Entrevista a Jesualt Masia / F. X. Mir

22/11/2021

            Hui entrevistem a Jesualt Masia, naixcut en el Cap i Casal en 1974, actual premi Lluïs Alcanyis d’Investigacio 2020, premi otorgat per l’Institut d’Estudis Valencians. Jesualt es companyo nostre en Accio, professor de valencià, sicolec i Diploma en Estudis Alvançats (DEA). Ha colaborat en revistes com el SOM, Lletraferit, Cresol i des de fa anys en la uep de ACNV, a on es un dels nostres articulistes.
Ha dut a terme moltes activitats valencianistes com la direccio del II Congres de Llengua Valenciana (2003), entre unes atres mes activitats formatives. Porta en la primera llinia del valencianisme des de ben jovenet. Anem a parlar del seu nou llibre, que s'està venent molt be, El conflicte identitari. Valencianisme i catalanisme des de principis del sigle XX fins a la democracia. El podeu comprar en la uep de l’Institut d’Estudis Valencians, seccio botiga, i en breu en les principals llibreries de la nostra nacio.

            Anem a començar pel teu llibre, una gran obra d’investigacio, un treball brutal nomes consultant la bibliografia. ¿Per qué, fins a la teua obra, ningu havia entrat tant al fondo del problema identitari?

            A banda del coneixement del concepte sicologic, hem estat entretenguts en historia i llingüistica i crec que ha faltat treballar sobre un marc ordenador i privilegiat per a entendre la societat en la que vivim. L'identitat es el concepte clau.

            El teu treball engloba vora 100 anys, ¿quína epoca consideres que va ser la millor per al valencianisme?

            Les dos primeres decades dels sigle XX, fins a l'arribada de la dictadura borbonica de Miguel Primo de Rivera (1923-1930). En tant de mal que han fet les dictadures de dretes i els Borbons, que encara alguns mantinguen o defenguen esta ideologia o institucio retrograda es de jujat de guardia, son uns dels manifecers que fan que aço no vaja avant. En eixa epoca es juntaren Gaetà Huguet, Fausti Barberà, Josep Nebot, Rossent Gumiel, Rafel Trullenque, Lluïs Fullana i Josep Mª Bayarri. Una atra  generacio brillant es consolidà en els anys 80 i 90: Antonio Ubieto, Ampar Cabanes, Ramon Ferrer, Lleopolt Peñarroja, Toni Fontelles, Manolo Gimeno, Chimo Lanuza, Laura Garcia, Josep Boronat, Josep Mª Guinot, etc.     

            Una part important del llibre es traure a la llum i donar a coneixer, al provablement, el personage que mes mal ha fet al valencianisme. ¿Conforme anaves investigant te sorprenia lo que trobaves, qué destacaries de Joan Fuster?

            M'he sorpres, sobretot, en l'intensa i extensa relacio entre el fascisme espanyol i el catalanisme, tambe en la dictadura de Primo de Rivera a on descobrixc informacio que desmonta el pancatalanisme valencià.
            Fuster es el guru espiritual indiscutible, pero abans d'ell, tenía la base doctrinal i idiomatica construida per Miquel Duran, Jacint Mustieles, els germans Martínez, Carles Salvador, Manuel Sanchis, Xavier Casp o Miquel Adlert, els pares de Fuster, que escamparen la norma llinguistica i l'ideari pancatalaniste durant 40 anys fins a la seua conversio.
            El pancatalanisme actúa en lo que nomene la prepotencia del poder, que significa que no els importa gens ni miqueta parlar clar, perque son el paradigma oficial i controlen el sistema de castics i recompenses, ademes la dissidencia està molt debilitada, per aço alguns d'ells no tenen pels en la llengua i he pogut arreplegar informacio molt rellevant. Es dir, si yo volia una frase que donara soport a les meues tesis la conseguia. Si yo buscava una declaracio de que estaven enganyant a la poblacio, per eixemple, quan feen passar per valencià lo que era catala, la trobava. La seua produccio es ingent i l'impunitat es un element central en la pragmatica discursiva. Mostrare al rei nuet.

            Una part que m’ha agradat molt del llibre es quan parles dels primers valencianistes d’abans de la II republica, ¿penses que son els grans desconeguts?

