Europa: taifes i fantasmes (I) / Toni Fontelles
16/6/2024
Aparentment el passat 9J es tancava el cicle electoral menor i major: autonomiques (Galicia, Païs Vasc i Catalunya) i europees. Dic aparentment, perque lo de Catalunya està fosc i en conseqüencia no està clara la governabilitat de l’estat. En l’eleccio de la Taula del Parlament ya s’ha vist la primera aliança entre Junts, ERC i la CUP. El triumfador tant de les autonomiques com de les europees, Salvador Illa, està mes a soles que l’una (PP,Vox i els Comuns s’abstingueren i aço ha permes que el control el tinguen els independentistes... ¡quína vista la d’estos tres!).
Comencem per lo de casa. La victoria del lider del PP Alberto Núñez, encara que alguns la rebaixen, es inapelable: un 34% de vots (4% mes que el PSOE). Nomes te uns peros, cert que s’ha menjat els huit eurodiputats de Ciudadanos i una part dels que ha aumentat Espanya en esta convocatoria (de 59 a 61), pero ha deixat indemne al seu rival mes directe, Vox, i damunt li ha eixit un refillol, Se acabó la fiesta (es fals, ara comença).
Una conseqüencia directa es que Alberto Núñez pot estar un poc mes tranquil i allunta les conspiracions madrilenyes. Pero de la presidenta de Madrit-Espanya mai te pots refiar, i ella es la que podria aglutinar el vot mes llunt de la dreta que se li n’escapa a l’actual lider.
Vox tambe pot estar content perque aumenta a sis representants (dos mes que els actuals). Tenen un problema gros, els aliats naturals d’uns atres estats son precisament els enemics naturals (per interessos contraposts).
Mes contents encara estaran els tres eurodiputats de Se Acabó la Fiesta. Un dirigent condenat per difamar, per dir mentires, que s’alimenta precisament de les boles que conta, i que ha afirmat publicament que volia ser europarlamentari per l’immunitat front als juïns que te pendents (un cosingerma de Puigdemont). 800.000 paperetes. Estarem pendents dels sortejos dels jornals que fara. Grosso modo, el vot significatiu li ve d’Andalusia, la Comunitat Valenciana, Arago i algunes zones de Castella-La Mancha i Castella-Lleo. No es un fenomen estrany, en Chipre, un yutuber ha conseguit la tercera plaça del païs.
Anem en el PSOE que, segons casi tots els analistes, ha aguantat i nomes ha perdut un escan, de 21 passa a 20 (un 30% de sufragis)... a costa de chuplar de la seua esquerra. Ho pinten com ho pinten, la poca gent que ha anat a votar (49%, en acabant que no es queixen) s’ha manifestat contra l’amnistia. Nomes han guanyat en Catalunya (gracies a Salvador Illa), Païs Vasc, Navarra i Canaries, el restant ha segut per al PP. I aço caldria relacionar-ho en les enquestes previes i que fora de Catalunya i Païs Vasc donaven percentages proxims al 60% contra la llei, descontent que tambe es donava majoritariament entre els seus simpatisants. Hi ha hagut una part del vot en clau antiamnistia.
La divina esquerra. La coalicio Sumar s’ha vist que està mes morta que viva. Es l’esquerra que juga a ‘Reina por un día’, a ‘Millor a soles que junts’. N’han tret tres i el quart que era d’Izquierda Unida s’ha quedat en el carrer, provablement en la montanya o en la mar que era a on estaven els seus votants, que ara s’esguellen la roba i bramen. I les mes divines encara, les dos supremes, dic de Podemos, supercontentes d’haver-los chafat la festa a les cordials enemigues de Sumar. ¡Encara els passa poc!
No anem a oblidar l’independentisme que ya està casi nuet del tot, s’ha deixat uns centenars de millers de paperetes pel cami. Ara es quan es mes ‘perillos’. Junts, en l’inestimable ajuda espiritual de Pere Mayor (exBloc Nacionalista Valencià) s’ha quedat en l’unitat. Mes val estar a soles que mal acompayat.
Entre que Sumar ya era una gabia de grills i ara l’independentisme catala que està mes tocat que mai... la ‘llarga’ llegislatura trobe que sera ‘molt llarga’.
Imagens: elpais.com, noticiasdegipuzkoa.eus.