ENTREVISTA A JOAN IGNACI CULLA (I) / per F. X. Mir

10/12/2020

            Joan Ignaci Culla i Hernández (Valencia, 1959) es un reconegut empresari, escritor, conferenciant i investigador valencià. Fon vicepresident del Grup d’Accio Valencianista i president de Renaixença Valenciana. Des de l’any 1982 ha simultanejat l’accio cultural en la politica, sempre des de formacions valencianistes. Ha segut candidat a la Generalitat Valenciana, a l’Ajuntament de Valencia i al Congres dels Diputats.
            Ha publicat mes de 300 articuls sobre el valencianisme cultural i politic, destacant en mijos com Las Provincias, Levante, Diario de Valencia, Valencia Hui, El Mundo, El Español, Som, Renou, Espenta, etc., aixina com en distints diaris digitals.
            Podem dir ben alt que es un gran activiste per la causa valencianista i mostra d’aço son les seues participacions en coloquis, taules redones o debats, tant politics com culturals. Es coautor del llibre Cronologia historica de la llengua valenciana, editat per la Diputacio de Valencia en l’any 2007.
            -Sabem que el llibre està ordenat per temes i no cronologicament, ¿per qué ho has fet aixina?
            En l’objetiu de facilitar la llectura, en funcio dels interessos del llector, i mantenint l’orde d’antiguetat de la seua publicacio. De forma molt didactica s’han distribuit en: llengua valenciana, Senyera, historia, AVL, valencianisme i politica.
            -De tots els articuls, ¿quín o quíns destacaries?
            No sabria dir-te d'algu en concret perque hi ha molts que crec que pel seu contingut son molt categorics. Per eixemple, tot el proces vergonyos, traïdor i canallesc que a través de la ben pagada acientifica AVL per a suplantar la llengua valenciana; aquells que desmonten totes bacanals seudolliteraries per a catalanisar a Joanot Martorell, als papes Borja o fins i tot a Guastavino. Tambe n'hi ha satirics com, segons els catalans, el primer ‘ancestro’ huma se trobà en Catalunya i se crida Pau, hahahaha, o el plat identitari catala: el ruc (burro) catala, entre uns atres. Tambe son descriptius aquells que posen en valor nostres arraïls o que els valencians no som corruptes, sino faeners, mamprenedors, dinamics i artistes.
            -¿Qué es lo que t’ha motivat per a fer el llibre?, ¿per qué l'has autoeditat?
            Crec que era necessari que, ademes de les hemeroteques, reunir esta seleccio en un llibre per a que, d'una forma practica i didactica, els estudiants pogueren contrastar una realitat distinta de la dogmatica als que els adoctrinen en els pamflets en les aules; que els pares puguen tindre arguments per a rebatre'ls, o que els valencians en general recuperen l'orgull de ser i sentir-se valencians, despertant d'esta apatia induida.
            No, no m'ho he autoeditat. Ho ha fet el grup editorial Sargantana a través del seu sagell NPQ Editors el qual ha apostat fortament per este llibre.  
            -Has juntat a quatre persones conegudes i molt diferents del periodisme per a que es referiren a la teua obra, ¿quín fon el teu criteri?
            Tinc l'honor que personalitats com Mª Consuelo Reyna, exdirectora de Las Provincias; Ferran Belda, exdirector de Levante-EMV; Pablo Salazar, cap d’opinio i director adjunt de Las Provincias o Vicente Ferrer Molina, subdirector de El Español, hagen contribuit en fer prolecs en el llibre. Ademes de ser actors principals en tot este periodo de temps, i que marcaren l'actualitat valenciana, son els autentics responsables de que els articuls se publicaren en els distints mijos.   
            -¿Qué te diu la gent que ya l’ha llegit?
            Puix la veritat es que estic gratament sorpres per la gran acceptacio que està tenint. De fet, ya s’està fent la segona edicio. Moltissima gent que l'ha llegit me comenta que, un llibre com este, no a soles fea falta, sino que era necessari per a desmontar totes les falacies catalanistes i posar en valor lo nostre. Molts han trobat un bon regal per a fer estos nadals, ad alguns els he dedicat 4 o 5 llibres per als seus amics o familiars i fins i tot per a catalanistes, hahahaha.
            -¿A ón el podem comprar?
            En qualsevol llibreria: Paris-Valencia, Izquierdo, Soriano, Fnac, Patagonia,  Abacus, Berlín, Viridiana, Tirant  lo Blanch, Corte Inglés, Casa del Libro, Amazón o todostuslibros.com a on apareixen totes les llibreries d'Espanya a on el poden adquirir-lo.
            -La presentacio en l'Ateneu Mercantil va ser tot un exit pese a estar condicionada per el COVID-19. ¿Qué impressions tragueres?, ¿t'esperaves un exit de convocatoria tan gran?
            La veritat es que va ser un gran satisfaccio vore l’Ateneu Mercantil ple. Eren moments dificils, complicats pel tema de la pandemia, pero considerava que un acte com este necessitava un gran recint a on poder presentar-ho. Fon un acte de reafirmacio valencianiste. Molt emocionat pel gran carinyo que me manifestaren.
            -¿Qué opines de la gent que se li ompli la boca de dir que defen el valencià, pero ni l’usen ni se molesten en intentar dependre'l?, ¿per qué li costa tant a la gent entendre qué per per a que perdure la nostra llengua hem d'usar-la?
            La llengua valenciana es el major signe d'identitat que tenim els valencians, junt a la nostre Real Senyera. En nosatres recau el llegat de nostres antepassats per a passar-ho immaculat a les proximes generacions. Ara que estem vivint la segona Batalla d'Almansa, esta volta 'per dret de conquista' l'imposicio per la força del catala, tenim l'obligacio no a soles d'usar-la i defendre-la, sino de proyectar-la per a que no se perga. No soles tenim l'obligacio de posar-la en valor usant-la, sino estudiant-la i adquirint llibres que de diverses tematiques s'editen en autentica llengua valenciana. I t'ho diu un que ve de familia castellanoparlant. Ma mare era de Cella (Teruel) i mon pare era churro, de Vall d'Almonacid (Castello), pero quan u vol alguna cosa la depren, estudia i, fins i tot, investiga. En les primeres eleccions havia un eslogan d'una formacio vasca en la que dia: 'la lengua no se enseña, se aprende'. Puix parlem-la o, per lo manco, deprengam-la.  
            Ser valencianiste no es soles eixercir-ho el 9 d'Octubre, son tots els dies.
Image: elperiodicodeaqui.com

F.X.Mir