P: Me pareix molt important que digues noms i llinages, les coses claretes, ¿per qué creus que alguns tenen necessitat de fer passar a pancatalanistes per valencianistes?
            R: En la teoria catalanista està clar que el 'blanquejament' obedix a la necessitat de  venda al gran public. No es pensable que si hagueren presentat a Enric Valor com a catalaniste, cosa que era, o a Joan Fuster com a pancatalaniste, que ho era, haurien tengut el reconeiximent que tenen o l'autoritat que se'ls atribuix. I aço es aixina perque Ferrer Pastor o Sanchis Guarner sabien perfectament que si adjectivaven les obres en el terme 'catala' no venien ni una granera.
Mes dificil es identificar l'intencionalitat d'alguns valencianistes en lliurar de la 'cremada' a personages com Carles Salvador (i me referixc a Carles Recio, Voro López o inclus Miquel Adlert, en algun text escrit). Si este senyor, voluntariament, digue que era catala... ya ho havia dit tot. Crec.    
            P: Este llibre es molt important perque desmonta ad estos personages, si el dimoni està en el detall, l'analisis els desfa i descobrixes l'enganyifa. La tercera via son els llops vestits de corders, els que menys trellat tenen, ¿per qué sempre troben adeptes en el mateix lloc, hi ha algun destacat lider espiritual de la tercera via en Lo Rat Penat i la RACV?
            R: Sería millor que parlarem de terceres vies i recurrents. Son, supostament, el millor cami, el que fuig dels 'extrems', pero en realitat son tan 'interessades' i 'extremistes' com qualsevol posicio, pero solen disfrassar-les de 'trellat', 'concordia', 'dialec'... Ad estes altures, si encara no han depres de l'historia... tenen un problema.
            Que vagen a determinades institucions no es casualitat, el catalanisme sap i coneix molt be les 'debilitats' i 'inquietuts' de molts dels que ocupen llocs en les mencionades entitats. Està clar que el valencianisme no dona 'movilitat social' (sino lo contrari: t'afona en la miseria), mentres que el catalanisme t'oferix: premis, tertulies, amistats 'importants', espais, entrevistes, facilitats, 'glamur', acceptabilitat social... en definitiva, prestigi i visibilitat.

            P: ¿A quínes conclusions arribes en el libre?
            R: La conclusio mes important del llibre es la (de)mostracio que el genuïnisme es un moviment, u mes, per a engatuçar als quatre 'pardalets' que encara es creuen que la AVLl es creà i naixque per a resoldre un problema llingüistic... no, el problema d'aci es identitari (en la llengua dins, clar està). I son orige està en un pacte de necessitat politica del PP (de José María Aznar i Eduardo Zaplana) en Convergència i Unió (de Jordi Pujol). ¿Hi havia unes atres solucions?, si. ¿S'intentaren?, no.  
            I ho dic, i ho mostre, perque els principals 'genuïnistes', en la AVLl al front, son fisicament els que han estat censurant idiomaticament als valencians (a banda dels castellanistes) fa unes decades. El que era el problema fa decenis... no pot reivindicar-se com la solucio hui... o mentia o ment.
            P: Hi ha un boom d'obres escrites en valencià com les de Joan I. Culla, Josep Ll. Alapont, el Rogle Constanti Llombart, etc., coneixes de primera ma la de Manolo Gimeno i la proxima obra de Jesu Masia, ¿qué destacaries?
            R: Lo del 'bum' es molt relatiu... ni de llunt apleguem ni aplegarém ya a la produccio dels anys 80 i 90 del sigle passat (falten diners, falta public i falten autors... te igual l'orde). Sense desmereixer els llibres de 'lliteratura', feya falta, fa falta escriure i publicar mes sobre tota l'historia que nos han escrit (en tantes tergiversacions i mentires), especialment l'ultima obra de Gimeno i la proxima de Masia; o l'edicio de texts i autors que fa el Rogle. Tots els que menciones son referents necessaris i n'hi ha alguns atres en aportacions de diferent calibre (Miquel Ángel Lledó, Juanvi Valls, Albert Cuadrado...). Nos hem de ficar en el cap que les paraules se les emporta el vent i que a banda de dir les coses, les hem d'escriure, perque, quí sap, si d'aci 50 o 70 anys vindra algun-s investigador-s, mes lliure de prejuïns que els actuals, i pot ser que nos done-n un poc la rao (com nosatres els l'hem donada a Josep Nebot o Lluïs Fullana...).
            P: Enhorabona pel llibre.

Imagens: ACNV

F.X.Mir i J.Masia