            Si, a l'espanyolisme, al pancatalanisme o als regionalistes "bien entendidos" no els ha interessat mai traure'ls a la llum. Si ho feren demostrarien les farses ideologiques. Si els noms que he citat, els dels primers valencianistes eren anticentralistes, no poden absorbir-los perque son contraris a les tesis de les identitats alienes. Si estes els volgueren reivindicar o subsumir-los en el seu relat nomes podrien fer-ho falsificant-los, tergiversant lo que digueren o ocultant les parts mes reivindicatives. Els antecessors del valencianisme definiren clarament al seu grup, i ara, molts dels que pressumixen ser-ho, com bona part del regionalisme i la tercera via, no ho son. Ells anteponien els interessos grupals per damunt dels interessos particulars, i a Valencia per damunt de les ofrenes a Espanya o a Catalunya. El regionalisme prototipic sempre posa a Valencia per baix, supeditada a Espanya o Catalunya.
            Si una persona te por a ser nacionaliste, es podria preguntar el perqué, quí li ensenyà eixa por, d' a ón prove, perque a qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons. I no val criticar el nacionalisme valencià des del nacionalisme espanyol de "una grande y libre". La pregunta de quí està per damunt: Valencia o Espanya, te resol l'enigma i llavors ya pots eixir de l'armari. Recorde dos qüestions, la primera es que el nacionalisme no es independentiste necessariament, pot reclamar mes autonomia, conseguir un estat federal o confederal -com els perillosos nacionalistes d'EEUU o Europa- fins a arribar a l'independencia, com el perillosos anglesos del brexit. La segona rao es que els marcs nacionals es mantenen consistentment en el cas de l'identitat singular (espanyol o valencià), pero la dual (tan valencià com espanyol) es un constructe que no pot mantindre l'equilibri, perque una identitat domina sobre una atra i perque entren en conflicte. Quan aço ocorre t'has de posicionar, estar mes alla del be i del mal es una impostura cosnervadora, i si no t'has donat conte del problema es que no has reflexionat massa i desconeixes molts fets que demostren lo lesiu que ha sigut el nacionalisme espanyol, sens anar mes llunt, les dictadures feren molt de mal a la nostra nacio i els hereus volen llevar les Corts Valencianes –entre unes atres nefastes herencies ideologiques–. Ademes, el dual, majoritariament, vota a partits centralistes, com els que nomes es senten espanyols. En les votades fa la seua eleccio i mostra la dominant. L'equilibri perfecte no existix, es com el fals billingüisme valencià que servix per a sostindre la situacio diglossica.      

            Una de les coses que deixa ben clara el llibre, pese a que molts no s’han volgut donar conte, es que tot el catalanisme es molt anterior a lo que la gent pensa, ¿creus que haguera sigut possible sens els colaboracionistes en la nostra patria?

            El catalanisme imperialiste es rastrejable, incipient, en el context dels Jocs Florals de Barcelona, a finals del sigle XIX. En els anys 20, el discurs ya estava estés, estava en fase de composicio, i en la II republica, de la ma de ERC, es consolidà, era un topos –lloc– habitual en el discurs politic.
            Els quintacolumnismes son necessaris, molts dels que feren l'evangelisacio dels salvages surenys valencians, acabaren en la gran i civilisada Barcelona treballant, com Duran o Jesus Ernest Martínez; uns atres es quedaren aci traent beneficis, com diria Gumiel: gloria i aplaudiments. I alguna cosa mes.  

            En el llibre te declares obertament nacionaliste i d’esquerres, ¿saps que vas a estar creman-te eternament en l’infern?

            Clar, es lo que te ser el enfant terrible. Diran que soc roig, duc un trident, tinc cua i banyes. Assumixc la meua condicio d'irreverent, per aço estic preparat per al sant foc redentor inquisitorial. Si s'esperen al segon volum me recremaran, no fara falta dessoterrar-me com a la famila de Lluïs Vives per judaisant. Pero saben que els donare batalla, me'ls endure a l'infern... a la cordà de Paterna.

            Una volta llegit, demostres ben clar que alguns que donem hui en dia com grans valencianistes no ho foren tant, ¿te vares sorprendre?, ¿creus que algu te recriminara contar la veritat?

