El 19 de juliol de 2019, aparegue un articul meu, en esta mateixa uep, que duya per titul “¿Endavant? Villarreal CF” ( https://accionacionalistavalenciana.com/endavant-villarreal-cf-manuel-gimeno ). En ell demostrava que ‘endavant’ es un terme que no ha existit mai en terres valencianes. En conseqüencia no s’enten com, havent uns quants termens equivalents en bon valencià, s’havia recorregut ad ell per a donar nom a l’emblematica marca del Villarreal CF.

     En 2023 ixque a la llum el meu ultim llibre La lluita per l’identitat valenciana. Notes d’un dissident, en el que l’articul en qüestio, ara en un atre titul: “La marca ‘Endavant’ del Villarreal CF”, formava part del llibre.

     La classe politica no deu d’haver llegit lo que escrigui, perque que fa uns mesos la Generalitat Valenciana posà en marcha el “Plan Endavant”, anunciant-lo, en un video divulgatiu, en una frase com: “Perquè Endavant no és només una paraula”. La Federacio Valenciana de Municipis i Provincies –FVMP– (Ayudas Dana 2024), presentà tambe la “Estrategia Endavant 2025-2030”.

     No se si han caigut en el conte de que seguir tirant ma del lexic no valencià entra en clara contradiccio en la suposta intencio del president de la Diputacio de Valencia, Vicent Mompó, quan en la presentacio de la Biblioteca de Filología Valenciana, el 28 de juliol de 2025, feu unes afirmacions, arreplegades pel diari Levante EMV (edicio digital), i digue, entre unes atres coses, lo següent: “Queremos escuchar vacacions y no vacances, arreplegar y no recollir, gasto en lugar de despesa o eixir y no sortir”.

     Estigui present en l’acte que es celebrà en la propia Diputacio, i quan sents estes coses te podries preguntar: ¿esta volta sera de veres?, ¿està, per fi, la classe politica en la senda de la recuperacio del valencià genuï?

     Pero la realitat es que de forment ni un gra, perque en no res te trobes en els ‘Endavant’ als que acabe de fer mencio. Tant en el cas de la Generalitat Valenciana com en el de la FVMP, es tracta de Plans o Estrategies que se suponen emblematics i el nom (Endavant) figurarà i es vorà en molts llocs, per aço conve, una volta mes –i les que siguen necessaries–, aclarir per qué esta paraula no hauria de figurar mai en un diccionari valencià, per aço tornare a posar damunt la taula l’informacio que ya mostri en l’articul al que he fet referencia.

     En principi he de dir que ‘endavant’ es sinonim de ‘avant’, paraula esta ultima que si que coneixem tots els valencians i en la que nos identifiquem en seguida. ‘Endavant’ no la du cap de diccionari valencià des del Liber Elegantiarum (1489), de Joan Esteve, passant pel Diccionario Valenciano-Castellano (1764), de Carlos Ros; el Breve Vocabulario Valenciano-Castellano (1827), de Justo Pastor Fuster; el Diccionario Castellano-Valenciano (1839), de Luis Lamarca; el Diccionario Castellano-Valenciano (1851), de José Escrig; el Vocabulari Ortográfic Valenciá-Castellá (1921), de Lluïs Fullana; el Vocabulari Ortogràfic Valencià (1933), de Carles Salvador; el Vocabulari Valencià-Castellà (1979), d’Alejandro Ramos, recull lexic de documents antics (ss. XIII-XVIII) de l’Archiu Municipal d’Elig; i acabant en el Diccionari valencià-castellà / castellà-valencià (1992-1993), de la Secció de Llengua i Lliteratura de la RACV.

     Els que si que duen el terme, com no podia ser d’una atra manera, son els glossaris o reculls lexics que a partir dels anys cinquanta del segle passat començaren a introduir paraules que no havien existit mai en la llengua valenciana i que tenien com a objectiu la seua catalanisacio. Entre estos podem citar els d’Enric Valor o Francesc Ferrer Pastor i, ultimament, el diccionari normatiu valencià de la AVLl. Pero que el duguen estos no te cap de valor per aço que acabe d’explicar.

