¿Estem a ón estavem?/ Per Toni Fontelles

7/7/2022

        Pot ser. La Generalitat ha commemorat (en juny) els 40 anys de l’aprovacio de l’Estatut d’Autonomia (fon un 10 d’agost de 1982) i, en l’esperit del tripartit d’esquerres que governa l’autonomia, ha triat un lema connotat: “Quaranta anys fent país”. Estan en son dret. Pero, com repetixen tots... han de governar per als propis i per als estranys. ¿Hauria segut possible un atre lema mes inclusiu i no tan marcat ideologicament?. Segur que si.

Obviament, la dreta i unes atres forces conservadores s’han indignat i s’han negat a participar, perque si be, al principi no tenía estes connotacions (el terme ‘país’ fon usat per Felip Mateu i hi ha documentacio del sigle XVIII, coincidint en l’auge de les ‘societats economiques del païs’), des de l’epoca de la transicio incrementà el contengut, ya que “dir «País», amb majúscula, d’alguna manera comportava assumir la tesi dels «Països Catalans»” (Mollà i Mira, 1986: 34), significat que alvançava un parell d’anys abans Joan Fuster: “la idea d’una inserció del País Valencià en una comunitat de països catalans en sigui un corol·lari immediat. No cal repetir que això havia de produir-se fatalment” (Fuster, 1984: 109). ¡Que no vinguen dient lo dels ‘fantasmes’!, que ya estic un poc fartet.

¿Foren els unics que advertiren esta correlacio entre ‘païs’ i ‘països’? No, el mig oblidat Josep Maria Bayarri ya criticava el ‘sucursalisme’ del terme en 1931: “denunciem també, este mes nou i de tanta mala fe com els atres [noms], que s’enuncia: «el País valenciá» [...] formant part de «la Gran Catalunya» i en tal aspecte té’l significat de «patria chica», de «región», de... «pais».” (Bayarri, 1931: 122).

Crec que he escrit alguna coseta, circumstancial, sobre la denominacio del territori nostre. I ara, per la miqueta de polseguera que s’ha alçat... res, poca cosa.

Si que em preocupa la desinformacio topica que escampa Víctor Baeta (de República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu, Levante-EMV, 13-6-2022: 4). Suponc bona fe, pero afirmar que els que defenen ‘comunitat’ defenen al PP i assimilats i els que defenen ‘païs’ defenen al PSPV i assimilats es cert, en part. Yo usava ‘comunitat’ i no he votat al PP ni promocione el seu vot. I no soc unic.

I l’atre topic-falsetat es que “amb habilitat el PPCV i adlàters han lligat el terme amb l’inefable, polisèmic i frívol de ‘països catalans’ per millor anatematitzar el contrari”. Home, en els dos eixemples que he donat mes amunt... no li feya falta massa ‘habilitat’ al PPCV per a llançar el terme al contrari. Ho han fet ells a soletes, els teorisadors dels PPCC. Si li servix d’ajuda, he publicat recentment Els Països Catalans: entre l’entelequia i la materialisacio, a on (de)mostre que aço ve de llunt, de ben llunt.

Baeta planteja l’us de ‘nacio valenciana’ (a Rafael Ribó, antic dirigent del PSUC no li feya gens ni miqueta de gracia). En mes d’una ocasio l’he usat, pero com que l’atra banda ha tornat a les posicions inicials de fa 40-50 anys, he recuperat Regne de Valencia que es tan modern i lluïdor com el ‘principat’ de Catalunya.

Toni Fontelles

Imagens: todocoleccion.net, ondacero.es