Fa lleig… / Antoni Fontelles

14/2/2018

Moltes voltes no nos parem a pensar, pero hi ha situacions, actuacions, declaracions, fets de la vida diaria que nos criden l’atencio per lo desficaciades o destarifades que son. No els trobem massa sentit atenent al nostre sentit comu, a cóm nos comportem nosatres, i aço es lo que fa botar l’alarma.

          Quatre dies durà la polemica dels jornals per a l’equip de govern de l’Ajuntament de Valencia. Fa lleig que l’alcalde Joan Ribó i el seu equip aprovaren un reglament que els garantisava durant dos anys la percepcio salarial, una vegada que hagueren deixat els carrecs, com a compensacio per la llei d’incompatibilitats (Levante-EMV, 1-2-18). A l’endema de la publicacio (Levante-EMV, 2-2-18) ya s’anunciava una alegacio per a modificar lo que podia ser ‘malinterpretat’ ¿malinterpretat?. I a l’atre es desmarcaven de la proposta PSOE i València en Comú (Levante-EMV 3-2-18). I la carcassa vindria un poc mes tart (Levante-EMV, 6-2-18), quan Ribó cedia a les pressions i anunciava la retirada d’eixe punt del nou reglament del ple. No estic en contra de que cobren bons jornals, pero no accepte privilegis que no tenen uns atres mortals. ¿No era suficient cobrar una desocupacio durant els dos anys com qualsevol treballador?

          Fa lleig tambe que conforme està el panorama i sabent l’orige de la nova ‘À punt’ el president de la corporacio, Enrique Soriano, plantejara un increment salarial de la nova directora general Empar Marco, dels 58.700 als 62.000 euros anuals. ¿No estan be els 4.800 mensuals mes gasts de representacio? No es justificable que uns atres cobren anualment quantitats desorbitades: Arago TV 111.000, TV3 108.000, Castella-La Mancha 105.000, TeleMadrid 97.000, Canal Sur 80.000, ETB 79.000, Asturies 68.000, TVG 67.000 i IB3 53.000 (Levante-EMV, 9-2-18). Lo dit: desorbitats salaris i alguns partits haurien d’explicar alguna coseta.

Fa lleig que el president del govern espanyol Mariano Rajoy demane als ciutadans que siguen previsors i que aforren per a complementar les pensions o per a l’educacio dels fills (El Mundo, 9-2-18). Home, en els jornals que cobra una gran part dels treballadors i treballadores dificilment es pot aforrar. Ademes, ¿no te desconten de la nomina per a diverses contingencies i per a l’educacio tambe?, ¿no es obligacio de l’estat garantisar la jubilacio, la sanitat i l’educacio?, ¿estem davant d’una publicitat d’un negoci com els plans de pensions?

Fa lleig que la presidenta de la Comissio de Seguiment del Pacte de Toledo i diputada del PP Celia Villalobos diga que “hay ya un número importante de pensionistas que está más tiempo en pasivo […] que en activo, trabajando” (Los Desayunos de TVE, 16-1-18). ¡Puix que es muiguen!. I en la mateixa entrevista defengue que ella podria estar ocupada fins als 80 anys i propongue que s’allargara l’edat laboral. Lo dels 80 anys els ho pot dir als mariners, als miners, als obrers, als cirugians, als juges, als llauradors, als… ¡Clar! Ella parla perque dorm en el Congres o perque quan el presidix jugava al ‘candy crush’… ¡I li paguen per ‘treballar’ i per dir estes bufonades!

I tambe fa molt, pero que molt lleig, ¡es indignant! que una part de la delegacio d’Oxfam en Haiti es dedicara a fer orgies en acabant del sisme de 2010. Segons informava The Times, estaven implicats set treballadors, inclos el director de la missio, Roland van Hauwermeiren (tres renunciaren i a quatre se'ls despedi). Lo mes fort no es el fet en si, ya despreciable, sino que la directora eixecutiva en aquell moment Barbara Stocking li oferira al responsable Van Hauwermeiren una eixida “por etapas y digna” (Levante-EMV, 10-2-18); per a evitar danys a Oxfam si el despachament s’haguera fet mes expeditiu. ¡Vergonyos! En conte de reconeixer la culpa publicament i tirar-lo al carrer de forma immediata, encara se li donava la possibilitat d’una eixida digna. ¿Quína dignitat pot hi haure en eixos fets? Esta conducta diu molt dels ‘poderosos’… sempre tapant-se les ‘faltetes’ i hi ha molts casos similars en unes atres institucions que molt provablement nos venen al cap.

De moment, encara no he perdut la capacitat d’indignar-me per estes coses.

P. d. La directora adjunta d'Oxfam, Penny Lawrence, anuncià la seua dimissio a causa dels d'abusos sexuals descoberts en Haiti i Chad.

 

Image: Ximo Puig lleig, ytimg.com

                                                                     Antoni Fontelles