Els diners ni estan ni se'ls espera. Ho ha tornat a deixar clar el ministre Cristóbal Montoro. Ho ha fet en l'estil que li caracterisa: sense vaselina ni anestesia, a pel. Oblideu-vos d'un nou sistema de finançacio per a les autonomies en lo que queda de llegislatura perque no, perque ara no toca. "Perque ni hi ha diners per a reformar-ho -aduix- ni es moment de generar nous agravis entre comunitats autonomes".

¡Claaaar! ¿Per a qué generar "nous agravis" si ya en tenim un cabaç d'antics? En lo Regne de Valencia sabem molt de discriminacio. La portem patint des de fa lustres.

El sentit comu -ya se, parec Rajoy aludint a l'assunt- invita a pensar que les cases s'escomencen pels fonaments i no pel teulat. Per tant, si admitim que hi ha vells agravis que no conve ampliar, dispongam lo necessari per a superar-los i, des de la nivellacio, plantegem una nova manera de fer les coses. En este cas, de fer un repartiment raonable equitatiu entre totes les comunitats autonomes. Pareix sensat, ¿veritat?. Puix no. No hi ha manera de que en Madrit ho entenguen. No se si es estupidea o desgana. A lo pijor, la suma de abdos.

Citava fa unes semanes l'articuliste Miguel Ángel Mellado en les seues habituals Preguntes dels dumenges en El Mundo, una afortunada sentencia de León Tolstoi en Ana Karenina: "No hi ha condicions en la vida a les que no pogam acostumar-nos si les veus acceptades pels qui te rodegen". Aço està passant aci i ara. Eixe PP valencià (PPCV) llevantisc que, lliderat per Alberto Fabra, venía fent d'un nou model de finançacio la seua principal senyera reivindicativa, ha fet mutis pel foro. Els estudis i informes encarregats i firmats per insignes economistes que diagnosticaven l'infrafinançacio valenciana i reclamaven un millor repartiment dels fons estatals entre les autonomies han passat a dormir el somi dels justs. L'assunt d'un nou model de finançacio ha desaparegut de l'agenda politica. Per no enrecordar-nos, ya ni aludim a que s'acaba el mes de novembre i el ministre Montoro seguix sense fer un lloc en la seua agenda per a entrevistar-se en la cupula empresarial valenciana. Els recorde que dita cita devia d'haver-se produït en el passat mes de juliol... almenys ad aixo es va comprometre publicament el president del Consell. Nos pareix normal. Trobem acceptable que un ministre del Regne de Espanya ignore a un president autonomic i incomplixca en la seua obligacio d'atendre a dirigents empresarials d'una Comunitat. De "esta Comunitat", perque sí s'entrevista en patrons catalans o andalusos, sense anar mes llunt. Aixina que sí, te rao Tolstoi al voltant de lo facil que es acceptar lo que a totes llums es inacceptable.

No se qui va trastejant en la cuina del PPCV per a guisar un programa electoral que dins de cinc mesos els permeta remontar unes enquestes que pinten bastos per ad este partit. Si se pensen que hi ha prou en traure la defensa a ultrança de les senyes d'identitat valencianes, ho tenen clar. Es que no han entes res de lo que està passant al seu voltant.

Diuen que Maria Antonieta escoltava des del Palau de Versalles cridar al "populacho", entrenant-se per a la Revolucio que mes tart arribaria. Preguntà que a qué obedia l'avalot, i algu li contestà: "Criden perque no tenen pa per a menjar", a lo que la reina consorte de Francia respongue "¿I per qué no mengen pastiços?". En un par. En honor a la veritat, Stefan Zweig, autor d'una biografia de la soberana, adjudica esta frase a una tia de la nomenada. Per al cas,dona lo mateix.

Cada volta que escolte a Montoro en la seua superbia per bandera, pense en esta anecdota de l'historia. I sí, li veig en el paper. Ya siga com Maria Antonieta o com sa tia.

Articul tret del diari El Mundo d'Amparo Tórtola

http://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2014/11/27/5476e392268e3e497f8b456b.html