyaven als seus fills!

            Ara alguns continuem en la lluita mentrimentres que uns atres busquen camins de confluencia per a convergir en la normativa oficial, la catalana normativa de la AVLl.

            ¡Valencians i valencianes ¿a ón vos situeu?! ¡Vingau a lluitar en nosatres!

            ¡Vixca Valencia, lliure!

ACNV

            Imagens: ACNV / J. Masia