Me sent avergonyit i indignat de vore l’indigencia cultural que predomina entre aquells que s’autonomenen valencianistes. 

            Per una banda estan aquells que directament son pancatalanistes declarats, que venen a dir-nos cóm s’ha d’escriure eixa llengua que ells afirmen que no existix. 

            Son aquells que quan els dones arguments llingüistics te contesten que s’ha d’escriure com ells per raons historiques i quan les utilises per a defendre, per eixemple el nom d’Alcoy, aporten seudorraonaments llingüistics, per a no respectar el nom tradicional… 

            ¿Per qué dic seudorraonaments i des de quàn les raons historiques no son valides? Home, argüir-les per a posar tildes, les quals son d'aparicio tardia es clarament una estrategia de la mentira com es la deformacio, i negar el pes de la tradicio i la documentacio a l’hora de determinar quín es el nom que correspon a una poblacio determinada, en definitiva, utilisar criteris espuris sobre els mes raonables, es una manipulacio, producte d’una falacia coneguda com a l’oblit d'alternatives. 

            Si els apretes un poquiu ixen en les habituals afirmacions de “tots els filolecs” o “tots els llingüistes” defenen l’unitat de la llengua.  En este cas fan us de l'argumentum ad verecundiam. 

            Un atre nom pel qual es coneix l'argument d'autoritat es magister dixit, utilisat per a tancar la boca als discrepants, els quals “no tenen opcio a opinar per no ser experts en la materia”, encara que en poc que t’esforces deixes al descobert que qui està desacreditant-te per no ser expert, dista molt de gojar d’eixa condicio i tirant d’uns pocs fils els deixes en bajoqueta. 

            Els trenques en facilitat el discurs en citar tres, quatre o cinc filolecs que defenen obertament l’independencia de la llengua valenciana… en u es prou, perque “tots” implica l’absencia de cap discrepant i una volta demostres que l’afirmacio es falsa tota l’argumentacio cau pel seu propi pes. 

            Si ademes tires de memoria o en el seu defecte d’archiu o d’hemeroteca, els pots recordar l’ocorregut en el XVI Congres Internacional de Llingüistica i Filologia Romaniques, celebrat en Palma de Mallorca, del 7 al 12 d’abril de 1980, patrocinat per “la Société de Linguistique Romane”, i organisat per “la Catedra Ramon Llull”, de l’Universitat de Barcelona i “l’Estudi General Lul.lià” de Palma. 

            En dit congrés 723 dels assistents es negaren a firmar el manifest que els fon presentat en favor de l’unitat de la llengua, nomes 36 n'accediren a signar, la veritat es que son una molt reduida proporcio front a 723 que no l'avalaren. Ningu dels dos complix en la condicio de “tots” pero sense dubte, contundentment, el numero de romanistes que discrepa de l’unitat de la llengua es major al d’aquells que la defen. No obstant, els pancatalanistes continuen afirmant la falacia de que “tots” els romanistes defenen l’unitat de la llengua… clar, tambe defenen que ells fundaren l’imperi romà… en acabant diuen que lo nostre no es “cientific”, sera perque no estem adscrits a la seua “nova historia”, “nova ciencia”, nous conceptes que conten en l’unanimitat i aquiescencia dels cientifics i historiadors de “tota Narnia”. 

https://laverdadofende.blog/2015/07/26/acta-del-xvi-congreso-internacional-de-linguistica-y-filologia-romanas-rechazan-la-unidad-linguistica-cat/ 

            Quan has desmontat tota la seua escassa i debil argumentacio, el seu caracter dogmatic els fa mantindre’s beligerants, canviant arguments per insults al buscar un argumentum ad hominem, per a descalificar-nos a nivell personal i evitar aportar raons. 

            Baix esta llogica, sense coneixer quàn correspon accentuar graficament i quàn no en base a la nostra gramatica i normes ortografiques detecten una paraula que en una ocasio ha segut accentuada i en una atra no. Pot correspondre a dos pronunciacions diferents d’una mateixa paraula, pero, anem a supondre que es tracta d’una errata. 

            En tota “naturalitat” te fan el seudorraonament, “com has fet una falta, no posant una tilde, no respectes la normativa que defens, per tant la normativa no es seria”. Aço sería una falacia non sequitur, no es seguix. De les premises no es deriva llogicament la conclusio que es preten. El cometre un erro ortografic no implica una manca de respecte per l’ortografia que seguixes, mes encara si es tracta d’un fil informal en les rets socials, a on la prontitut de resposta prima, i es facil incorrer en erros quan estàs mes pendent de lo que dius que d’una atra cosa. No debades Fontelles reclamava la caritat llingüistica en un articul recent.

            Ademes, este fet no li posa ni li lleva serietat a les normes perque el grau de coneiximent de l’usuari d’una ortografia no incidix en la validea o no de les normes que la componen. 

            Per ultim, afirmar que una errata en un escrit pot correspondre a una qüestio mecanografica, despiste, desconeiximent de la norma, aplicacio desencertada de l’ortografia o simplement a una equivoca interpretacio llingüistica per part de qui considera que està mal escrit. I per supost, ninguna d’estes qüestions permeten calificar de poc valida la normativa utilisada ni molt manco posar en dubte la seua serietat. 

             Image: la falacias logicas, unifeed.club          

Miquel Real