     Consultat el Corpus Informatitzat del valencià (AVL), el terme ‘avant’ el tenim documentat des de sempre: la primera cita que dona es del Llibre de la Cort del Justicia d’Alcoy (1263), en cambi de ‘endavant’ la primera cita en documents valencians la donen en 1918: Declaració Valencianista, Base 4.ª, d’Eduard Martínez Ferrando.

     Si tenim en conte la trayectoria de l’autor i el seu declarat pancatalanisme (ell mateix s’autocalificava d’esta manera: “¿Per què me sent pancatalaniste?”, El Camí, nums. 81-82, setembre 1933), no te cap de valor esta cita seua en la qual apareix el terme ‘endavant’.

Ara vorem qué diu el Diccionari Català-Valencià-Balear:

     En l’entrada “endavant” les cites que du, d’autors exclusivament catalans, son d’obres modernes: Croquis Pirinencs, Jaume Massó Torrents, Barcelona, “L’Avenç”, 1896; Obres Completes, Emili Vilanova, Barcelona, Ilustració Catalana, 1906-1907; i La Parada, Joaquim Ruyra, Barcelona, Editorial Catalana, 1919. Ni una cita antiga ni tan sols en Catalunya. Arreplega fonetica exclusivament per al rossellones, catala oriental i occidental, mallorqui i menorqui. Evidentment, no dona fonetica per al valencià perque “endavant” no ha existit mai –a lo llarc de l’historia– en estes terres i, en conseqüencia, no podien arreplegar esta paraula viva en les enquestes dialectologiques. Pero, per si no n’hi havia prou, quan arriba a l’etimologia podem comprovar l’orige ‘diafan’ de la paraula en qüestio, que no es mes que el “resultat d’un creuament de envant i davant”. Sobren comentaris.

     Finalment, pense que pot ser interessant recordar unes paraules d’Eugeni S. Reig, autor de El valencià en perill d’extinció, en les que deixa constancia del perill greu que supon la substitucio de paraules tradicionalment valencianes per unes atres que formen part, en este cas, del repertori lexic d’una llengua veïna: “… Hi ha una quantitat immensa de paraules genuïnament valencianes que hem emprat quotidianament des de temps immemorials i que ara els nostres jóvens estan perdent perquè la llengua normativa que usen l’escola i els mitjans de comunicació margina bona part d’aquest lèxic tradicional valencià. Els valencians […] no hem usat mai ni endavant ni endarrere sinó avant i arrere [...] i si continuem perdent el nostre lèxic tradicional i substituint-lo per vocables que ens són aliens, la nostra llengua, que ha arribat quasi intacta al segle xxi, no arribarà de cap manera al segle xxii, podem estar ben segurs”.ⁱ

     Estes paraules tenen encara mes valor, venint d’un escritor que propugna la preservacio del lexic valencià de sempre, sent, al mateix temps, partidari, incomprensiblement, de l’unitat de la llengua.

      Es evident que podien haver triat ‘Avant’ o qualsevol atra paraula o expressio entre les moltes que tenim en valencià, pero la realitat es que en les ultimes decades, des de les institucions valencianes –tant PSOE com PP–, han llançat el mensage de que s’ha de recuperar el valencià, pero a l’hora de la veritat lo que realment han fet –i seguixen fent– es bandejar o soterrar les formes propies i promocionar les alienes (catalanes), d’esta manera lo que conseguiran sera, a poc a poc, perdre un factor identitari i vertebrador de primer orde com es la multisecular llengua valenciana.

      A pesar de tot se que a la classe politica no li preocupa massa lo que acabe d’escriure, no faran ni cas i seguiran tirant endavant.

Havent creat l’AVLl i havent-la blindat en l’Estatut d’Autonomia, no podem esperar una atra cosa. Este es el seu valencià, el mateix que el del PSOE i Compromis, de VOX ni parlem, ya que nomes son partidaris del castella.

      De totes les maneres, aço ho havia d’escriure, perque en que arribe el mensage a una chicoteta part del poble valencià ya haura valgut la pena.

       Manuel Gimeno Juan

       Llicenciat en Filologia Valenciana

        Imagens: Archiu ACNV, google.com.