L’invasio de Ceuta per decenes de millers de marroquins (40.000 / 50.000) este mes passat (juliol 2026) ni es casual ni circumstancial. Si injustificable ha segut la permissivitat inicial de la policia marroquina, inexplicable es que casi tots hagen abandonat la ciutat en pau i voluntariament.

Intentare dibuixar un mapa de la situacio, sabent que la verossimilitut (de la narracio) no es igual que la certea o la veritat.

Marroc i Algeria son enemics irreconciliables (es un dir). Actualment (juliol 2026), Espanya i Algeria tenen bones relacions diplomatiques i economiques (en acabant de la crisis per haver abandonat als saharauis en mans de Marroc).

Marroc no ha ocultat mai que aspira a ‘recuperar’ Ceuta i Melilla i, de pas, les Canaries. Ha chantagejat historicament a Espanya tancant o obrint la ‘aixeta’ dels immigrants subsaharians que te amuntonats en el nort, al costat de les ciutats autonomes.

Des de fa anys, es soci preferencial d’Estats Units en la zona (tant de democrates com de republicans). De fet, es un ‘protectorat’ nortamerica. A canvi del reconeiximent d’Israel (22-12-2020, sent president Donald Trump), EEUU acceptava la soberania marroquina sobre el Sahara Occidental.

L’emperador safanoria, Donald Trump, ni oblida ni perdona. Es rencoros i molt vengatiu (ho ha demostrat en fets en els adversaris politics democrates o no). En la seua ment infantil, te fixacions. Una d’elles es Espanya, perque el govern es dels poquissims que li ha plantat cara (com a minim, el primer europeu).

Trump no està a soles en la lluita contra l’eixecutiu de Pedro Sánchez. Te quintacolumnistes aci d’extrema dreta (Vox i son amic ‘Obiscal’) i de dreta extrema (el PP i dirigents desbocats com Isabel Díaz, la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit, ara inversora immobiliaria), que no desaprofiten ocasio i esta era d’or. Que si es una perdua de soberania, que si es un govern debil, que si es resultat de les politiques de regularisacio. En definitiva que la culpa no es del Marroc i del seu monarca llunatic, que passa mes temps en Paris que en Rabat, sino d’Espanya.

Farien be en moderar les declaracions. La llengua es molt castigada. Per a on parles, passes. Obliden les regularisacions de José María Aznar en 2000 i 2001, suponc que tan pernicioses com esta.

La meua hipotesis es que aço sera una reedicio de l’exitosa ‘Marcha Verda’ (6-11-1975), organisada per Hassan II, pare de l’actual rei, en la qual el franquisme, regim que tant enyoren molts jovens i majors, reculà i abandonà el Sahara espanyol. Ara son els que clamen desesperats per l’espanyolitat de Ceuta, Melilla i les Canaries (un territori que està entre les apetencies imperialistes estrategiques d’Estats Units).

Est ha segut l’ensaig general d’una obra per a que no falle res i per a coneixer la resposta del ‘public’ (Espanya, debil i insuficient; UE, insolidaria). Es impossible que no hi haja hagut una preparacio i planificacio per a movilisar tantissima gent sobre Ceuta i que, de colp i repent, se n’ha tornat al seu païs.

Per si no tenen prou en la similitut de la Marcha Verda i l’extranya situacio, ho acabaran d’entendre. A temps arrere (31-7-2026), l’embaixador d’Israel en les Nacions Unides, Danny Danon (defensor de l’ocupacio i expansio d’Israel en Cisjordania) criticava al govern espanyol i exigia que explicara ‘per qué seguix mantenint enclaus colonials en Africa’ (en referencia, clar, a Ceuta i Melilla). I no es nova la polemica. En 2019, el fill del primer ministre d’Israel Benjamin Netanyahu publicà un mensage en rets socials animant als musulmans a lliberar les dos ciutats (El HuffPost 31-7-2026, edicio electronica).

A banda de la quimera del govern israelia cap a Espanya, he de recordar la proteccio que te d’Estats Units i que esta volta tampoc ha escatimat criticar les politiques migratories espanyoles de ‘extrema esquerra’.

Esta vegada ni la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit ha cridat a Trump (al que li donà un premi de la Comunitat de Madrit) ni ‘Obiscal’ ha anat a Israel per a recordar-li al seu amic ‘Bibi’ que estos territoris son espanyols. Ni ho faran.

¿Van relacionant-ho tot?

A principis d’any vaig publicar: “Quan Trump l’autorise, Marroc (soci i amic preferencial d’EEUU) ocuparà Ceuta, Melilla i les Canaries. ¿I qué faran els ‘patriotes’ de la llibertat cervesera i de bandereta en la polsera com Santiago ‘Obiscal’ o la presidenta de Madrit-Espanya-Madrit, Isabel Díaz? Yo els ho dire. Acacharan el cap i es baixaran els pantalons o la falda... en molt de gust.” («Any 1 de la nova era», 17-2-2026).

Hui opine que encara sera mes divertit... hem de vore al PP i a Vox justificar la ‘devolucio’ o ‘restitucio’ (o lo que s’inventen) de Ceuta, Melilla i Canaries a Marroc. Es qüestio d’esperar assentat a la porta del carrer... per a vore passar el cadaver del teu enemic.

I per a ‘traïdor’, un tal Francisco Franco que tenía a gala dispondre d’una ‘guardia mora’, ¿o es que ningu ho ha vist en els ‘nodos’ de l’epoca?

Imagens: catalunyapress.cat, dreamina.