            No me sorprengui perque tenía algun minim coneiximent previ sobre Xavier Casp o Miquel Adlert, pero si el coto no enganya, el meu olfat tampoc. Escorcollar sobre la correspondencia de Fuster m'aportà mes arguments per a saber lo que feren i per a senyalar als qui des del valencianisme menten, els blanquejadors o manipuladors. Casp i Adlert foren destacadissims pancatalanistes fins que es convertiren al valencianisme. Que me tinga que escoltar als de la feligresia que feren valencianisme sempre... ¡Mentira! I com odie les faules, vinguen d'a on vinguen i com me sobren els... arguments, els combatre sempre perque la veritat es el cami.
            La recriminacio a qui desvela lo politicament incorrecte prove sempre dels enganyabovos que usen tecniques de la mentira com es l'ocultacio, matar al mensager, dir que aço no toca, que els draps bruts es llaven en casa -i mai es llaven i te mors de l'emissio de gasos toxics que emanen de la putrefaccio- o quan cometen la falacia ad hominem, pero no tenen res mes, estan buits, no me preocupen perque son covarts. Quan es vol tancar una polemica o ocultar-la veig un ball: la conjura dels necis. Se que la rao juga en desventaja, pero no conec una atra senda. He fet us de les tecniques mes potents d'argumentacio i en aço me la jugue en qualsevol.  

            El franquisme va ser el major aliat possible del catalanisme i el pancatalanisme segons les proves que aportes, ¿ho acceptarà mes d’u o no se'n baixaran del burro?

            Eixa relacio demostre que està fora de tot dubte. Si en 1962 pogue eixir Nosaltes els valencians de Fuster i governava un dictador, puix convindrem que una miqueta de colaboracio si que hi havia; una tercera part del llibre es per a documentar una fotracada de casos simbiotics. Aço si que me sorprengue perque no esperava trobar-me tal volum. Es el sincretisme que es dona en la nostra nacio: el pancaespanyolisme, es l'ideologia mes destructora, la que unix a dos identitats alienes, es dificil d'entendre des d'una optica de l'Estat Espanyol perque alli ballen una dança d'amor i odi, mediatisada o condicionada pels vots. Pero en la nostra nacio, a on es materialisa la conjuncio, passa desapercebuda per a molts, es un problema de perspectiva i d'inteligencia perque interessa ocultar l'arma de destruccio massiva. El cas mes significatiu es el nefast PP, mes espanyol que ningu, i al mateix temps, tan pancatalaniste, es el que mantingue la catalanisacio, creà la AVLl i la blindà. A pesar de tot, l'inconsistencia, l'oblit selectiu i la similitut ideologica fan acte de presencia en els de Lo Rat Penat que dinen i dormen en ells, son una familia ben unida. Ara ya no es podra aduir ignorancia del fenomen, perque qui negue el pancaespanyolisme ho fa en mala fe.
            Les creences tenen un biaix confirmatori que les fa practicament immunes a la refutacio. Si es llig fredament, valorant exclusivament les proves, en la ment oberta, parant atencio a les senyes i cites, escoltarém el soroll de la caiguda dels castells que molts s'han construit en una fonamentacio debil o inexistent. Yo ya he complit, ara toca als llectors complir en la seua part.

            I ara pregunte mes del treball en si, ¿quànts anys t’ha costat recopilar tota esta informacio i ordenar-la per a publicar-la?

            Al voltant de quatre anys, no estar becat, ni lliberat significa anar a poc a poc, i quan passen dos anys i vas per la pagina 350 ya no t'enrecordes de lo que havies dit en la pagina 25. El treball de buidar milers de cartes i documents historics, aixina com l'amplissima bibliografia, fon tedios i molt complex per les interconexions que trobava en un periodo tan llarc.

            ¿Nos pots contar alguna anecdota o curiositat d’esta faena de recopilacio?

            Quan treya els 14 volums de la correspondencia de Fuster, la bibliotecaria estava alucinada, no se si me prenia per pancatalaniste radical o foll, o les dos coses a l'hora. Me tocà explicar-li que era un bon valencianiste i que els utilisaria per a desmontar a Fuster. Des d'eixe moment la seua mirada canvià.  

            He de fer-te una pregunta que ya li he fet a Manolo Gimeno i a Toni Fontelles, ¿per qué creus que hi ha gent que preferix ser catalans de segona categoria a valencians de primera, que son capaços de renunciar a lo seu per a seguir ad uns atres?

