Francesc de Vinatea: vaporisat (I) / J. Masia

2/11/2022

En 1984, George Orwell feu referencia a la vaporisacio que consistia en fer desapareixer a un dissident. Si no es recorda o s’ignora no existix, es tractava d’un oblit organisat, una forçada amnesia colectiva.

 L’Ajuntament de Valencia llevarà a Francesc de Vinatea de la plaça del cap i casal. El seudoargument aduit pel consistori es que es una figura poc coneguda. Si utilisarem el mateix motiu, moltes de les que n’hi ha en Valencia anirien al fem. Recorde que el jurat Vinatea s’enfrontà valentment al rei per a mantindre l’unitat del Regne de Valencia, assunt pel qual crec que es guanyà, de sobra, l’estatua. Si l’excusa haguera segut una atra, com l’assessinat de la seua dona per infidelitat −era costum en l’epoca− podriem parlar. Si haguera segut aço ultim, exigiria el mateix tractament, la revisio de totes i cadascunes de les estatues i podria resultar que si escorcollem, no en quede cap en peu. O tots o ningu.

 Fa molts anys que el sistema educatiu espanyolisa a tots els chiquets siguen catalans o valencians. Ademes, l’espanyolisme cedix el control sobre la llengua propia, perque no els interessa gens ni miqueta, al pancatalanisme que impon la seua visio; un cas mes del pancaespanyolisme estructural que patim.

 Aixina les dos identitas alienes −castellanisme/espanyolisme i pancatalanisme− es dediquen a adoctrinar als nostres chiquets i chiquetes que saben segur quí era el Cit, Joan Fuster i poc mes alla de Jaume I. La gran exclosa es l’identitat valenciana, noms com Rossent Gumiel, Rafel Trullenque o Josep Maria Bayarri son eliminats del curriculum educatiu i els que apareixen son tergiversats com Nicolau Primitiu. No s’apela a l’orgull de la real Senyera, que no es doblega davant de ningun mortal, ni tampoc s’ensenya que rep honors de cap d’estat, tampoc es comenten les guerres contra Castella o Catalunya. No interessa a uns ni a uns atres tindre una identitat valenciana empoderada, critica i lliure, que descobrixca l’ingenieria social darrere del canvi cultural en l’uniformitat del nort o de l’oest. Ya saben que l’ull s’acaba enamorant de les lleganyes.

 Lo pijor es que la dimissio nacional provoca l’autoodi cap a una identitat menyspreada, alterada, inconclosa o dessubstanciada. Els valencians no som res per nosatres mateixa, ho som quan formem part de l’Espanya-Madrit-castellana o els Països Catalans, pero a mi me sobra en ser valencià.

J. Masia

Imagens:twiter, culturavalenciana.es.