            Tot lo mon vol tindre una identitat social positiva, quan es negativa es produix la movilitat social, es dir, te busques a uns atres en els que viure millor. A ningu li agrada patir, sentir-se menyspreat o senyalat.
            La falta de relleu generacional la podem observar en els grans valencianistes i els seus fills, que no seguixen els passos del pare o la mare, te molt a vore en els fracassos i la falta d'atractiu o de seduccio del valencianisme tradicional. El moviment està cremat, pero l'ideologia es util i està viva perque tots els partits es presenten aixina, per alguna rao sera. La part mes progressista de la nostra societat fuig d'un moviment tan conservador o monotema, esta falta de transversalitat i el reduccionisme, el no obrir-se a la politica en general, es un suïcidi, es posar-nos la corda al coll. Una identitat positiva cobrix les necessitats de filiacio, orgull, proteccio, possibilitats, mijos, un sentit, etc.
            Sempre he dit que el moviment es antiintelectualiste, perque li costa Deu i ajuda reflexionar sobre ell mateix, corre com un poll sense cap. Un moviment de reaccio sap lo que no vol, pero no lo que vol. Falta una missio, una visio, una estrategia, una teorisacio robusta, per aço es un lloc ideal per als furtamantes tercerviers, els que nos diuen que hem de parlar en el PP, VOX o Compromis. Son tan atrevits com ignorants, perque en una situacio de desigualtat i a on es violen tots els principis d'una accio comunicativa, segons Jünger Habermas -pensaran que sera el nou ministre alema-, el pes pesat acabarà en el ploma en el primer assalt, a vore si en una metafora ho veuen mes clar. El valencianisme cada vegada que ha pactat, ha eixit malparat. Si no tens en conte aço o eres un kamikaze o un embolicador que vols traure redit personal, i per lo vist, es mes de lo segon que de lo primer. Una caracteristica dels falsos profetes es emular a la deïtat, quan fan us de l'omnipresencia, els salvadors tenen un colla de seguidors, els panolis utils que son igual de lesius. En la mida en que el valencianisme -encara que siguen amiguets de l'anima- no es lleve de damunt les pomes podrides està condenat al fracas... i arribem 20 anys tart.
            Ho he dit en moltes ocasions, si en el valencianisme cap tot, no som res. Hem d'alçar un moviment des de l'heroica, des de l'estricta obediencia valenciana, en una ideologia total per arribar a tots i en ferms principis etics per a ser referents d'una societat. Si som ferms aguantarém, si mostrem debilitat se nos menjaran pels garrons, des de dins. El bonisme, el voluntarisme o el possibilisme son sempre bufes de pato, els arguments son una atra cosa.

            El pancaespanyolisme tambe te cabuda en el llibre, ¿per qué creus que la gent no el veu com a un atre enemic?

            El deixe mes que demostrat i tenim casos per a donar i vendre, l'ultim que recorde es el de la Biblioteca Nacional espanyola promocionant el sigle aureu del catala, 'La luz de la Edad Media en la literatura catalana', incloent a Joant Martorell o Jaume Roig, entre uns atres, i sense autors catalans en l'exposicio.

            Pareix que tens un atre volum preparat sobre la deconstruccio del valencianisme.

            Si, posare noms i llinages a tots els que nos han dut a on estem. Respondre a la pregunta que es fea el neolliberal evasor fiscal Mario Vargas: "¿En qué momento se jodió el Perú?".
            El silenci es una de les tecniques que mes utilisà Joseph Goebbels, funciona molt be i es una ferramenta de la mentira. Ho demostrare en una descripcio precisa de moltes qüestions i en un important desplegament de ferramentes de deteccio de la desinformacio: la sicologia, l'etica i la llogica formal i informal.  

            Si vols afegir alguna cosa mes, des d’aci nomes podem que donar-te les gracies pel teu treball.

            Gracies a tots els que l'han fet possible. Ara es necessari consumir productes valencians, en este llibre es revelaran moltes qüestions ocultes, adicions i deformacions. Les veritats fan mal, pero est es el cami indefugible. Garantise que no deixara a ningu indiferent, posare a cadascu en son lloc, ho promet. He fet una obra de memoria historica, un eixercici de veritat, justicia i reparacio.   

Imagens: Institut d'Estudis Valencians

 

F.X. Mir